Articles - Art

EL FONS PICTÒRIC DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

EL FONS PICTÒRIC DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.35, desembre 2008, pp.4-6

L'any 1991 naixia una proposta que amb el pas dels anys ha fet que el Club Natació Banyoles tingui un fons pictòric signat per diferents artistes comarcals. La iniciativa en si va estar la de demanar, cada any, a un artista de la comarca, que plasmes en una tela la seva visió de la Travessia de l'Estany de manera que desprès es pogués reproduir en el cartell de la prova. També cal a dir, que en aquest fons, s'han anat afegint altres pintures, totes elles fetes amb motius esportius, la qual cosa ha comportat que actualment tinguem un total de 24 pintures.

En aquest article voldria fer un resum de tots ells, però sempre sota la visió, podríem dir inexperta, del que signa aquest article, que ho fa mes pel fet de que quedi constància escrita de tots ells que no pas amb la idea de fer una interpretació fidedigna de cada pintura.

El primer autor que estrenà la galeria pictòrica del Club, fou un antic waterpolista, en Narcís Bramon, el qual va fer un quadre que representava dos nedadors, un al costat de l'altra, i dels que nomes es veuen el braç esquerra sobresortint pel cim de l'aigua. Aquest mateix autor, l'any 1998 faria donació d'un altra quadre, on es pot veure una escena clau d'un partit de waterpolo: el moment en que un jugador aixeca el braç per llençar la pilota i un de l'equip contrari intenta evitar-ho.

L'any següent seria l'Antoni Torres-Molina el que pintaria una imatge que, per si sola, ens trasllada al Club: una solitària palanca en mig d'una aigua blava.

Per il·lustrar el cartell de les noces d'or de la travessia, en Jordi Bosch "Barraca", també antic waterpolista, va pintar sobre un fons blanc, una sèrie de números consecutius de color blau, que començant per l'1 van fent un compte endavant. Aquest mateix artista, il·lustrà també diversos campionats d'Espanya de rem: l'any 1995 amb un estany del que sobresurten un rem i un bàcul; el 1996, amb una divertida pintura on un ànec, amb el cap submergit contempla una pala de rem recolzada en una palanca; l'any 1998 serà el bot rei d'aquesta competició, un vuit vist des de dalt, i per últim el 2001, un bot amb dos rems a una banda i un de sols a l'altra.

El 1994 serà el torn d'en Jaume Geli, el qual ens donarà una visió no tant figurativa de la travessia. En ella es pot veure, sobre un fons blau, un seguit de cercles, cadascú d'ells amb el seus corresponents cercles concèntrics (com quan tires quelcom a l'aigua) i travessant la pintura, una línia imaginària al cim de la qual es poden veure un seguit de punts negres, com si fos una surera.... o son els caps dels nedadors?.

Una altra visió totalment diferent de la prova serà la que va fer en Joan Oliver, l'any 1995, i en la que al igual que una fotografia submarina ens representarà un fons marí amb plantes i peixos i en el que en la part superior es pot veure les cames d'alguns nedadors.

Per la 53èna travessia, en Josep Estarriola ho va veure des d'una perspectiva diferent: des de la sortida de la travessia petita. Així podrem veure en primer terme la típica imatge d'un grup de nedadors en plena competició i al fons la imatge de Club Natació Banyoles.

L'any 1997 en Lluís Vilà ens deixarà una imatge mes difícil d'interpretar, al menys per a mi: un animal fantàstic -un drac o una serp -, enroscada circularment, com volent representar el contorn de l'estany i amb els dos extrems, el cap i la cua, quasi tocant-se.

Canviant totalment d'estil, però mantenint la idea del drac, en Quim Bou l'any 1998 ens representarà un drac guarnit amb tub, ulleres, flotador i aletes, que amb cara somrient es prepara per llançar-se a l'aigua.

A les acaballes del segle, "el Gall Xinador", en Pere Reixach, ens farà un quadre molt clàssic: un grup de nedadors tirant-se a l'aigua, però amb una particularitat, que el que va per davant de tots es un gall.

Amb l'arribada del nou mil·lenni,un altre ex-waterpolista del Club, en Toni Bramon, ens deixarà una visió molt mes moderna de la travessia: una línia horitzontal, a la meitat del quadre, que separa l'aigua del cel, al cim de la qual diversos punts negres representen els nedadors .... o es una línia de boies?.

El 2001, l'Olga Perez, la única dona que fins ara ha entrat a formar part de la galeria pictòrica del Club, va fer un quadre, d'allò mes divertit, on es veu un grup de nedadors, practicant aquest esport en un lavabo. També aquest any, amb motiu d'una exposició que sobre motius de rem va dur a terme l'artista de Llagostera, Valentí Miquel, el fons pictòric del Club es va veure ampliat per una pintura que representa un esquifista.

L'any següent en Xicu Cabanyes va fer una obra en la que es veu tota una llarga filera de nedadors que venen de la llunyania, però amb la particularitat de que, els contorns dels braços, estan retallats de manera que sobresurten del quadre.

Amb motiu del seixanta aniversari de la travessia, serà l'Ismael Font l'encarregat de fer-nos arribar una pintura en que ens dona una visió del conjunt del paisatge: les diverses tonalitats de l'aigua; al mig, una bromera blanca, d'on sobresurten els braços dels nedadors; i al fons, una filera d'arbres i muntanyes.

El 2004 li toca el torn als germans Joan i Raimon de Palau Juncà, amb una pintura on podem veure una visió aèria de l'estany, d'un blau intens, i a ma esquerra, on li correspondria a la sortida, un seguit de punts multicolors que es van endinsant a l'aigua. Al mig, encerclat en vermell les paraules CNB.

Serà el quadre d'en Manuel Samaniego el que possiblement reflecteixi millor la duresa de la prova, amb un nedador solitari, enmig de l'aigua, i amb un fons infinit.

L'any 2006, en Miquel Amela pintarà un doble quadre partit en dos, de manera que a la part superior ens representarà el mateix que a la part inferior, però amb la particularitat de que, com si sigués una imatge fotogràfica, un serà el positiu i l'altre el negatiu, d'una gran carpa perseguint un nedador.

Pel 2007, en Joan Magí, ens va sorprendre en pintar al cim de la visió general de l'estany, un nedador vestit amb tanga, llençant-se a l'aigua amb un estil, que segons el propi autor "... representa la visió que en te el propi nedador en el moment de tirar-s'hi..."

I per últim, el mes recent, el del 2008, i que en motiu de la 65èna Travessia de l'Estany ens va obsequiar en Joan Masgrau i Boschmonar, representa una clàssica visió de l'estany, amb uns ànecs i uns joncs en primer terme, desprès una filera de nedadors en plena competició i al fons els arbres del passeig i les pesqueres.

Bookmark and Share