Articles - Art

REMOR

REMOR

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.54, agost 2015, p.9

El passat 16 de juny s'inaugurava a l'espai Eat Art – Lluís Vilà de la Plaça Major de Banyoles, una exposició que duia per títol «Remor», i en la qual, segons deien els curadors de l'exposició, Josep Masdevall i Ricard Planas, mitjançant el so i la imatge, pretenien fer una «aproximació artística a un fragment dels 90 anys d'història del Club Natació Banyoles». I per aconseguir-ho, es van valdre principalment de dos elements: el so que fa un barca de rem quan llisca per sobre les aigües, i una d'aquestes barques, una iola de fusta de nom Montserrat, de més de cent quilos de pes, i que fou una de les primeres embarcacions propietat del club.
Amb aquest darrer element i unes quantes fotografies a cavall dels anys cinquanta i seixanta, que representen tres moments molt concrets d'aquest inicis de la secció de rem, com són un viatge a Màlaga, una competició i una benedicció a la Plaça Major, fou amb els elements que em vaig haver de veure per tal de poder afegir a aquesta exposició un text que els lligués entre sí
.

L’estiu del 1958, poc després que Jordi Gimferrer anunciés la creació d’una nova secció al Club Natació Banyoles “para fomentar adecuadamente la afición por este noble deporte, el cual esperamos que hará honor a las ilusiones que en él se han depositado”, de la qual es convertiria en el primer delegat, cinc joves banyolins desmuntaven una iola, que duia per nom Mare Nostrum, cedida pel Reial Club Marítim de Barcelona, que pesava més d’un centenar de quilos i la carregaven al cim d’una vella furgoneta DKW, de dos temps, conduïda per en Melcior Bartrolí.
Fou així com a les sis de la matinada d’un dia del mes d’agost, plens d’il·lusions, van enfilar la carretera, cap a Màlaga, on uns dies després s’hi havia de disputar el I Campeonato de España de Remo Juvenil. Era un viatge força llarg, però eren joves i les dificultats que es van trobar, com ara una primera reparació en arribar a Cornellà del Terri, quan la baca que suportava el bot es va afluixar, o quan arribaven a una pujada i havien de baixar i córrer al costat de la furgoneta perquè, si no, aquesta no pujava, no els van fer defallir.
Tres dies després, Miquel Figueras, Miquel Cortada, Benet Tarradas, Santiago Palmada i el timoner Enric Tubert, que feia poc més d’un mes que remaven junts, acompanyats d’en Miquel Tarradas, arribaven a la ciutat andalusa, on tornaren a muntar el bot, sota la mirada encuriosida de més d’un que els deia: “On aneu amb aquesta calaixera?”. Però a les rialles i als nervis propis de la competició s’hi van afegir més dificultats, ja que mentre disputaven la regata van haver de parar i reparar la iola perquè un carretó havia sortit de la guia. Al final, però, malgrat tots aquests entrebancs, van fer un bon paper, ja que van acabar tercers de la seva sèrie i sisens en la final.
La constància dels joves banyolins va fer que el president del club organitzador, el Real Club Mediterráneo de Màlaga, adrecés una carta al president del club banyolí, Josep Maria Gimferrer, en què li deia:

[...] Queremos darle la enhorabuena por la actuación que han tenido los muchachos de ese Club de Bañolas... Queremos recordar cómo se clasificaron en la primera manga para la final luchando contra poderosas tripulaciones y con clara desventaja en la embarcación.(...) Tanto por este esfuerzo que causó la admiración de todos como por su comportamiento en todos los órdenes le damos nuestro franco parabien pues puede estar orgullosa esa entidad de tener deportistas que tan alto ponen su pabellón. Estamos seguros que en un futuro próximo, y contando con embarcación apropiada, serán unos cercanos aspirantes al título nacional [...]
El contingut d’aquesta carta va causar tan bona impressió en el president, que al cap de pocs dies es duia a terme la presentació en públic del primer bot propietat del CNB. Es tractava d’una iola de quatre amb timoner de nom Inma, que fou portada pels remers, a coll, des del club fins a la plaça Major, on fou batejada solemnement. En acabar l’acte, el president s’adreçà als joves remers i els va recordar que “ahora no sirven carretones ni excusas. El año próximo, o vuelven con el título o van al agua"
.

Els resultats deurien ser els esperats, ja que poc temps després arribaria el segon dels bots. propietat del club, al qual posarien de nom Montserrat.

Bookmark and Share