Artículos - Biografias

ANTIC PUJADES, NOTARI REIAL DE BANYOLES

ANTIC PUJADES, NOTARI REIAL DE BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm 149, maig 2012, p.52

De la vida personal del que va ser notari reial de Banyoles entre els segles XVI i XVII se'n sap ben poca cosa. Nascut a Banyoles a finals de la primera meitat del segle XVI, se sap que era fill d'una tal Francesca, morta a aquesta ciutat el 27 d'abril de 1589.

La primera notícia documental que tenim de mossèn Antic Pujades (que era el tracte que es donava a l'edat mitjana i començaments de la moderna a certs membres distingits de la societat) data de 1569, quan era procurador de l'Almoina. Uns anys després, el 1575 ja consta com a notari reial.

Veí de la plaça de la Vilanova (actual plaça Major) el 1581, fou nomenat el 22 de novembre de1583, per part dels Jurats de la Vila, procurador i baciner de Sant Martirià, juntament amb Joan Puigsec, paraire, facultant-los per fer les obres que calguessin a la capella de Sant Martirià així com per a col·lectar almoines per tal de que aquestes es poguessin dur a terme. De fet es tractava d'habilitar aquesta capella, situada a l'actual puig de Sant Martirià, per a casa i convent dels caputxins, els quals en varen prendre possessió el 23 de desembre d'aquell mateix any, començant les obres el dilluns de Carnestoltes de l'any següent.

Paral·lelament a la seva carrera notarial, va mantenir una intensa activitat municipal, essent-ne Jurat en Cap de la Universitat (1590), jutge (1586) i assessor municipal diverses vegades. El 1601, el bisbe de Girona, Francisco Arévalo de Zuazo, el va nomenar jutge ordinari de Dosquers, Crespià i Pedrinyà.

Va reunir, consultar i aplegar gran nombre de diplomes i documents sobre la història del Monestir de Banyoles, que li varen servir per escriure una història local d'aquest cenobi i de la Vila de Banyoles en dos toms, i en les que, en paraules de l'historiador Pere Alsius, "figuraven los autos dels animats plets que entre els Benedictins y 'ls nostres majors en son temps se ventilavan". Malauradament, d'aquesta recopilació, que sobrepassava les tres-centes pàgines, se'n conserva, a banda d'algun petit fragment, l'índex del segon volum, el que sota el títol de Rúbrica dels Previlegis, sentencias, concordias y altras actas, estan referenciades les rúbriques de més d'un centenar de documents diplomàtics.

Va morir a Banyoles el 14 de febrer de 1608, postrat al llit, de malaltia, "sense fer algun moviment ni accident visible corporal".

En referència a aquest personatge s'ha d'esmentar que Mossèn Constans en una relació de documents en els que consta la rúbrica del notari reial Antic Pujades, reproduït al cinquè volum del Diplomatari de Banyoles, inclou un document que fa referència a una visita del bisbe de Girona i a una súplica feta al mateix de data 5 de juny de 1617, que com podem deduir, després d'haver pogut comprovar la data de la seva mort, ha de correspondre a un error de transcripció o que se signava en nom del notari difunt, titular oficial de la notaria.

Bookmark and Share