Articles - Biografies

EL BRIGADIER FRANCESC D'ASSÍS ROVIRA SALA

EL BRIGADIER FRANCESC D

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.237, setembre 2019, p.58.

Nascut a Sant Miquel de Campmajor el 6 de desembre de 1769, en el si d'una família benestant. era fill d'en Josep Rovira Planaferrana, de Can Rovira, i de Margarida Sala Verdaguer, de la Sala de Granollers de Rocacorba.

Com altres seus familiars abraçà la vida religiosa cursant estudis a la Universitat de Cervera on es va doctorar en Sagrada Teologia (de fet va créixer en un ambient generalitzat de profundes conviccions religioses on tres germans més també van seguir estudis eclesiàstics). Eren els anys del procès revolucionari francès d'aquí que l'any 1793 s'apuntés com a voluntari en un cos de miquelets en l'anomenada Guerra Gran, arribant a ésser oficial de la Sèptima Companyia del Terç de Besalú, capitanejada pel banyolí Carles de Ameller Ferrer.

Acabada la campanya s'establi a Banyoles, possiblement en una casa de la placeta de la Font i el 18 de març de 1796 va esdevenir capellà d’un benefici de l’església de Sant Esteve del monestir de Banyoles, on surt esmentat fins l'any 1807 tot i que possiblement hi romandria fin el 13 de juny de 1808 (feia poques setmanes que les tropes franceses s’havien introduït a Catalunya), data en que Francesc Rovira, des de la plaça Major de Banyoles animà els banyolins a oposar-se a la tropes ocupants sota el crit: “Guerra a França!”. Les cròniques parlen que uns 600 voluntaris s’hi varen allistar de forma molt ràpida i es va crear el Terç de l’Empordà.

Les seves valentes incursions contra els francesos aviat van tenir gran ressò: a Darnius, Agullana i Llers per donar suport als assetjants del castell de Sant Ferran, destacant també per obstaculitzar i destruir les línies d’assetjament franceses a Girona.

Si bé es va incorporar amb el grau de capità el novembre del mateix 1808 se'l va nomenar coronel d'infanteria i se li conferí el comandament d'una Companyia d'Expatriats. Va actuar en diversos indrets del país, tals com Bascara, Orriols, Medinyà, La Jonquera, Navata, Vilert, Esponellà, Prats de Molló, etc., esdevenint el 1810 “Comandante General del Ampurdán”.

L’abril de 1811 es va produir la reconquesta del castell de Sant Ferran de Figueres i en Francesc Rovira fou qui va estar al capdavant d’aquella missió que fou coneguda per la Rovirada, una acció militar que, amb un reduït grup de soldats, van fer presoners els 2.000 soldats francesos que custodiaven el castell. El reconeixement de Rovira es va estendre per tot Catalunya i, en honor a aquesta gesta, ell va ser ascendit a brigadier i el seu regiment va prendre el nom de San Fernando.

En representació de la Junta Superior de Catalunya, va ser enviat a Cadis per entrevistar-se amb la Junta Superior del Regne per aconseguir diners per a la guerra. La seva fama i gestes bèl·liques van fer que el viatge resultés prou satisfactori.

L’any 1814, un cop acabada la guerra, Francesc Rovira tornà a exercir el sacerdoci (l'any 1811 el Consell de Regència l'havia recompensat per les seves gestes conferint-li la dignitat de cabiscol de la catedral de Vic) i va fer estada a València. Finalment es traslladà a Madrid, on va morir el 30 de gener de 1820.

Bookmark and Share