Articles - Biografies

EL DOCTOR JOSEP COROMINAS SABATER

EL DOCTOR JOSEP COROMINAS SABATER

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.189, setembre 2015, p.48

En Josep Corominas Sabater, nascut a Banyoles el 7 de gener de 1850, n'era el cinquè fill del matrimoni format pel metge Antoni Corominas Biern i la Caterina Sabater Boy.

Desprès de fer els seus primers estudis a Banyoles va estudiar el batxillerat a l'Institut de Girona i en acabat aquest marxà a Barcelona, on cursà la carrera de medicina, obtenint la llicenciatura l'any 1872, i el doctorat el 1873 amb la tesí titulada De la inflamación.

Un cop acabada la carrera, i en plena Guerra Carlista, s'establí a Banyoles, on el 25 d'agost el pare Fidel Fita oferia les dependències de la casa missió per rebre els ferits dels fets de Tortellà, essent un dels primers en ajudar el recent nomenat doctor. Es així com Coromines es converteix en director de l'Hospital de Sang de Banyoles, però per poc temps ja que fou capturat per les tropes carlines el dia 28 de novembre de 1873, amb l'objectiu d'obtenir un rescat, pel la qual cosa es va crear una comissió, entre els que es trobava el seu pare, que va anar a trobar el capitost carlí Francesc Savalls per tal de fer-li un lliurament de diners a canvi de la seva llibertat. Mentre, en Josep estigué la major part del temps captiu a La Salut, on va rebre diferents visites, entre elles la del seu germà Abdón, i on segons va deixar escrit a la que desprès seria la seva esposa, es dedicava a «hacer leña y jugar a pelota». El deurien d'alliberar entre els mesos de gener i febrer de 1874, any en que, establert definitivament a Barcelona, es va casar amb Constància Pedemonte, una barcelonina d'origen italià, i amb qui va tenir dos fills que també estudiaren la carrera de medicina: Frederic, nascut el 1878 i Artur, que ho va fer el 1879 i que va morir d'apendicitis tot just acabar la carrera.

Membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i Director de la Biblioteca consultiva del Medico practico, va fundar el 1882, juntament amb el Dr. A.Planellas, la revista Archivos de Terapéutica, de la que en fou director. El 1897 va dirigir el Boletín de Medicina Clínica que era l'òrgan de la Societat Medico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià i entre 1898 i 1900 va dirigir El Criterio Católico de la Ciéncias Médicas. I va col·aborar amb La Independencia Médica (1869), Gaceta Médica de Cataluña (1878) i Gaceta Médica Catalana (1881).

Però la gran aportació que en Josep Corminas va fer al món de la medicina va ser la de traduir del francès els grans tractats de medicina del segle XIX, entre els que cal destacar el Tratado de Anatomía Humana, de Jean Leon Testut (traduït en col·laboració amb Antoni Riera Villaret) i que fou obra de referència per a tots els estudiants d'anatomia al llarg de mig segle.

Altres obres que traduí foren: Tratado de Anatomia Topogràfica aplicada a la Cirugía (1879), de Paul Jules Tillaux (2 vol.); Manual de medicina operatoria (1879) de Joseph François Malgaigne (2 vol.); Elementos de Ortopedia (1883), del Dr. Alphonse Dubreil; Tratado de cirugía clínica (1886) de Paul Jules Tillaux (2 vol.); La Terapéutica antiséptica (ca.1890), de W. Trouessart; Tratado de patología externa (1892), d'Alfred Poulet (traduït conjuntament amb José Blanc Benet i Joaquin Collet); Tratamiento de la tisis pulmonar (1894) (amb pròleg del Dr. Bartolomé Robert), de Georges Daremberg; Terapéutica y profilaxia de las enfermedades de los niños (1894), de Julio Comby (traduït conjuntament amb José Blanc Benet); Manual de diagnóstico médico (ca.1900), de Georges-Maurice Debove i Charles Achard; Compendio de anatomía descriptiva (ca.1900), de Jean Leon Testut, i (1900), de F.Vilault.

Així mateix va escriure: Anuario de Terapéutica y Materia Médica (1887) i Tratado de Terapéutica aplicada (1902).

Va morir a Barcelona el 8 de març de 1908.

Bookmark and Share