Artículos - Biografias

EL DOCTOR JOSEP GUIXERES, RECTOR DE PUJALS DELS CAVALLERS I PRIOR DEL COLLELL

EL DOCTOR JOSEP GUIXERES, RECTOR DE PUJALS DELS CAVALLERS I PRIOR DEL COLLELL

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.144, desembre 2011, p.66

Es va doctorar en Sagrada Teologia i era natural del Mas Guixeres de Sant Martí de Campmajor - el Vilar Guissarias citat en un precepte carolingi del 889 i que el converteix en el mas més antic del municipi, i del que, actualment, només en queden les restes de la casa i de la cabanya. En aquest mas va néixer el 21 de febrer de 1683. Fill de Joan (1636-1697) i Anna Maria (Costa?) i nét de Miquel (1603-1670) i Margarida, va tenir deu germans, essent-ne ell el novè de tots.

Fins a finals del segle XVIII era corrent entre la pagesia benestant la compra i posteriors permutes dels anomenat beneficis personats, que a diferència dels beneficis simples i els curats - que eren fundacions perpètues les rendes de les quals eren cedides vitalíciament a clergues o sacerdots - eren fundacions no perpètues, que podien passar de mà en mà, i servir com a peça d'intercanvi per a adquirir càrrecs; i d'aquesta manera, a través d'ells es vehicularen uns interessos personals, familiars i institucionals.

I el cas que ens ocupa n'és un clar exemple dels dos tipus de beneficis. D'una banda tenim que el 1707 es dóna llicència de construir una capella dedicada a Sant Antoni abat prop de la casa dels Guixeres. El 1726, els marmessors de Tomàs Guixeres, prevere, doten aquest benefici amb 1.000 lliures. El mateix any se'n farà càrrec un nebot del nostre personatge: en Bartomeu Guixeres. A la mort d'aquest, el 1734 passarà a mans d'en Josep que n'augmentarà el benefici en 400 lliures. I quan aquest mori seran altres familiars qui s'en faran càrrec, primer l'Esteve Guixeres, beneficiat de Banyoles, i després l'Antoni Guixeres.

I en el cas dels beneficis personats tampoc no en va ser aliè, i així el trobem en possessió de personats que al llarg de la seva vida va permutant per tal d'aconseguir nous càrrecs, tals com el benefici de Sant Roc de Raset, a Cervià de Ter, del que està en possessió el 1716, quatre anys després de que el bisbe li conferís la rectoria de Pujals dels Cavallers.

El 1735 permuta un personat i obté la sagristia de Sant Daniel de Girona, de la que n'era rector. Uns mesos més tard, el 5 d'abril de 1736, mitjançant la permuta d'un benefici, el Dr. Jeroni Talavera, clergue de Barcelona, li va resignar el priorat de Santa Maria del Collell, entrant a formar part, del grup de priors comendataris que des de finals del segle XV - que és de quan data la restauració del Santuari - i fins el 1784, tenien el priorat en comanda, com a procuradors, i no com a títol, motiu pel qual no podien fer servir l'hàbit de l'ordre. A partir d'aquest any de 1784, fou un ecònom amb el títol de capellà major qui se'n va fer càrrec, i del que es varen beneficiar el rectors o ecònoms de Briolf, que en no tenir casa rectoral, varen passar a viure al Collell. Cal a dir, que tot i tenir el monestir en comanda, durant aquest període foren moltes les obres que va dur a terme, tant dins com fora de l'edifici, sufragant-les fins i tot, en més d'una ocasió, de la seva pròpia butxaca, com fou en el cas del camerino, beneït l'any 1741.

I encara queden constància de la possessió de dos beneficis més, un a la catedral de Girona i un altre a Santa Margarida de Roses.

Va morir a Girona, el 28 d'abril de 1748, mentre estava de visita a la Capella del Collell del carrer de Pedret de Girona, rebent l'extremunció de mans del Reverend Eudald Guanter, capellà major de la Col·legiata Església de Sant Feliu de Girona. Fou enterrat el dia següent a Sant Martí de Campmajor, on l'any 1730 havia aconseguit llicència per a tenir-hi tomba, després d'un ofici que va comptar amb la presència de 12 preveres. Uns dies després, el 13 de maig se li van fer uns nous oficis amb la presencia de 20 sacerdots.

Bookmark and Share