Articles - Biografies

EL PREVERE PERE FORNELLS I BELL·LLOC, UN CARLÍ COMPROMÈS

EL PREVERE PERE FORNELLS I BELL·LLOC, UN CARLÍ COMPROMÈS

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.167, novembre 2013, p.51

Nascut a Banyoles el 3 d'agost de l'any 1839, era el fill petit de Miquel Fornells i Obrador, propietari i administrador de finques, president del Casino Carlista banyolí durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i de Francesca Bell·lloc, els quals ja havien tingut en el si del seu matrimoni set fills més: Maria Rosa (1823) —casada el 1848 amb en Miquel Ros—, Joan (1825), Margarida (1827), Joan (1828) —d'ofici cirurgià, casat el 1857 amb Teresa Porcioles, d'una nissaga carlina de Crespià, va ser alcalde carlí de Banyoles (1881-1883)—, Madrona (1831) —casada amb Miquel Bramon—, Manuel (1833) i Francesc (1835).

Família de profundes arrels carlistes i religioses, vivien a la placeta de la Font, a la casa que portava el número 1, i que pertanyia als Fornells des de que Martirià Hospital, la va donar a la seva filla Magdalena, com a dot matrimonial, quan es va casar amb Joan Fornells l'any 1724. Aquest Hospital estava emparentat amb el pare Francesc Xavier Butinyà, cosa que feia d'en Pere, un parent llunyà, tal i com el mateix Butinyà va deixar escrit en una carta dirigida a Pere Alsius l'any 1868, en la que li demana que saludi a diferents persones de part seva per acabar dient «le agradeceré que haga lo mismo con los de mi familia» i aleshores esmenta en Pere Fornells. I de fet en moltes de les seves cartes s'interessa per la seva trajectòria i per la del seu oncle, el prevere Joan Fornells i Obrador, professor de gramàtica del Pare Butinyà, abans que aquest entrés a formar part de la Compañía de Jesús.

Fou nomenat sacerdot a començaments de 1866, i seguint les passes del seu oncle, l'any 1867 es va fer càrrec de l'escola de llatinitat de la vila quan els Missioners Diocesans varen ocupar la Casa Missió. Aquell primer any, en Pere tenia al seu càrrec dos tipus d’ensenyament: un grup que «estan preparandose para cursar latinidad» i un altre, de 44 joves de la comarca, que tot i estar matriculats de primer i segon any de llatí i castellà al Seminari Conciliar de Girona, per ordre del Bisbe, se’ls donava classe a Banyoles, per no separar-los de les seves famílies.

Tot just quan es va fer càrrec d'aquesta escola, el Pare Butinyà, a traves d'en Pere Alsius, li va preguntar «por qué al estudio de la lengua latina no se ha de añadir el estudio de Historia universal y alguna otra asignatura accesoria, como el griego, matemáticas [...] que en ningún tiempo se pueden estudiar mejor que en la edad de la memoria y de la imaginación». Però no sabem la resposta que li va donar a aquesta pregunta, que podríem qualificar d'avançada al seu temps. Temps més tard, en una altre carta, anima a Alsius perquè aficioni en Pere en el coneixement de la història de la vila.

Compromès amb l'ideari carlista, va ser una persona amb una visió clara de la situació del país; motiu pel qual, en una carta enviada l'any 1869 a Carles VII, pretendent al tro, deia que si es volia enderrocar el règim establert calia atraure tots els sectors descontents: els homes independents que buscaven la tranquil·litat, el clergat que es negava a jurar la constitució, els joves quintats, els opositors als nous impostos, els jornalers en atur,... Va actuar d'interlocutor, davant el pretendent carlí, d'un grup de propietaris gironins preocupats pel creixement del republicanisme, participant en els aixecaments de 1869 i de 1872, i movent-se no sols per Banyoles i comarca, sinó també pel Rosselló, on va tenir un paper important en els ambients conspiratius d'aquesta regió francesa com a tresorer de la causa de Carles VII. Uns moviments que queden avalats pel Pare Butinyà, quan, en una carta datada l'abril de 1870, li pregunta a la seva cunyada, si sap si en Pere ha tornat ja de França. Serà en aquests anys compresos entre 1870 i 1871, que fou nomenat agent especial a Catalunya, passant a dependre de la secretaria militar comandada per Joaquín Elio Ezpeleta, que va ser capità general de l'exercit carlista, i que estava sota les ordres directes del pretendent al tron.

La darrera notícia que es té d'ell, és de l'any 1885, en que es posa en contacte amb el Pare Butinyà, que es trobava a Manresa, per demanar-li si podia fer de predicador en el «novenario de S. José», però aquest li fa saber que no si pot comprometre per que té altres obligacions.

Bookmark and Share