Articles - Biografies

ELS CORDOMÍ, DE CAN NOCAIRE, PROPIETARIS DE L'ESTANY

ELS CORDOMÍ, DE CAN NOCAIRE, PROPIETARIS DE L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.163, juliol 2013, p.57

Doncs sí, en Josep Cordomí i el seu fill Jaume, durant uns anys varen ser els propietaris de l'Estany de Banyoles. Van ser els propietaris del cens (del dret a cobrar una quantitat de diners) que sobre l'Estany banyolí tenia el monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Tot va començar quan l'any 1835, quan amb l'anomenada desamortització de Mendizábal, els edificis i béns del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles, entre d'altres, passaren a propietat de l'estat. I si bé l'estany, no era un edifici, sí que era una propietat emfitèutica del monestir (el rei l'hi havia concedit el dret de disfrutar-lo a canvi d'uns diners), tot i que l'Ajuntament de Banyoles en tenia la subemfiteusi (el dret d'ús arrendat pel monestir). És a dir que l'Ajuntament n'era el titular del domini útil, per la qual cosa n'estava obligat a pagar un cens o cànon al monestir, que al seu torn pagava una quantitat menor al rei.

Per això sis mesos després de que el 31 de maig de 1837, s'hagués donat la possibilitat als emfiteutes perquè poguessin redimir el cens que s'havia de pagar al monestir i en no fer-ho l'Ajuntament de Banyoles, el dret de percebre aquest cens de l'estany va sortir a pública subhasta i va passar a mans de l'agent de negocis i advocat Jaume Ordeix, que va ser qui el va adquirir, quedant l'Ajuntament com a titular del domini útil, és a dir que en tenia el dret d'ús, però estava obligat, a partir d'aquell moment, a pagar el cànon al nou propietari.

Deu anys més tard, el 1847 en Jaume Ordeix, va cedir aquesta titularitat a en Josep Cordomí Soler i aquest més endavant al seu fill Miquel Cordomí Giralt.

En Josep era nascut a Banyoles i tota seva la vida havia viscut a Can Nocaire, tot i que també era propietari des de feia uns anys d'una altra casa al mateix carrer de Girona, de manera que en la primera hi gestionava un trull d'oli, i en la segona, situada al numero 63, un molí paperer, on fins feia poc hi havia una filatura propietat de Joan Malagelada. Per herència, a finals dels anys seixanta, aquestes propietats, juntament amb el cens de l'estany, varen passar a mans del seu fill Miquel, que les va seguir gestionant, fins que el 25 d'agost de 1888, aquesta darrera va ser recuperada per l'Ajuntament de la ciutat, en redimir el cens i pagar el capital i algunes pensions que es devien i va passar ser-ne, a partir d'aquell moment, el seu únic propietari.

És a dir, que durant 50 anys, una part de la propietat de l'estany (el dret a rebre un cens) va estar en mans de particulars.

Bookmark and Share