Articles - Biografies

ELS NOSTRES GUARDONATS A LES MEDALLES DE L'ESPORT

ELS NOSTRES GUARDONATS A LES MEDALLES DE L

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.31, agost 2007

El passat divendres dia 15 de juny, es va dur a terme la XXVII edició de la "Medalla de l'Esport de les Comarques Gironines". Aquesta es una distinció creada l'any 1980, per la delegació territorial de Girona de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya amb l'intenció de reconèixer i premiar la trajectòria de diverses persones, de més de 60 anys, que han dedicat la seva vida al món l'esport.
Es aquesta una manera de valorar l'esforç de molts directius, entrenadors, esportistes,... que han estat sempre vinculats a aquest món, però que en la majoria del casos, no han estat uns esportistes d'élite, no han fet pòdiums, no han fet grans gestes,.... però el que si han fet ha estat dedicar una vida a l'esport, a dirigir una entitat, a entrenar un grup de joves i ensenyar-li's tot allò que ells havien après en la seva etapa com a esportistes, a fer que esportistes i entitats arribessin molt mes amunt del que de bon segur haguessin arribant si no fos per l'empenta i ajut d'aquests homes.
Es per això, que en aquest article, voldria fer un repàs de tots aquells que al llarg d'aquests anys han estat guardonats i que han tingut una relació directa amb el Club Natació Banyoles.

1980. Esteve Boschmonar Font "Pichin"
L'any 1927 ja participa en els primers desplaçaments que duu a terme el Club, assolint molts bons resultats en les Travessies del Port de Barcelona i el de Sant Feliu. L'any 1944, forma part del petit grup d'homes que prenen la sortida en la I Travessia de l'Estany, essent el nedador mes veterà.
Desprès dels anys en que el club tanca les seves portes, esdevé el primer president d'aquesta segona etapa, entre els anys 1944 i 1946. La presència de Boschmonar, que havia estat pres en un camp de concentració, al capdavant de l'entitat, va servir per remarcar el caràcter apolític i independent del club i eliminar possibles susceptibilitats de la població, aconseguint a mes a mes, que a mitjans dels anys quaranta s'acostessin al Club aquells que havien nedat anys enrere.
A finals dels anys cinquanta forma part de la comissió que es va encarregar de fer l'estudi econòmic i de viabilitat del nou edifici del Club.

1982. Anton Prat Daranas
Quan el Club tornà a obrir les portes, l'any 1944, es va encarregar d'entrenar a un grup de joves nedadors a la zona dels actuals Banys Vells. En aquest any, juntament a Sanchez-Babot, esdevingué l' "Anima Mater" de l'organització de la I Travessia de l'Estany, que aniria des de Lió fins al passeig Dalmau, prop de la pesquera Santa Rosa. Fou un bon nedador i a la vegada un bon coneixedor d'aquest esport, cosa que li permetia corregir els defectes dels joves practicants que n'havien après sols i ensenyar-lis els diferents estils. Un cop l'Esteve Boschmonar deixà la presidència del Club, l'Anton agafà el relleu i va estar-hi al capdavant fins l'any 1950, tot i que no va deixar d'estar-hi vinculat, ja que formà part també de l'equip que duia a terme l'estudi del nou edifici, i quan aquest en va ser inaugurat, l'any 1961 tornà a formar part de la directiva del club, encarregant-se de les qüestions esportives.

1986. Lluís Julià
D'en Julià podríem dir que fou un "poli-esportista". Jugador de basquet i internacional de handbol, fou campió de Catalunya d'atletisme (800 m. llisos i salt d'alçada) i sots campió d'Espanya (110 i 400 m. tanques). Quan va deixar de banda la seva vida com a esportista practicant,a partir del 1960, va esdevenir l'entrenador oficial del Club Natació Banyoles i es va convertir en un dels tècnics més populars de l'entitat ja que va ensenyar de nedar diverses generacions de banyolins. Després d'un parèntesi d'un any (1961-1962), va tornar d'Alemanya (va fer d'entrenador a Stuggart) i va instal·lar-se definitivament al Club on va impartir classes d'educació física alhora que es feia càrrec també de les seccions de natació, waterpolo, rem, handbol i atletisme, i també impartí classes d'educació física a l'escola Abat Bonitus i a l'Institut.

1988. Llorenç Castañer
D'en Llorenç no podríem dir que fos un gran esportista, però el que si podem dir d'ell es que en fou un gran directiu. De jove, afeccionat al futbol, però com a espectador, ja formà part de la junta directiva del R.C.D.Español, cosa que li va permetre col·laborar estretament amb Emilio Martinez de la Guardia, en l'estructuració legal del futbol afeccionat a l'estat. (l'any 1961, i degut a la seva implicació en el nou edifici del Club, en Martinez de la Guardia en fou nomenat soci d'honor) A partir de l'any 1955 es vincula amb tasques directives al CNB i en una reunió feta a la finca de la família, on assistiren diversos directius del Club i en Joan Antoni Samaranch, aleshores Delegado Nacional de Deportes, es gestà el nou edifici del club A partir de l'any 1963 es va fer càrrec de la presidència del Club, i tot i que l'any 1966 la va deixar, la tornà a agafar l'any 1971. Va morir en un accident de trànsit, l'any 1993, essent-ne encara president. La junta presidida per Llorenç Castañer va apostar fort pels Jocs i per la implicació que hi havia de tenir el Club.

1999. Narcís Hostench Puigdevall
D'en Narcís en podríem dir que era un peix. Considerat un dels millors nedadors dels primers anys de la postguerra, prengué part, amb només 12 anys, en la I Travessia de l'Estany. L'any 1946 fou campió de Catalunya cadet i el 1948 quedà segon el la V Travessia. Participa amb diferents proves: Port de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Tossa,... defensant sempre els colors del Club, conservant durant mes de tres anys el títol de Campió Provincial de Gran Fons, que tenia des de feia tres anys.

2000. Enric Tubert Turón
L'any 1958, tot just desprès de la creació de la Secció de Rem del Club, participa en el primer campionat d'Espanya de "ioles" de categoria juvenil organitzat pel Real Club Mediterràneo de Màlaga. L'odissea del viatge fins a la ciutat andalusa, que va durar tres dies, amb una vella furgoneta, al cim e la qual portaven el bot desmuntat, va ser memorable. Mentre feien la regata, van haver de reparar la "iola" perquè se'ls va trencar una guia. Van acabar tercers en la seva sèrie i sisens a la final. La seva actuació va ser destacada fins i tot pel club organitzador en una carta amb data del 6 de setembre de 1958 adreçada al president del Club. L'any 1999, els integrants dels bot de 1958 han tornat a remar plegats, amb motiu del Campionat d'Espanya Veterà celebrat a Sevilla.

2002. Benet Tarradas Ferrer
La seva vida esportiva comença en el mon del futbol, concretament l'any 1952 en que com a porter comença a jugar en l'equip infantil de la JACE, passant desprès a l'equip juvenil del C.D.Banyoles. Sis anys mes tard, el 1958, es preseleccionat per la Federació Catalana de Futbol; el mateix any que juntament amb l'Enric Tubert i altres tres companys es desplaça a Màlaga per participar al primer campionat d'Espanya de "ioles". Però tot i la incursió en el mon del rem, segueix practicant el futbol arribant l'any 1961 a fitxar pel Girona F.C. A mitjans dels anys seixanta comença a desenvolupar tasques directives dins el Club Natació Banyoles, amb el que encara segueix vinculat actualment formant part de la comissió de la Travessia de l'Estany. Al igual que l'Enric Tubert, l'any 1999 tornà a remar a Sevilla en el Campionat d'Espanya de Veterans.

2004. Fidel Martí Salló
En Fidel, a començaments dels anys seixanta, era, a part de remer, un dels corredors del Club que competien en les curses que s'organitzaven per les comarques gironines. Soci fundador de l'Associació d'Amics de l'Aventura, que organitzà durant uns anys la marxa dels 100 km. ha participat en diferents edicions de la Marató des Sables al desert del Sàhara, una prova consistent en recórrer 220 quilòmetres pel desert durant 7 dies.

2006. Narcís Vicens Gallostra
En Narcís, a l'igual que en Fidel, fou remer a la vegada que atleta, arribant a quedar tercer per equips en la Jean Bouin de Barcelona. Es va endinsar en el mon del rem a començaments dels anys seixanta, sent escollit "millor esportista de l'any-medalla d'argent del C.N.B." l'any 1965. Seleccionat per la federació catalana de rem, formà part del vuit que guanyà per primer cop el campionat d'Espanya i fins ha finals dels anys noranta encara se'l podia veure participar en diferents competicions, fins i tot fora de les nostres fronteres, com la Vesta Veterans Head que es duu a terme a Londres. A la dècada dels vuitanta fou monitor d'Esports de l'escoles de Sant Esteve de Guialbes i Vilafreser, així com delegat de la secció de rem, potenciant el rem a les escoles amb el suport del Patronat Banyolí de l'Esport, i delegat provincial de rem. En les darreres competicions que a nivell mundial s'han dut a terme a Banyoles, sempre n'ha set voluntari: Juvenil'91, JJOO'92 i Mundial'04.

2007. Anicet Roura Nierga
Es comença a implicar en la vida del Club, a finals dels anys setanta, i concretament amb la secció de natació de la que esdevé delegat, i en la que actualment encara hi participa, col·laborant en la Travessia de l'Estany. Com a esportista, pren part, el 1986, en el I Triatló de Banyoles, formant part, una anys desprès, de la recent creada secció de Triatló del CNB. El 1994 s'implica en la creació la secció d'atletisme del CNB, de la que es escollit delegat els primers anys. Ha participat en diferents raillies i curses de muntanya i en una trentena de maratons. Col·laborà activament amb el Patronat banyolí de l'esport i en el foment de l'esport escolar i fou un dels impulsors en la creació de la Mitja Marató del Pla de l'Estany, de l'organització del Cros del CNB i de la Marxa Popular de Palol de Revardit.

Bookmark and Share