Articles - Biografies

EN BONJUHÀ CABRIT, METGE BANYOLÍ DEL SEGLE XIV

EN BONJUHÀ CABRIT, METGE BANYOLÍ DEL SEGLE XIV

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.109, gener 2009, p.46

Les Corts de Montsó de l'any 1289 establien que, per exercir la Medicina i Cirurgia, calia que els aspirants fossin examinats per prohoms o savis del lloc on volien exercir. L'any 1359 les Corts de Cervera ampliaven aquesta condició afegint que era indispensable haver cursat tres anys d'estudis generals, una decisió per la qual quedaven exclosos els jueus, doncs no podien acudir a dits estudis. Això va motivar un gran nombre de protestes, ja que fins aleshores n'eren moltes les famílies jueves que practicaven aquest ofici que passava de pares a fills. Per aquest motiu, Pere III, comte-rei de Catalunya i Aragó, dit el Cerimoniós, l'any 1363, a les Corts de Montsó va reglamentar que els jueus i serrahins que volguessin exercir aquesta professió havien d'haver sofert un examen per un metge cristià i dos de la seva religió, i, a falta d'aquests, per dos cristians. Fou gràcies a aquest precepte que el nostre home, en Bonjuhà (Jacob ben Jehuda) Cabrit, va poder examinar-se i aconseguir el títol de cirurgià.

Nascut a Banyoles als voltants de 1310, fill d'en Vidal Cabrit, físic i cirurgià, va seguir les passes de la família. El 12 de gener de 1349, essent-ne ja físic, rebia de part de Pere III la dispensa reial a portar el signe de la roda (que era el distintiu dels jueus) i li autoritza a dur armes, fins aleshores prohibides, per la seva defensa. Dos anys després, el 15 de juny de 1351 el mateix rei encarrega a Pere Ros, metge major, Bernat Sarriera o Çarriera, cirurgià de Girona i Pere d'Abella, metge, que l'examinin i li donin, donat el cas, el corresponent certificat. Fou així com el 27 de juliol del mateix any, en Bonjuhà obtenia amplia llicència per exercir-la entre els cristians, concedint-li també el dret a poder examinar altres cirurgians.

L'agost de 1353 figura el seu nom entre el personal de la Cort i el 1355 el trobem a Barcelona, on es requerit pel batlle de la ciutat per retornar un llibre del famós filosof i metge àrab Avicena. Uns anys més tard, el 1360, en el decurs de la lluita entre Pere d'Aragó i Pere el Cruel de Castella, en Bonjuhà passà a residir temporalment a Saragossa, on el 24 de juny veu la seva casa assaltada, per la qual cosa es dóna una Reial disposició, que afecta els oficials i autoritats de Saragossa, perquè es faci aviat justícia i se li retorni allò que se li ha robat i que està valorat en "... 50 lliures jaqueses i 80 lliures més en diners o numeraris...". Serà aquest mateix any, quan el rei, en agraïment als serveis prestats durant la guerra, li concedeix "amplia carta de seguretat i guiatge" a la vegada que li atorga el privilegi de no poder ser empresonat ni multat. L'any següent rep, per ordre del rei i per a pagar els seus serveis, un llibre hebreu que valia mil sous barcelonesos.

Retirat a Barcelona, en una casa que tenia al call major, just on el 1400 la Diputació del General hi va bastir l'edifici que avui en dia és el Palau de la Generalitat, va seguir exercint la seva professió, però sempre al costat del rei, com ho demostra el fet que el 1374 encara cobrava de la pagadoria de l' exèrcit, segurament per pertànyer a l'expedició que preparava el Rei per ocupar Sicília.

El 1381 va abandonar l'exercici de la seva professió al servei de la Casa Reial i el 1383, un o dos anys abans de la seva mort, sembla ser que va traduir del llatí a l'hebreu el tractat d'Astrologia d'Arnau de Vilanova "De iudiciis stronomie".

Bookmark and Share