Articles - Biografies

EN FREDERIC COROMINAS I LA NATACIO

EN FREDERIC COROMINAS I LA NATACIO

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.103, juliol de 2008

Sobre la faceta literària d'en Frederic Corominas i Planella mes o menys la coneixem tots, i es per això que ben poc en parlaré, però del que si que ho faré es sobre el seu pas pel Club Natació Banyoles.

Nascut l'any 1910, va prendre contacte amb l'estany, a la zona del Cap de Bou, en una zona que ell mateix definia, l'any 1955 en el Butlletí del Club "de paso vedado a señoras y señoritas y a todas las personas con un concepto minimo de decencia", doncs per ells "el bañador era un atuendo, un lujo absolutamente desconocido" i com a molt podia veure's a la gent amb calçotets, tot i que una gran majoria hi anaven conills. Eren uns anys en que la mainada s'entretenia "con la guerra entre los bandos de distintas barriadas o los asaltos a los manzanos de Porqueres, muy oportunament plantados y crecidos en la misma orilla del lago".

En una època en que els nens de cinc i sis anys ja sabien nedar, ell mateix es considerava un pèssim nedador i només "me sentia un hèroe capaz de conquistar los mas remotos horizontes.... con el cinturón de corchos". I fou precisament aleshores, quan el Club encara estava a les basseroles quan va venir a Banyoles, l'Enrique Granados, campió nacional de natació i mes tard olímpic l'any 1952 a Helsinki i es va fixar amb en Frederic i el seu cinturó de suros. No s'ho va pensar dos cops, li va dir que així no aprendria mai a nedar, li va agafar el cinturó, li va desfer els nusos i els suros i aleshores amb un llarg pal, lligat amb una corda a la seva cintura, com si fos una canya de pescar i en Frederic en fos l'ham, el va fer saltar a l'aigua. Mentre l'Enrique s'estava al terrat de la pesquera, com si fos un pescador, en Frederic recorda que "... bebí el agua torrentes, repartí patadas y puñetazos a diestro y siniestro, bajé a los más oscuros abismos, levanté oleajes y montañas de espuma, gemí, aullé ... y poco a poco, con lentitud de siglos,....descubri alborozado que me sostenia con dificultad e incluso que avanzaba con mayor rapidez que con el estorbo del cinturón". Fou així com va aprendre a nedar, però tot i amb això, comentaque mai va estar un gran nedador, essent-ne la seva màxima proesa l'haver travessat l'estany, però per la part ampla, un dia amb companyia de la seva filla, però que segons diu el va mig enredar, ja que "sempre nedava sobre un costat i així anava parlant" de manera que quan se'n va adonar, ja estava mes a prop de l'església de Porqueres que del Club.

Anècdotes a part, no serà fins a finals dels anys quaranta que s'involucrarà en el Club i en la recent creada travessia, formant-ne part fins i tot de la junta del mateix. Com a escriptor que era i es, no se'n està de col·laborar amb el butlletí de l'entitat i en els programes de ma de l'època; es en un d'aquests, concretament en el de la Travessia de l'Estany l'any cinquanta, que se li va ocórrer incloure una poesia en català, un fet que li va costar al Club, i a ell mateix, el conseqüent advertiment referent a que tot escrit tenia que fer-se en castellà. L'any 1952 marxà a viure a Segovia, però no per això deixa de col·laborar amb el Club mitjançant la seva ploma.

Per una altra ocasió deixarem les seves teories sobre el meteorit que va donar origen a l'estany o l'ascendència catalana de Cristòfor Colom, "amb m", tal i com ell remarca i que diu que ho va descobrir en una exposició que sobre el descobriment del nou continent hi havia als anys cinquanta del passat segle a la casa de cultura de Segovia, tot just el mateix dia que va coincidir al restaurant Casa Candido d'aquella capital amb la que anys mes tard seria reina d'Espanya.

Bookmark and Share