Articles - Biografies

EN JAUME BUTINYÀ I UNA DIFÍCIL DECISIÓ

EN JAUME BUTINYÀ I UNA DIFÍCIL DECISIÓ

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.98, febrer de 2008, pg.40

D'en Jaume Butinyà i Granés (1906-1993) tots en coneixem la seva passió per l'arqueologia i la preservació del patrimoni; la seva proposta de crear el Centre d'Estudis Comarcals, del que fou el primer president; les diferents troballes i restauracions que va dur a terme per tota la comarca, etc. etc. Feina que el va fer mereixedor d'un seguit de distincions: el Diploma de Reconeixement de Mèrits, lliurat pel propi president de la Generalitat (1984); la Medalla d'Or de la Comarca del Pla de l'Estany (1989) i la Medalla d'Or de la Ciutat, concedida pel l'Ajuntament de Banyoles (1991). Però el que es desconeix mes d'ell, es la seva tasca com a president del Club Natació Banyoles (1931-1934) on li va tocar prendre una difícil decisió: signar l'acta de dissolució de l'entitat.

Desprès l'expulsió de la secció de futbol del Club el 1929, i tot i el èxit assolit l'any següent en l'organització dels Campionats de Catalunya de Salts i Natació, el desencís era total. El juny del 1931 no hi hagué cap reunió oficial ni tant sols l'assemblea general del mes de gener. Arribats a aquests extrems, els aleshores president, Lluís Hostench, proposà una renovació de la Junta i es nomenà Jaume Butinyà nou president de l'entitat.

La nova junta centrà el seus esforços en la captació de socis, sobretot entre la gent jove, tal i com surt publicat a Gent Nova de 24 de juny de 1931, en un article titulat "Als banyolins en general i particularment als joves". Amb la lectura d'aquest, s'entreveu per primer cop i d'una manera clara la necessitat d'obrir l'entitat a tots els ciutadans. Per desgràcia, la resposta fou pràcticament nul·la i a la propera reunió només hi assistiren quatre persones. El juliol de 1933 seran diferents prohoms de la ciutat, encapçalats pel propi alcalde, els que faran la crida. Però de nou, la campanya de captació de socis va ser un nou fracàs.

En una carta enviada pel secretari, Joan Gratacós, amb en Butinyà, es veu que a partir d'aquest moment la decisió de dissoldre el Club comença a prendre forma: "... com bé dius, no es pot continuar de cap de les maneres. Jo crec que el que cal és dissoldre el Club. Per això estic totalment identificat amb tu per a procedir de la manera que esmentes. " Per tal de decidir el futur del club es convoca el 5 de juliol de 1934 "als qui han estat socis del C.N.Banyoles i en general a tots els banyolins que s'interessin per la natació i el nostre estany". En aquesta reunió es debateren dues possibilitats: " ...o bé noves persones s'ofereixen a donar-li un nou impuls o, en altre cas, haurem de veure la dissolució de la Societat, l'extinció del Club..." , però al final votaren a favor de la dissolució de l'entitat, tal i com consta en el llibre d'actes del club"El President en nom de la Junta es lamenta que hom hagi de procedir així i recorda amb tristesa els dies de glòria que el Club Natació Banyoles havia donat al nostre esport, a la nostra ciutat i el bé que podia fer entre la joventut de casa nostra".

I com deia en Miquel Masgrau, al Club "el va matar la manca d'afició i no la manca de diners".

Bookmark and Share