Articles - Biografies

EN JOSEP COSTA, LA TRAVESSIA I EL REM

EN JOSEP COSTA, LA TRAVESSIA I EL REM

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.107, novembre de 2008, p.21

El record mes antic que en Josep Costa i Barba (1934), en Pepe Costa com tothom el coneix, en te de la travessia de l'estany es remunta a l'any 1946, quan l'empresa Molfort's, de la que el seu pare n'era el gerent, apostà per patrocinar-la. Començava així un llarg maridatge entre l'empresa i la prova esportiva, que es veurà reflectit, en tots el programes i cartells, sota el nom de Trofeu Molfort's i que durarà fins a finals de la dècada dels vuitanta, coincidint amb el tancament de la mateixa.

Fruit d'aquesta llarga col·laboració, ens han quedat uns cartells, que cada any s'encarregaven a dissenyadors diferents, i que al contemplar-los ens dona una idea de quines han estat les tendències artístiques de tots aquests anys. Del cartell de l'any 1947, en la que surt una dona guarnida amb un banyador ajustadíssim i sostenint una copa amb les seves mans, recorda els problemes que va portar, doncs tot i tenir el permís de la censura (tal i com era preceptiu en aquells temps) no volia dir que el clero hi estigues d'acord, i així, en la missa del diumenge, el rector de Santa Maria va dedicar una part del sermó a aquest cartell al que va titllar d'immoral.

Aquesta tradició familiar de lligam amb el Club, fou el que el va portar amb en Pepe, a entrar a formar part de la Junta del mateix, de la ma d'en Llorenç Castañer, l'any 1963 o 64, com a vocal de la travessia, una feina que combinava amb la vocalia de material. L'any 1965, es fa càrrec també d'una de les dues vicepresidències del Club, un càrrec que al llarg dels anys compartirà primerament amb en Josep Tresseras i mes tard amb en Jeroni Moner.

De la seva vinculació amb la travessia recorda que van voler implantar una sortida com la de les carreres de cavalls, però al no ser possible, es va acontentar amb col·locar unes estaques a banda i banda, que estaven unides per una ràfia i quan aquesta baixava era el senyal de sortida. Un altra innovació de l'època fou la substitució dels casquets de bany numerats, que portaven tots els participants en la travessia, per les xapes metàl·liques, que desprès recollien amb un llarg filferro.

Amant de la natació, no en va en el seu haver s'hi compten una quarantena de travessies, tot i que segons diu, un cop feta una, "es com una droga i estàs esperant a fer la següent", també es va involucrar en el mon del rem, i tot i que esportivament no va passar d'ésser-ne un aficionat, a nivell de club en podem dir que en fou un gran impulsor. Fou en Jordi Gimferrer qui li va demanar que es fes càrrec de la secció l'any 1967 i amb el seu esperit emprenedor, en poc temps ja comptava amb un planter de 80 remers. D'aquest temps recorda l'arribada d'en Jean Tarcher, i l'haver aconseguit, entre d'altres mèrits, que l'any 1972, el primer any que la categoria de juvenils competien en un Campionat d'Espanya, dos bots del Club es fessin amb la victòria: l'esquif d'en Xicu Ralita i el vuit format per Octavi Gratacos, Froilan Sanchez, Jaume Maso,Jordi Robert, Joaquim Teixidor, Amadeu Escriu, Josep Juandó, Joan Vila i Benet Angelats.

L'any 1976, per diferències en la manera de veure el mon de l'esport, juntament amb en Jeroni Moner, en Benet Tarradas i l'Octavi Gratacós, deixa la Junta Directiva del Club.

L'any 2001 en el decurs de l'Assemblea General de Socis es nomenat Soci d'honor del Club Natació Banyoles.

Bookmark and Share