Articles - Biografies

FIDEL FITA I LA SEVA RELACIO AMB BANYOLES

FIDEL FITA I LA SEVA RELACIO AMB BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.136, abril 2011

Tot i estar relacionat amb Banyoles només una breu temporada, el seu pas per la ciutat va deixar una forta empremta, d'una banda deixant constància de l'estada dels jesuïtes a Banyoles i sobre tot per la seva relació amb l'historiador Pere Alsius, tot i que abans ja havia tingut contactes amb un altre banyoli, el jesuïta Francesc Xavier Butinyà.

Fidel Fita i Colomer (1835-1918) ingressà l'any 1850 a la Companyia de Jesús, i estudià a diferents col·legis de França i Bèlgica, desprès va estar destinat a Loyola, Palencia i a partir del 1860 a Leon, on, a banda de cursar els estudis de Teologia, va començar a fer investigacions històriques de caire arqueològic i epigràfic, coincidint en aquesta població amb el pare Butinyà, amb qui var realitzar diferents investigacions arqueològiques i amb qui seguirà cartejant-se mentre Butinyà seguia per terres castellanes i el P. Fita es trobava ja a Banyoles. Traslladat a Catalunya l'any 1866, dos anys més tard, es va tenir que exiliar a França, al iniciar-se el denominat sexenni democràtic que entre altres normatives contemplà l’expulsió dels jesuïtes del territori nacional, però l'esclat de la guerra franco-prusiana el porta de retorn a Espanya i en concret al Seminari Conciliar de Girona des d'on ho comunica a la Real Acadèmia de l'Història, de la que acabaria essent el president, dient-lis que seguirà “siendo catedrático de Teología Dogmática, y dispuesto en particular a secundar las generosas miras de la Comisión provincial de monumentos históricos y artísticos” Però l'estada a la ciutat de l'Onyar va ser molt curta, perquè l'octubre del mateix any va ser destinat a ensenyar Història Eclesiàstica a la Casa Missió Diocesana de Banyoles, on actuà com a superior i cap d'Estudis, situada al que havia estat antic monestir benedictí, i en el que ja hi havia altres membres de la Companyia que s'hi havien refugiat a l'esclatar els fets de 1868.

A Banyoles però, Fita va poder sentir els estralls de la guerra, de la que se n'havia lliurat amb els successius exilis. Els enfrontaments haguts prop de Banyoles entre agost i novembre de 1873 en el decurs de la guerra carlina, i la posterior presa de la ciutat, el van obligar a intervenir directament en l'organització d'un Hospital de Sang per atendre els ferits de l'acció d'Argelaguer, passant a formar part de la Junta del mateix, juntament amb en Josep Toribi de Ameller, com a Comandant d'Armes de la Vila, convertint-se en hàbil negociador, amb el beneplàcit de Constantí Bonet bisbe de Girona, sobretot quan Ameller el va comminar a que fes entrega de la campana Martiriana per destinar-la a la construcció de canons per a la defensa de la vila i a la que aquell es va oposar argumentant entre d’altres coses que ell ja col·laborava prou oferint aixopluc a tots els ferits en els fets d’Arguelaguer, que descansaven en el seu hospital.

En aquest temps també va començar la seva relació amb l'erudit farmacèutic i historiador banyolí, Pere Alsius, al costat del qual, Fita va incrementar els seus estudis sobre història de Catalunya. A banda de la producció científica, en aquests anys creix el seu interès per les inscripcions hebrees, com ho prova la creixent correspondència amb Enrique Claudio Girbal sobre les làpides gironines. Així mateix va mantenir una activa correspondència amb Juan de Dios de la Rada a qui li hauria d'unir una llarga amistat, relacionada amb la interpretació de les suposades inscripcions hebraiques sobre escultures del Cero de los Santos (Albacete).

Durant l'any 1873 encara seguirà a Banyoles, tal i com ho demostren algunes cartes datades dins d'aquest any, com una del novembre de 1873 dirigida al bisbe de Girona. L'any següent però, ja marxara cap a Barcelona, essent la darrera carta documentada a Banyoles una del mes de maig dirigida a Juan de Dios de la Rada

Bookmark and Share