Articles - Biografies

FIDEL MART═: DE L'ESTANY AL DESERT

FIDEL MART═: DE L

Revista de Banyoles
n˙m.918, abril 2010, p.14

Guardonat l'any 1965 amb la placa de plata del Club Nataciˇ Banyoles i el 2004 amb la Medalla de l'Esport de les comarques gironines, havia nascut a Vilafreser l'any 1941, i formÓ part de les primeres tripulacions de joves remers que va tenir el Club Nataciˇ Banyoles, guanyant la primera medalla d'or el febrer de 1958. Atleta polivalent, practicava el rem i l'atletisme. L'any 1961, es proclamÓ campiˇ gironÝ d'atletisme en la prova de cros i campiˇ de Catalunya de rem en iol. Aquell any, per primera vegada en la hist˛ria del Club, formÓ part d'una tripulaciˇ que agafÓ un aviˇ per anar a competir. Novament campiˇ de Catalunya en iol el 1964, l'any segŘent ho es en iol a quatre a la vegada que medalla de bronze en el campionat d'Espanya de rem. El 1966 queda segon en el campionat de Catalunya i el 1967 tercer. Poc a poc es va allunyant de la competiciˇ, doncs la vida familiar i laboral el van absorbint, per˛ no per aix˛ es desvincula del Club i l'any 1967, juntament amb en Miquel Vila, en fou el delegat de la secciˇ. Es l'any en que la federaciˇ espanyola, per tal de potenciar el rem, escull Banyoles com a base de la selecciˇ nacional, i juntament amb els banyolins comencen a entrenar un grup de remers de la marina destinats al Ferrol i a Cadis, la ciutat on en Fidel havia fet el servei militar i on li havien fet portar un bot per que seguis entrenant.

A finals dels seixanta es desvincula del rem, per˛ no de l'atletisme on, cada cop mÚs, es va decantant per les marxes de resistŔncia, convertint-se, a partir dels anys vuitanta, en un habitual d'aquest tipus de prova: la marxa del 40 kil˛metres de Banyoles, la Matagalls-Montserrat, la N˙ria-Berga, la Montserrat-Reus, ... i d'altres com la marxa de resistŔncia de les ermites o la baixada dels └ngels, una muntanya que li inspirÓ un repte personal que el va portar de cap forces anys: anar dels └ngels, al Mont i Rocacorba. I al final ho aconseguÝ. Abans per˛, la idea de participar en la prova reina de resistŔncia: la Marathon des Sables, el va dur a ser cofundador, l'any 1988, de l'Associaciˇ d'Amics de l'Aventura, amb els que gestarÓ una altra prova: la Marxa dels 100 km, que sortint de Banyoles, i passant pel Mont i Rocacorba, retornava a Banyoles.

L'abril de l'any 2000, acompanyat de dos companys de l'associaciˇ participa per primer cop en la cursa africana, mentre que altres, que per problemes laborals no hi varem poder participar, varem anar-hi a la darrera etapa. Recordo aquell dissabte 15 d'abril com si fos ahir: faltava ben poc per l"una del migdia, quan tots tres arribaven a l"oasi de Tagounite, a 250 quil˛metres de Ouarzazate. Recordo aquella cara de felicitat d'en Fidel, amb els peus sagnant i amb la seva bandera sobresurtin de la motxilla. Endarrere quedaven set dies de patiment pel desert del SÓhara, suportant temperatures superiors al 40 graus, tempestes de sorra, dunes inacabables, ... per˛ nomes creuar la meta ja va dir: "tornarÚ". I ho va complir. Vuit curses mÚs al SÓhara i una a JordÓnia. Es va convertir en un autŔntic especialista, arribant a aconseguir la primera posiciˇ en la categoria de 60 a 70 anys. Fa pocs dies que em comentava, que enguany hi havia una etapa non stop mÚs llarga, per˛ que no el preocupava. Com tampoc el preocupava saber-se una llegenda entre els altres participants. Una llegenda que perdurarÓ entre tots nosaltres, des d'aquest passat 18 de marš quan ens varem assabentar que ens havia deixat.

Bookmark and Share