Articles - Biografies

FRA NARCÍS PASQUAL DE REGÀS, UN MONJO AL SERVEI DEL MONESTIR

FRA NARCÍS PASQUAL DE REGÀS, UN MONJO AL SERVEI DEL MONESTIR

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.126, juny 2010, p.54

El passat estiu 2009, l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany va dur a terme una exposició titulada La vida a Sant Esteve de Banyoles fa 300 anys. En aquesta excepcional mostra, un monjo del monestir ens feia de guia, i així recorríem amb ell aquella Banyoles d'ara fa tres centúries, visitàvem les dependències del monestir i, fins i tot, veiem la vida que s'hi duia. Aquest guia d'excepció n'era fra Narcís Pasqual de Regàs, un monjo nascut a Girona l'any 1717, fill del ripollenc Josep Pasqual Illa, doctor en dret, i de Petronilla de Regas, neboda de Carles de Regàs i Cella, ardiaca d'Empordà i de Girona. Era el tercer fill d'una família de 9 germans, dels qual l'hereu seguí la carrera de lleis, al igual que el pare i l'avi, i ell, juntament amb els seus germans Narcisa i Manuel, seguí la eclesiàstica. La germana a les Clarisses de Girona i ell, com el seu germà, abrasà l'ordre de Sant Benet, un a Banyoles i l'altre, a Santa Maria d'Amer.

De jove, com a monjo, entrà a formar part de la comunitat banyolina, professant el 29 de setembre de 1744 al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, en presència d'Antoni d'Amatller, abat de Sant Pere de Besalú i President de la Congregació Claustral, per comissió de Joan Baptista Descallar i de Tord, Abat de Sant Esteve de Banyoles, el qual estava malalt des de feia temps i morirà dos mesos desprès, concretament el 4 de novembre.

Poc temps desprès, un seu company del cenobi, fra Ramon Padró i Serrals, monjo almoiner i prior claustral, es nomenat abat del monestir, prenent possessió del càrrec el febrer de 1746. El 15 d'agost de l'any següent, en Narcís prendrà possessió de la sagristia del monestir, la qual anava unida al priorat de Sant Nicolau de Calabuig, del que, en conseqüència, en serà el prior.

Poc abans de la mort de l'abat Padró, l'any 1756, es nomenat prior claustral, passant a ésser-ne l'auxiliar de l'abat en l'administració del monestir, a la vegada que n'era el seu col·laborador més directe en l'espiritualitat de la comunitat. Aquest càrrec comportà també que en cas d'absència de l'abat era ell qui n'assumia les seves funcions, tal i com succeí per exemple, l'any 1783, que amb motiu de la visita que els Visitadors Generals de l'ordre varen fer al monestir, en Narcís va rebre la delegació en nom de l'abat Montero. La feina que li comportarà aquest càrrec farà que l'any 1781 adreci una carta al Capítol General on demana que se l'exoneri, cosa que se li concedeix, de la feina de fer les Misses Abacials, sempre que l'abat no pot fer-ho, ja que com a Prior ja te que celebrar totes les matinals en les principals festes, a banda de las dels enterraments i les penals.

El maig de 1771 acompanya a l'abat Ignasi de Francolí a la reunió del Capítol General celebrat a Nostra Senyora de la Penya de Graus, on actuarà com a Sindic del monestir de Santa Maria de Roses; i com a Vicari General de Banyoles, l'any 1787 acompanya a l'abat Josep Gregori de Montero. a la reunió del Capítol General celebrat al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona.

Amb motiu de la Guerra del Francès, i davant el perill que comporta el quedar-se en el monestir, el 26 de novembre de 1794 aquest es evacuat i en Narcís es refugia a Mataró, on morirà poc temps desprès, concretament el 15 de gener de 1795, essent enterrat a l'església dels pares Josepets de aquella ciutat.

Varen ser mes de cinquanta anys de benedictí al monestir de Sant Esteve de Banyoles, coneixent molt i molt be el funcionament del mateix, i de bon segur que deuria ser una persona de confiança, doncs al llarg de la seva vida, i com a monjo de Banyoles, va tenir ocasió de estar sota les ordres de set abats, i tots ells varen confiar en ell, com a prior claustral i com a Vicari General, dos càrrecs aquests molt lligats al propi abat, i a l'administració.

Bookmark and Share