Articles - Biografies

FRANCESC BRACONS ASTURI, FABRICANT DE MITGES I POETA

FRANCESC BRACONS ASTURI, FABRICANT DE MITGES I POETA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm. 128, agost de 2010. p.40

Fill de Isidre i Magdalena, va néixer a la ciutat de Manlleu dins la primera meitat de segle XIX. Es traslladà a viure a Banyoles, al igual que farà el seu germà, Josep, que tingué una filla, Concepció, que nasqué a Banyoles l'any 1895. Visqué primerament al carrer de l'Aurora (actual Àngel Guimerà) i als voltants del 1908 al carrer de Sant Martirià.

Casat amb Antònia Ferrer Font, de Vic, varen tenir un fill, Isidre - -casat amb Ramona Tarrés Sala - que va ser Corresponsal a Banyoles del diari carlí gironí "El Tradicionalista" (1905-1907), així com representant de la "Sociedad de Autores Españoles" (1907).

El 1886 era l'encarregat de la fàbrica de teixits dels Srs. Llens i Cia a Banyoles; l'any següent, a més a més, fa de representant de diverses cases comercials, i el 1888, ja el trobem que s'ha convertit en propietari d'una fàbrica de mitges i mitjons, situada a l'actual plaça del Doctor Rovira, i sobre la que en un article publicat el 15 de desembre de 1890 a La Ilustració Catalana, sota el títol "De Banyolas a Cassa de la Selva. Notas d'un viatge", podem llegir: "... Pera veure una de las cosas més curiosas de la industria banyolenca, vingui vostè á la fábrica que ha montat don Francisco Bracons pera fer mitjas y mitjons, blanchs 'y de color, -varen dirme.- Fa poc més de dos anys que comensá á treballar, y's troba ara tan aclaparat de demanadissa, que bé's pot dir que li prenen los gèneros de las mans, al assalt. Lo article solicitat ab preferencia son los mitjons de cotó blanch. Produheix també los matexos articles ab llana y ab ratllas de color, abundant las classes, treballadas totas á la perfecció..." Però de curiositats, per els articulistes, aquesta empresa en segueix generant, i així el 20 de setembre de 1896 el Semanario de Bañolas, deia "... En la fábrica de medias de nuestro amigo D. Francisco Bracons se ha instalado un aparato que da vida á varios mecheros, con el gas acetileno, mostrándose aquel señor muy satisfecho de la innovación ...".

Però pel que podem veure del seu currículum, deuria de ser persona inquieta, ja que compartí la seva tasca d'empresari amb altres feines, unes de lucratives, altres d'associacionisme i altres per pur plaer, o de "hobbie" com en diríem avui en dia. Així, si per una banda el trobem exercint d'auxiliar de secretaria de l'Ajuntament de Banyoles, entre 1890 i 1894, també sabem que fou membre de la Juventud Católica de Banyoles i de la Lliga Regionalista de Banyolas y Comarca, entitat aquesta darrera de la que va ésser-ne vicepresident i secretari.

Així mateix, va col·laborar amb en Joaquim Hostench en la confecció de la sarsuela "El Sant de l'Amo", i en la seva continuació, titulada "Un cop de Cap"; ambdues peces en un sols acte i amb música del mestre Joan Carreras. També fou afeccionat a la fotografia, al dibuix - va dibuixar la nova capçalera del Setmanari de Banyolas - i a la poesia, un camp aquest en el que va escriure diversos poemes que foren publicats en diferents mitjans, com el Setmanari de Banyolas (1894-1897), La Creu del Montseny (1899), una publicació editada a Barcelona amb inspiració de Mn. Jacint Verdaguer; i El Tradicionalista de Girona (1904). Fou llorejat l'any 1893, en el Certamen català celebrat a Ripoll durant les festes de la restauració i consagració del temple de Santa Maria.

Va morir dins la segona dècada del segle passat.

Bookmark and Share