Artículos - Biografias

JOAN BAPTISTA DE AMELLER, MILITAR DE PROFESSIO

JOAN BAPTISTA DE AMELLER, MILITAR DE PROFESSIO

Els Colors del Pla de l'Estany
núm. 124, abril 2010, p.44

Nascut a Banyoles el 21 de febrer de 1782, era fill de Pere de Ameller i Francesca Ferrer. Estudià a l'acadèmia militar, assolint el grau de cadet l'any 1803. La Guerra del Francès el sorprengué a Maó, on havia estat destinat el 1807. De tornada a Catalunya, quan el 7 de juliol el seu germà Carles, formà els batallons de voluntaris, fou nomenat Tinent del Terç de Voluntaris. Fet presoner per la cavalleria francesa a Molins de Rei, l'1 de gener de 1809, es alliberat, mitjançant un canvi de presoners, i ascendit a Tinent per accions de guerra. Reincorporat al servei actiu prendrà part en diferents accions de guerra ... fins i tot a Banyoles, on hi combatrà el 21 d'octubre, sota les ordres del Capità General, Joaquin Blek. A començaments de 1811 es fet presoner i conduit a França, d'on aconsegueix escapar; detingut de nou, es confinat a la Ciutadella de Montpellier d'on surt el 1814. Al juny es nomenat fiscal del Consell de Guerra. El 1815 es destinat a Barcelona i 7 de juny es casa amb Llúcia Vilademunt i Carmona, filla del Fiscal de l'auditoria de Guerra, amb qui va tenir 7 fills.

El 1818 es destinat a Sevilla; el 1819 a València; el 1820 un altra cop a Barcelona, on el nomen Governador de la Fortalesa del "Fuerte Pio de Barcelona"; i el 1824 li concedeixen una llicència indefinida, primer a Barcelona, i desprès a Banyoles. Reincorporat el 1828, es destinat al castell de Sant Ferran de Figueres; el 1820 a Girona; el 1830 a Barcelona i Tarragona; el 1831 a Saragossa i el 1833 a Navarra, amb motiu de l'esclat de la Primera Guerra Carlina. El 1834 es traslladat a Catalunya i allibera la ciutat de Calaf que es trobava assetjada. El 1835 es nomenat Comandant en Cap del Vallès i més tard Governador i Comandant General de Vic, des d'on es trasllada a Ripoll per enfronta-se amb a Joan Cavalleria. Nomenat Governador de Girona, restableix l'ordre públic i fortifica de nou la ciutat. L'octubre, a Banyoles es troba amb la División Navarra, comandada per en Guergué, al qual aconsegueix foragitat. El 1836, s'enfronta amb les forces d'en Boquica i d'en Cavalleria a La Pobla de Lillet; amb les del Ros d'Eroles, al Coll de Nargó; amb les d'en Benet Tristany, a Calaf, a la que allibera del setge, i al setembre amb les d'en Josep Catasús "Pitxot" i dies desprès es nomenat Governador Interí de la ciutat de Manresa. El 1838 participa en l'acció de Xerta, on fou derrotat Ramon Cabrera. El 1839 es nomenat Tinent Coronel Major desprès de l'alliberament de la vila de Pons que estava en mans del Comte d'Espanya, i a final d'any es traslladat a Valencia; el 1840 a Saragossa i Castelló; el 1841 a Albacete, Cartagena i Múrcia; i el 1842 a Pamplona (on el sorprèn la conspiració del General O'Donell) i Vitória. El 1843 es nomenat Governador d'Eivissa, però es produeix el pronunciament del General Serrano, contra la regència de Prim, i a conseqüència d'aquest fet, la Diputació Provincial d'Alaba i l'Ajuntament de la Ciutat li demanen que es faci càrrec del comandament de la Plaça, aconseguint restablir l'ordre. Nomenat president de la Junta de Govern provisional i Mariscal de Camp dels exèrcits nacionals. El 1843, com a Capità General de les Vascongades i juntament amb el de Burgos es trasllada a Madrid on estableixen, en nom de la reina, el govern provisional de la nació. Desprès de exercir un temps com a Comandant General de la Divisió Expedicionària de Castella i de la província de Santander, es destinat a Valladolid i el 1844 a Madrid, on va morir el 19 de gener de 1851. Els funerals es van dur a terme a l'església parroquial de San Sebastián i en el seu panteó, es podia llegir: "Aquí descansan los restos del Excmo. Sr. D. Juan Bautista de Ameller y Ferrer - Mariscal de los Ejercitos Nacionales - Buen militar - Excelente padre de familia y LIBERAL".

Al llarg de la seva carrera va rebre diferents reconeixements i condecoracions: "Medalla al sufrimiento a la Patria" (1815); "Caballero de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo" (1822); "Caballero con Cruz y Placa de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo" (1837); en dues ocasiona va rebre la de "Caballero de la Nacional y Militar orden de San Fernando de primera clase" (1838 i 1839); fou nomenat "Benemérito de la Pàtria" (1839); la Junta provisional de Barcelona li va concedir la "Cruz Cívica del Pronunciamiento Nacional" de primer de setembre de 1840 (1841); i per últim "Caballero de la Gran Cruz de la Real y Militar orden de San Hermenegildo" (1844). A més d'altres condecoracions pels fets de Pamplona, per mantenir-se fidel al Govern Legítim i per contribuir a sufocar la rebel·lió (1841).

Bookmark and Share