Articles - Biografies

JOAN DE PALAU BUXÓ, EL PINTOR DE L'ESTANY

JOAN DE PALAU BUXÓ, EL PINTOR DE L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.238, octubre 2019, p.68.

És el pintor paisatgista de Banyoles per excel·lència i son molts els seus dibuixos a llapis, olis, aquarel·les i guaix que representen aquest entorn. Net del notari de Banyoles, Antoni de Palau, i fill de l'enginyer de ferrocarrils, Ramon de Palau —que treballava de topògraf per la companyia de ferrocarrils MZA— i d'Antònia Buxó, en Joan va néixer a Flaçà el 20 de juliol de 1919, i seguint les destinacions professionals del seu pare residí primerament a Saragossa i més tard a Aranjuez, on estudià a l’escola dels jesuïtes de San Fernando. Va ser en aquests anys, i en concret l'any 1931 quan conegué al pintor Santiago Rusiñol en els jardins reials de la ciutat castellana, jardins en els que a l'edat de 14 anys realitzà la seva primera pintura.

Acabats els seus estudis elementals, cursà el batxillerat a l’Institut de San Isidro de Madrid, temps que va aprofitar també per visitar, sempre que podia, les sales del museu del Prado. Però el deteriorament social i clima pre-bèl·lic que es respirava a la capital de l'estat va fer que la família tornés a Catalunya, instal·lant-se amb els seus pares primer a Badalona i més tard a Granollers, ciutat en la que es trobava quan va ser mobilitzat el 1938 i incorporant-se al front republicà dels Pirineus, on va estar destinat al servei meteorològic.

Acabada la conflagració, fou cridat a files, acomplint el servei militar al quarter de la Maestranza de Sant Andreu de Palomar, on va romandra poc més d'un any i on va fer diferents retrats, murals de temes bèl·lics i cartells per Santa Bàrbara, patrona d’Artilleria.

En algun moment d'aquesta segona dècada dels anys trenta, començarà els estudis d'arquitectura, però sigui per causa del conflicte bèl·lic o per manca de motivació el cas es que els va deixar. No així la seva afició a la pintura ja que serà en aquests anys quan començarà a introduir-se en aquest món: el 1940 guanya la Medalla d’Or del concurs pintura Ciutat de Barcelona i el 1941 obté el primer premi del concurs Ciutat de Granollers, exposant per primer cop la seva obra l'any 1944 a la galeria Syra de Barcelona.

També va ser en aquests anys que començà a sovintejar les seves estades a Banyoles, on hi tenia diversos familiars i on ja hi havia estiuejat abans de la guerra, fins que l'any 1946, arrel del seu casament el 19 de juliol d'aquell any amb Montserrat Juncà Comerma, s'hi instal·la definitivament, integrant-se de ple en el teixit artístic i cultural de la ciutat.

Aquell mateix any exposa a la sala de La Caixa de Banyoles, i comença a col·laborar en la revista Horizontes, com a critic d'art i caricaturista, i a l'any següent entra a formar part del Patronat de l'Estany, en substitució de Manuel Pigem Ras.

La dècada dels 50 podríem dir que és la dècada de la seva consolidació. El 1950, el mateix any que li atorguen la medalla d'Or de la Diputació de Girona, comença a tenir relacions comercials amb diferents marxants que exportaran la seva obra al continent americà. També serà en aquesta dècada que començarà a exercir com a professor a l'escola d'Arts i Oficis de Banyoles. A partir d'ara, les seves obres viatjaran per les galeries d'art de la geografia catalana: Barcelona, Girona, Igualada, Arbúcies,... a la vegada que creua fronteres: Caracas, Perpinyà i Ginebra i així al llarg de quatre dècades.

El 1961 va comença a pintar els decorats per l'obra de Frederic Corominas: «Ecce Homo. L'hora de Crist». També realitza diversos cartells per la Festa Major de Banyoles i el 1979 inaugura una escola de dibuix, al seu taller de la plaça Major, que avui en dia encara gestionen els seus fills.

Va morir a Banyoles el 7 de maig de 1991.

Bookmark and Share