Articles - Biografies

JOAQUIM HISERN I MULLERAS, DOCTOR EN MEDICINA I CIRURGIA, CATEDRÀTIC, CIENTÍFIC I HUMANISTA

JOAQUIM HISERN I MULLERAS, DOCTOR EN MEDICINA I CIRURGIA, CATEDRÀTIC, CIENTÍFIC I HUMANISTA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.142, octubre 2011, p.56

Nascut a la Plaça Major de Banyoles el 4 de maig de 1804, era fill del metge-cirurgià de Banyoles, Joan Hisern Bruguès i de Teresa Mulleras Farré, els quals a banda d'en Joaquim, tingueren una filla, la Llúcia, que casà amb Antoni de Ameller i Cabrera i fruit d'aquest matrimoni nasqué l'heroi banyolí Josep Toribi de Ameller i Hisern.

Provenia d'una llarga nissaga de metges, iniciada pel seu rebesavi, Salvi, que exercí la professió a Cornellà, el seu poble natal. El seu avi, Salvi Isern Casanant, també nascut a Cornellà, exercí de cirurgià en aquesta i també a Banyoles, on ja va néixer el seu fill, l'avi d'en Joaquim, en Pere Isern Comas, que seguint la tradició va fer de cirurgià a Banyoles.

Estudià al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, obtenint la qualificació d'excel·lent en totes les assignatures, assolint tots els graus que es podien obtenir en la llicenciatura de medicina i cirurgia. Mentre estudiava, s'interessà per la meteorologia, i va fer diverses taules de les temperatures observades a Barcelona durant l'any 1822 i posteriors, que publicà al Diari de Barcelona i el 1827 reforma l'Observatori Meteorològic de la ciutat comtal, el mateix que publicà Disertatio de Nervo adoratus, i que fou premiat a la universitat amb la medalla d'or, essent condecorat públicament el 21 de desembre. El 1828, obté una plaça com a professor ajudant al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona; el 1830 oposita i obté la Càtedra d'Anatomia del Reial Col·legi de San Carlos de Madrid, i el 1838, obté la Càtedra de Fisiologia comparada de l'Ateneo Matritense, convertint-se en el primer en realitzar treballs experimentals d'aquesta disciplina dins l'estat espanyol.

El 1835, fou comissionat pel Govern, per estudiar l'epidèmia de cólera-morbo que hi havia en el nord de la Península i la redacció de la corresponent memòria de la feina feta, atorgant-se-li la creu d'epidèmies i la medalla d'or de primera classe de les Facultats de Medicina i Cirurgia de Madrid.

Nomenat, el 1838, jutge del tribunal de les oposicions a la placa vacant del Museu de Ciències Naturals de Madrid, el 9 de març el rei de França, li atorga una autorització expressa per a poder exercir la medicina a França, per un període de dos anys, on va estudiar a París les teories d'en Samuel Hahnemann, l'anomenat pare de l'homeopatia, les teoria del qual es va dedicar a propagar quan el 1841 va retornar a Madrid.

El 1843, arrel d'haver guarit a una de les infantes reials d'una greu malaltia, fou nomenat metge-cirurgià de la Reial Cambra d'Isabel II i més tard primer metge de Cambra del Sereníssim Senyor Infante D. Francisco de Paula. El 1846 va ser un dels catedràtics que formà la "Comisión de clasificación de catedráticos del reino" i que va elaborar el "Proyecto de escalafón general de catedráticos". El 1851, el mateix any que es nomenat Inspector General d'Instrucció Pública, funda 1'Acadèmia homeopàtica de Barcelona.

Pertanyé a moltes societats científiques d'Espanya i d'Europa. Fou condecorat també amb l'Ordre de Carlos III i la d'Isabel la Católica i oficial de la Legió d'Honor de França. Medalla d'or de Primera Classe de les facultats de Medicina i Cirurgia de Madrid. Va deixar publicacions com Tratado de la blefaroplastia temporofacial, La Filosofía médica reinante, Memoire sur la colique de Madrid, Disertatio de nervo odoratus, Dogmas de la Homeopatía, La certidumbre de la Homeopatía i Memorias sobre la alteración de la sangre en el cólera morbo.

A banda de la seva faceta com a metge va ser testimoni a París d'alguns dels treballs de Louis Jacques Mandé Daguerrer, de qui va traduir i comentar, el 1839, el llibre Descripciones históricas del proceso de Daguerre.

Va morir solter, a Madrid, el 14 de març de 1883.

Bookmark and Share