Artículos - Biografias
JOSEP ALBAÑÁ SERRA, CATÒLIC ACÈRRIM I UN FIDEL TRADICIONALISTA
Els Colors del Pla de l'Estany
núm.135, març de 2011.p.44
Nascut a Vilanant, a l'Alt Empordà, a mitjans del segle XIX, estudiava la carrera eclesiàstica al seminari de Girona, tot just quan va esclatar, l'any 1872, la darrera carlinada. Aquell mateix any, deixa la sotana i entrà a les ordres del general carlí Felip de Sabater amb el que va prendre part en diferents accions militars. Més tard, ara ja sota les ordres del llegendari capitost Francesc Savalls, entrarà en combat en l'anomenada acció de Breda, a la batalla de Repiaix, on el general Savalls, que es trobava a la vila amb tres batallons carlins, en tenir notícia de l'apropament de diverses forces isabelines per la banda de la Batllòria, sortí el 23 d'abril de 1875 vers la riera de Repiaix. En aquesta batussa, en la que hi hagué baixes als dos bàndols, els carlins s'hagueren de retirar en direcció a Vidreres i en Josep obtenir el grau de sergent pel comportament mantingut durant la batalla. Aquest mateix any, prop del Coll, en l'acció de Sant Hilari, les tropes carlines sofririen una nova derrota, en la que en Josep fou ferit, quedant-li unes cicatrius que lluí tota la vida. Acabà la guerra, l'any 1876 amb diferents condecoracions i amb el grau de comandant del Mossos d'Esquadra, però pel seu comportament el propi pretendent al tro, Jaume de Borbó, l'ascendí a coronel.
El 22 de setembre de 1876 es va casar amb Francesca Rosquellas Barceló de Girona, resident a Banyoles. D'aquest matrimoni nasqueren Encarnació (nascuda a Pineda i casada el 1904 amb Pere Font Casademont, de Cartellà, un conegut paleta banyolí, amb qui va residir a Cornellà del Terri), Concepció (nascuda a Barcelona i casada el 1897 amb Antoni Font Casademont, de Cartellà), Pilar (nascuda a Cornellà del Terri, i casada el 1915 amb Hilari Sadurní Bassaganyes, de Vidrà) i Maria.
Retirat de la vida militar, en acabar la guerra l'any 1876, exercí el magisteri per diverses poblacions catalanes, tal com ho demostra el fet de que els fills haguts del seu matrimoni nasqueren en diverses poblacions de la geografia catalana.
El 21 de juliol de 1888, es presentà a les oposicions per mestre, obtenint el numero 13 de la seva promoció i sent destinat a l'escola de Cornellà del Terri. Company seu de promoció fou en Francesc Estartús, que va obtenir el número 1 de la seva promoció, sent destinat a Banyoles on hi romandrà per espai de trenta cinc anys.
L'agost de 1898 es nomenat tresorer de la Asociación del Magisterio Gerundense, essent-ne el president Salvador Pericot i el 1910 va obtenir en propietat la plaça de mestre de l'escola pública de Besalú, plaça que ocupà fins el 27 de juliol de 1916, data de la seva jubilació.
A nivell associatiu, el trobem l'any 1924 formant part de Junta Directiva del Circulo Católico de Bañolas, (amb Joaquim Coromina Gispert-Sauch), de la que va ser nomenat tresorer; càrrec que revalidarà, durant dos anys més, el 1926, tenint com a president a Joaquim Corominas.
En el moment de la seva mort, ocorreguda a Banyoles el juliol de 1927, exercia d'interventor de la sucursal que hi havia a Banyoles de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros.
En motiu del seu traspàs, el diari El Correo Catalán, de data 14 de juliol, li dedicà una columna, i al final s'acomiadava amb aquestes paraules: “descanse en paz tan valeroso caballero legitimista como ferviente católico”.
