Articles - Biografies

JOSEP BOSOMS MANAGAL I LA COVA BORA GRAN D'EN CARRERAS

JOSEP BOSOMS MANAGAL I LA COVA BORA GRAN D

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.156, desembre 2012, p.62

Nascut el 20 d'octubre de 1885, a Vallcebre, al Berguedà, era fill d'en Cosme Bosoms Tort, de Saldes, i de Maria Managal Fradera, de Collsabadell, tots dos mestres de professió. Pels llocs on la mare va exercir de mestre, podrem fer-nos una idea del recorregut seguit per la família, fins que varen fer cap a Serinyà. Un cop aconseguit el títol, l'any 1872, exercí a Muntanyola, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre, Cercs, Palou i Sant Pere de Vilamajor, fins que l'any 1903 obté la plaça de Serinyà, juntament amb el seu marit. Instal·lats en el nou destí, en Josep es matricula a l'Institut de Girona, on estudià entre 1903 a 1906, per passar desprès a Barcelona, on cursarà la carrera de medicina.

Possiblement, la seva vena arqueològica ja la tenia mig desenvolupada abans d'arribar al Pla de l'Estany, però el cas és que descobreix la Bora Gran d'en Carreras, i pare i fill es posen a excavar, allà on ja ho havia fet en Pere Alsius l'any 1871.

Tot i les critiques que havien de sofrir per part dels veïns que deien que "deuria tenir masses quartos quan se'ls gastava desenterrant ossos" la tasca duta a terme per la família no va passar desapercebuda, i el juliol de 1907 la Veu de Catalunya publica un article signat pel geòleg, naturalista i escriptor, Mossèn Norbert Font i Saguè, introductor de l'espeleologia a Catalunya, on es refereix a la "cova dels Barbuts o Vora gran den Carreras" i de les troballes que han fet "los humils mestres de primera ensenyança de Serinyá, senyors Bosoms, junt ab son fill jove estudiant de medicina" i que tenen exposada en el seu Museu. Segons Font i Sagué, li varen fer arribar una capsa amb material i quan va veure el que havia, va quedar tant impressionat que es va decidir a anar-hi personalment. Per aquest motiu es va fer acompanyar pel naturalista i gran col·leccionista de fòssils Manuel de Chia. Varen anar a casa seva on "pare, mare i filla" els explicaren tot el que havien fet i trobat, i es ve lamentar de que el fill "l'anima de tot" no hi sigues. Ben sopat, segueix dient, baixaren al pis de sota on tenien una sala habilitada per museu. Segons clou, després de les burles del veïns, aquella gent es varen veure reconfortats en veure'l a ell tant satisfet. I acaba dient que no s'ho podia creure "que uns mestres d'estudi d'Espanya haguessin fet allò".

Poc desprès d'aquesta visita, l'octubre de 1907, el seu pare obté la plaça de mestre a Besalú, motiu pel qual la família es va traslladar a la ciutat garrotxina, emportant-se amb ells totes les troballes arqueològiques (la seva mare no puc dir si la va aconseguir al mateix any o no, però el que si que és cert és que el juliol de 1910 ja la tenia en propietat). Serà aquí on la col·lecció Bosoms agafarà l'empenta definitiva i on serà visitada pels millors científics e institucions de l'època. El juny de 1909, ho farà en Manuel Cazurro, catedràtic de l'Institut de Girona i responsable de l'assessorament tècnic de les excavacions a Empúries. Un mes desprès ho farà el Marques de Camps, que fins i tot demanarà una subvenció per les excavacions. El 1910, l'Assemblea del Col·legi de Metges (que s'havia celebrat a Besalú expressament) i el 1912 la filial barcelonina de la Sociedad Española de Historia Natural.

Mentre, en Josep vivia a Barcelona, a la ronda Universitat 14, i exercia de mestre al col·legi dels Escolapis de la Ronda de Sant Antoni, on estava preparant una gran obra per tal de poder concórrer a un certamen científic (en el que segons la Veu de Catalunya tenia quasi assegurat el premi), però malauradament el 8 d'agost de 1909, en el decurs de la famosa Setmana Tràgica "el colegi dels Escolapis ha cremat. Y ha cremat ab ell tot el tresor intelectual que havia produit el senyor Bosoms a copia d'angusties y fatigues".

Aquesta col·lecció, que arribà a contenir més de 300 peces procedents de les coves de la Bora Gran i de la dels Encantats, posteriorment fou traslladada a Barcelona, fins que a la dècada dels anys quaranta fou adquirida pels Amics dels Museus per al Museu Arqueològic de Girona. Actualment està dipositada en el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona i exposada, en part, en el Museu de Sant Pere de Galligants a Girona.

Bookmark and Share