Articles - Biografies

JOSEP ULLASTRE: ESCRIPTOR, ECLESIÀSTIC, INSIGNE HUMANISTA I TEÒLEG

JOSEP ULLASTRE: ESCRIPTOR, ECLESIÀSTIC, INSIGNE HUMANISTA I TEÒLEG

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.113, maig 2009, p.44

El que ha estat considerat un dels primers i mes il·lustres gramàtics en llengua catalana va néixer a Banyoles el 25 d'abril de 1690, doctor en Teologia, fou nomenat examinador sinodal del Bisbat i va morir a Peralada el 8 d'abril de 1762, d'on va ser domer (rector) de Sant Martí durant els darrers 40 anys de la seva vida.

Va escriure Exercici del christia, un llibre que inclou unes interessants traduccions d'himnes litúrgics, en un català àgil i planer. Escrit als voltants de 1740, ja que aquesta es la data que figura en les copies de les llicències donades per poder portar aquesta obra a la impremta, actualment l'edició mes antiga que es conserva es remunta a l'any 1764 i porta per títol: Exercici del christia [per] encomanarse à Deu y tenir un rato de oracio tots los dies, ajudar y contemplar la missa, confessar y combregar : ad diferents oracions per recorrer en las necessitats a Deu nostre senyor, a Maria Santissima y a alguns sants de particular devocio : juntament ab altres exercicis per instruir breument als fils de familias, disposarse a [ben] morir, assistir als [...] infants y pregar per las animas de purgatori / [per ...] Joseph Ullastra ... tot i que sembla ser que hi havia una edició mes antiga ja que ell mateix diu en el darrer paràgraf de la dedicatòria"... pero com me trobo en la edat mes que sexagenària .... he permes a mon petit Llibre - desprès d'haver estat reclós mes de deu anys - isqués pera la Prempsa...." la qual cosa ens vindria a dir que la primera edició deuria sortir a la llum als voltants dels anys cinquanta del mil set-cents. A partir d'aquesta data seran moltes les edicions que se'n faran i actualment es tenen comptabilitzades prop d'una cinquantena.

Poc desprès d'haver escrit l'anterior publicació, va començar, el 1743, la redacció de la que seria la primera gramàtica en llengua catalana, la qual va revisar poc abans de la seva mort. Aquesta obra, titulada Grammatica cathalána embellida, ab dos ortographias extensa i ab apostrophe : per a correctament parlar i escriure en extensa, i apostrophada la llengua cathalana, conté, a més de la dedicatòria on expressa el seu amor a la llengua, una genealogia del català i la gramàtica, un esforç de sistematització considerable i que conté bastants encerts (ús de l'apòstrof, de la conjunció i, etc). En aquesta obra, que segons ell mateix diu " ... consistéx en un nou Methodo per'apendrer i escriurer correctamént la tua Llengua ..." ja diu que compren que, com a novetat que es aquest nou mètode "... no dubto te picarás de Curiós per a veurer en que consistéx, si es confórme ó contrári a la comúna practica i, per conseguént, si es contra lo qu'estylas en la paráula i escriptúra ..." i que abans de prendre partit demana que " ... ting que pregárte te repórtes i advertéscas que lo que poso en tas mans es un Llibre i no un Libel-lo i, qu'en esta Obra, no tant m'es permés compláurer als Genis, com als Ingénis é Ingénuos ..." I es que, amb ella podríem dir que va trencar esquemes.

Traduí al català la Imitació de Crist de Tomàs Kempis i els Diàlechs de Joan Vives, uns llibres que en aquells moments estaven traduïts a la majoria de les llengües europeus, tret del català. Segons Torres Amat recopilà la obra poètica de Francesc Fontanella, sota el títol de Diversió per los alumnos del Parnàs català; obres poètiques de Francisco Fontanella, en una obra que restà inedita. I segons ell mateix esmenta en el pròleg de la seva Gramàtica (tot i que no se n'ha trobat cap còpia) es l'autor d'una ressenya històrica sobre les excel·lències del Santuari de la Mare de Déu del Collell.

Bookmark and Share