Artículos - Biografias

L'ENGINYER RAMON GUSSIÑER

L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.158, febrer 2013, p.49

Fill d'en Josep Gussiñer Brengarí Fares i de la Paula Heras Puig (dels Heras de Canet d'Adri), en Ramon - Raimundo com consta en el llibre de baptismes - va néixer el 2 de novembre de 1860 a la casa pairal dels Gussinyer, a Castellfollit de la Roca. Tenia dos germans, en Miquel, i en Francesc, que com ell, es va matricular d'enginyeria, però que va abandonar la carrera abans d'acabar.

Possiblement es va establir primer a Girona, per fer-ho més tard, com ja havia fet el seu germà Miquel l'any 1889, a Banyoles, als voltants de 1896, anant a viure a la plaça de la Font. Cassat amb primeres núpcies amb Concepció Solà, que va morir a Girona el 29 de gener de 1896, va fer-ho més tard amb Teresa Vilardell Carreras, del Mas Vilardell de Mata, amb qui va tenir un fill, l'Anton, nascut a Banyoles el 25 de juliol de 1901, que afectat d'una greu infermetat, va morir a finals del mes de maig de 1923, a la casa pairal dels Gussinyer, on havia estat traslladat.

El seu germà Miquel, que en arribar a Banyoles s'instal·la al carre de Sant Martirià, es va casar amb la Francisca Mas, i foren els pares del cirurgià banyolí Joan Gussinyer Mas (1893-1981). Ells foren el que varen encomanar al mestre d'obres Miquel Pallà, la construcció de la casa d'estil noucentista que amb el nom de "Casal Montserrat" avui en dia podem contemplar a l'avinguda dels Països Catalans.

Com a enginyer, en Ramon fou l'autor de El Plano de Bañolas l'any 1905, i del Plano Topògrafico del 1907, al que acompanyà d'un exhaustiva memòria que conté "la descripción del Lago, acequias, saltos, días especiales de riego, fincas de regadío, distribuidas en cuatro zonas y modo como se riega cada una". En ambdós es pot fer un recorregut molt detallat dels recs i dels enginys industrials que s'hi podien trobar a Banyoles. A més també és l'autor d'un pressupost per construir l'estació de tren de Banyoles (1909) i d'un estudi sobre la font de la Rajoleria per esbrinar l'aigua sobrant arrel del consum públic de la mateixa (1918), i d'un altre per el traçat d'una nova línia elèctrica a Cornella del Terri (1924).

Carlí acèrrim, solia cobrir-se amb una boina, que duia inclinada, va fer que la seva trajectòria política vingués marcada per compromisos inequívocament tradicionalista, tan a nivell de responsabilitats locals com, fins i tot, gironines: havia estat cadet durant la darrera guerra carlina i, una vegada establert a Banyoles, fou President de l’Agrupació Tradicionalista de Banyoles i comarca des del 1930 i, al mateix temps, vocal del Comitè Provincial d’Acció Política Tradicionalista, càrrecs que va mantenir fins a la seva mort. Fou Jutge Municipal de Banyoles 1907, 1908, 1910 i 1913 (suplent), cap del sometent banyolí, i en temps de la dictadura de Primo de Rivera, regidor de l'Ajuntament de Banyoles, dins les files dels carlins (1924-1925).

Formà part de la junta directiva del Monte-Pio de Bombers (1910) i intervingué activament en la reorganització d’aquest cos, del qual en fou primer cap des del 1926 fins el la seva mort.

President de la secció de l'Adoració Nocturna, des de la seva fundació als anys vint del passat segle, fou també el President del Cercle de Catòlics des del 1900 i fins al 1908, mantenint-se, amb alguns breus parèntesis, dins la junta, sobretot com a responsable de la Mutualitat de Sant Josep, fins a la seva mort. Formà part de Solidaritat Catalana, amb seu als Catòlics, tot i que, en no estar-hi completament d'acord, va deixar la formació per formar part de la Joventut Tradicionalista, la qual a la seva vegada es dissolgué el 1910 per donar pas a un Patronat Obrer del que en Gussiñer en formà part de la Junta Directiva.

Director del gironí "El Baluarte" (1895-1896) i el propietari de "El Semanario Bañolense" (1898), va morir a Banyoles l'any 1932.

Bookmark and Share