Articles - Biografies

L'ESCULTOR JOSEP MARIA BOHIGAS I MASOLIVER

L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.186, juny 2015, p.60

Fill del mestre Narcís Bohigas i Batlle, de Riudellots de la Selva, i de la banyolina Mercè Masoliver Tarrés va néixer al carrer de Sant Pere de Banyoles, el 12 d'abril de 1906. Després d'estudiar, el que podríem dir l'ensenyament primari a Banyoles, va anar a Olot on va estudiar escultura i dibuix, a l'Escola de Belles Arts, amb el mestre Casadevall, essent també deixeble del pintor Iu Pasqual. Acabada la seva etapa olotina, perfeccionà les seves aptituds a Barcelona, primer a l'Escola Superior Sant Jordi, i més tard a la Llotja, on va rebre classes de l'escultor Josep Maria Camps Arnau i on va ser professor en l'especialitat de policromia.

Seguint les passes del mestre Camps, gairebé totes les seves obres son de caràcter religiós, la majoria policromades,amb una tècnica especial que deixa entreveure el cop de la gúbia, un fet que el va dur a col·laborar amb els escultors Frederic Marès i Josep Clarà.

El setembre de 1929 es va casar a l'església de Sant Joan de Gràcia amb la barcelonina Maria Teresa Espinach, establint-se en un pis de la ciutat comtal situat al carrer de la Indústria cantonada amb el de Bailen, un fet que va dur al nou matrimoni a ser veïns d'una família banyolina, els Butinyà, amb qui varen establir una bona relació i que el va dur, en més d'una ocasió, a demanar a un dels seus fills, en concret en Mateu, a que li servis de model, per tal d'esculpir el rostre d'un àngel.

Va obrir un taller en un passatge del barri de Gràcia on feia d'escultor per encàrrec i l'any 1936, després d'esperar-ho amb delit, el matrimoni fou pare d'una nena a la que varen posar per nom Teresa. Però malauradament l'any 1943 va morir, un fet que causà una profunda impressió en l'escultor, el qual a partir d'aquell moment reproduí la cara de la nena en tots els àngels que esculpí. L'any 1942 va participar, amb l'escultura d'un nu femení, a l’Exposició d’escultura de la Nacional de Barcelona. Més tard fou seleccionat per a l’Exposició d’Art Sacre de Roma, amb una talla policromada, i va estar present a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb una Consolació.

La seva obra escultòrica és molt amplia i està estesa per tot Catalunya. Algunes de les seves escultures figuren en jardins i parcs de Barcelona, amb temes com «Contemplació», «Flora» o «Eslava». Es l'autor de les escultures de «Sant Pere» i «Sant Pau» de la façana de la Catedral de Girona, de l'escultura de Santa Coloma a l'església parroquial de Santa Coloma de Queralt, de la Verge de la Llum al claustre de la catedral de Barcelona, del Sant Crist d’Igualada, de la talla de fusta del Sagrat Cor de Jesús, i els deu retaules que circumden la part inferior de l'altar major a l'església del Sagrat Cor de Jesús, a Santa Maria de Montcada, de la Puríssima del Seminari Conciliar de Barcelona, de la Verge de la Pau d’Horta, del pas del «Descendiment de la Creu» del Divendres Sant a Tarragona, de l'imatge de la Mare de Déu de Pasqua de l'església de Santa Maria de Blanes,.. I a Banyoles esculpí l’obra d’alabastre policromat de la Mare de Déu de Santa Maria dels Turers, el pas de la Pietat de la processó dels Dolors i una Mare de Déu dels Dolors per a l'església de la Sagrada Família.

A la seva ciutat natal, també va intervenir, juntament amb l'arquitecte municipal Francesc Figueras i el rector, Mn. Ferran Simon en l'estudi de la coloració dels vitralls de l'església de Santa Maria dels Turers, ornamentant les escultures de les trones de la mateixa església (Evangelistes i Profetes).

Però a banda d'escultor, destacà també per la seva faceta de músic, tocant el violoncel amb el «Trio Fluvià», juntament amb Armand de Fluvià, que tocava el piano (i si no era possible per problemes d'espai el violí) i el mestre violinista Ramon Francesch.

Fundada l'any 1952, aquesta formació de cambra havien fet forces concerts a Barcelona i Banyoles, en aquesta darrera unes vegades a l'Hotel Flora i altres a la mateixa casa de Can Vilà, propietat d'un seu cosí, Lluís Vilà, i que era on s'estaven cada cop que venien a la ciutat de l'estany. L'any 1959 en Fluvià deixà la formació i fou substituït per un tal Ventura, que tocava la viola.

Va morir a Barcelona el 26 de juny de 1971.

Bookmark and Share