Articles - Biografies

L’ESCULTOR MARIÀ BARNOYA COSTA

L’ESCULTOR MARIÀ BARNOYA COSTA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.171, març 2014, p.43

Nascut a Banyoles, en Marià Barnoya (o Barnoia) Costa fou batejat a l’església de Santa Maria dels Turers d’aquesta població el 12 de juliol de 1678 (1).

Era fill d’Antoni Barnoya i de la seva primera esposa, Gertrudis Costa. L'Antoni era un escultor nascut l’any 1649, possiblement a Palafrugell d’on procedia la família, que n’eren els propietaris del desaparegut Mas Barnoy de La Garriga (un barri de Palafrugell). L’Antoni, per motius de la seva feina, va residir un temps a Camprodon i més tard a Girona, on el 1679 va confeccionar un retaule de Sant Sebastià per l'Hospital. Anys desprès, el 1685 farà el retaule de la Mare de Déu pel Santuari de la Mare de Déu del Coll, i el 1693 el del Sant Crist de Verges. Desprès d’enviudar de la seva primera esposa, es va casar el 1690 amb Teresa Torras, germana del també escultor Joan Torras —autor del retaule de l‘ermita de Sant Mer— que a la seva vegada el mateix dia que ho feia l’Antoni, es casava amb Francesca, germana d’en Marià i per tant filla de l’Antoni (aquests dobles casaments era un cosa habitual en aquells anys). Abans de la seva mort, ocorreguda l’any 1704, l’Antoni va fer testament, actuant com a testimoni l’escultor banyolí, Vicenç Falcó.

Aquest anar i venir va fer que en un període de la seva vida l’Antoni passés a residir a Banyoles i fou quan va néixer en Marià, tot i que no hi va residir molts anys a la capital del Pla de l’Estany, doncs tota la seva vida tant familiar com professional està relacionada amb la ciutat de Girona, on va viure, possiblement al carrer dels Calders —on el seu fill Josep hi tenia el taller—, a tocar de l’església de Sant Feliu, on varen ser batejats tots els seus fills.

Va tenir una amplia vida familiar, doncs va arribar a casar-se tres vegades. La primera d’elles fou amb Casilda, que li va donar quatre filles: Maria Anna Francisca Narcisa Casilda (1707), Faustina Casilda Madrona Maria Narcisa (1712), Paula Antònia Narcisa Teresa (1715) i Maria Teresa Narcisa Joana (1716). Vidu poc desprès del naixement de la seva quarta filla, el 1717 es va casar de nou, a la Catedral, amb Mònica Rius, amb qui va tenir tres fills: Jaume Rafael Marià Narcís (1717), Josep Lleonard Narcís Ignasi (1719) i Antònia Mònica Francisca Maria (1721). Enviudà novament i es casà per tercera vegada, aquest cop amb Narcisa, amb qui va tenir quatre fills més: Narcís Marià (1726), Eleonor Francisca Teresa Narcisa (1727), Jaume Narcís Silvestre Félix (1731) i Matilda Narcisa Francisca (1733).

Però tot i residir a la ciutat de l’Onyar, la seva vida professional va estar molt lligada al Pla de l’Estany, on va realitzar imatges d‘un Crist i de la Verge del Roser per a la parròquia de Sant Iscle de Centenys i l'any 1726 el retaule de Sant Esteve de Guialbes, el mateix any que l‘Obra de Sant Vicenç de Camós el va contractar per dur a terme el retaule de la Mare de Déu Antiga pel preu de 50 lliures Barceloneses, un retaule que es va col·locar en el seu lloc el 17 de juny de 1728.

La posició social que va arribar a tenir ens ve reflectida en els llibres de baptismes on podem veure que a banda dels familiars, actuaren de padrins dels seus fills diferents escultors de l’època així com un cirurgià de Figueres, un altre de Girona i un escrivent de la Cort Reial.

Com a seguidor d’aquesta saga d’escultors, esmentar al seu fill Josep Barnoia Rius (1719-1766), autor dels retaules majors de les esglésies del Carme de Girona i de la de Riudarenes, així com un altre encarregat per la venerable congregació dels Dolors de Girona i el confeccionat l’any 1756 per la capella de Sant Miquel, situada dins l'Ajuntament de la ciutat de Girona. Esmentar també que 7 de desembre de 1760 rep 10 dobles d‘or en concepte pel pagament del cor del Monestir de Banyoles i amb la condició de fer 2 figures d‘àngels d‘alçada per posar al costat del Sant Crist. Una filla d’aquest darrer, fou l'Antònia que va contraure matrimoni l‘any 1777 amb Pere Dilmer, un fuster i escultor de Banyoles que va ser qui va dur a terme el retaule major de l’església de Santa Maria de Porqueres l‘any 1797. I encara un fill de l'Antònia i en Pere, en Francesc Dilmer Barnoia, va seguir l’ofici, ja que fou un destacat escultor de la Girona de començaments del segle XIX.

(1) segons publiquen MARTIN & MIRALPEIX a Del taller a l´escola de dibuix, Diputació de Girona (2017), el que va néixer a Banyoles en aquesta data fou un seu germà, ja que en Marià va néixer a Girona el 1674.

Bookmark and Share