Articles - Biografies

MARTIRI└ CERVERA I COLLELL, EL PRIMER MESTRE ESTABLE DE BANYOLES

MARTIRI└ CERVERA I COLLELL, EL PRIMER MESTRE ESTABLE DE BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
n˙m.122, febrer 2010 pg.45

Quan l'any 1842, el Convent dels Pares Servites, situats on actualment hi ha el Museu Darder, fou cedit com a Escoles P˙bliques i l'ensenyament de la ciutat passÓ a mans civils, va caldre buscar un professor de primeres lletres, i aquest primer mestre fou en MartiriÓ Cervera, el qual assolÝ el cÓrrec l'any 1847, convertint-se d'aquesta manera en el primer professor estable que va tenir la nostre ciutat, doncs va romandre en el cÓrrec fins a la seva mort ocorreguda l'any 1883.

Fins tres anys mes tard, el 1850, en que va obrir l'escola de nenes, va ser l'˙nica escola en funcionament. A partir d'aleshores va compartir edifici amb la classe de nenes de la Josefa Estrach. iniciant-se d'aquesta manera (al marge dels problemes derivats de les guerres carlines que com a colofˇ portarÓ a l'enderroc d'aquest edifici l'any 1873) un procÚs de consolidaciˇ pedag˛gic a la ciutat, que es veurÓ reforšat l'any 1860 amb l'arribada d'en Baudili DomŔnech i Ribas, fill de Castellˇ d'Emp˙ries. Aquest reforš donarÓ lloc a que a partir de l'any 1863 comenci a funcionar una segona aula de nens, conformant d'aquesta manera un esquema que perdurarÓ fins l'any 1913, quan amb l'arribada de les escoles graduades es posarÓ en funcionament una tercera aula.

Aquest triumvirat de mestres iniciat el 1863: Cervera-Estrach-DomŔnech, i que serÓ el que donarÓ una estabilitat a l'ensenyament p˙blic a Banyoles, assentant les bases del futur pedag˛gic de la ciutat, es veurÓ trencat primer per la Josefa, en retirar-se l'any 1881 i desprŔs per les morts d'en MartiriÓ (1883) i en Baudili (1888).

En MartiriÓ va nÚixer a Banyoles l'any 1816 i es casÓ amb la "gantxona" Ant˛nia Vicens i Gelabert. D'aquest matrimoni, que en un primer moment varen viure a la plaša Major i que anys mÚs tard, el 1861, es varen traslladar al carrer de Santa Maria n˙mero 16, varen nÚixer set fills: MartiriÓ (1843), Josep (1847), Francesc (1850), Pere (1851), Carme (1853), Antoni (1856) i Joaquima (1860).

Del fills d'en MartiriÓ i l'AntoniÓ, en Pere va seguir la carrera pedag˛gica i es va convertir en mestre de SerinyÓ. Casat amb una companya de professiˇ, Llu´ssa Porredon DalmÚ, foren els pares d'un personatge forša carismÓtic a Banyoles, en MartiriÓ Cervera Porradon (SerinyÓ 1885- Banyoles 1975), personatge curiˇs aquest, bohemi de professiˇ, definit en aquesta mateixa revista per en Manel Rodriguez, el passat mes de gener com a "... tot un senyor i molt educat ..." i de qui en Anton Maria Rigau en va parlar molt detalladament en un article titulat "L'home que no havia d'anar enlloc", un article on entre d'altres coses el definia com un gran expert en l'art de cašar guatlles i que va servir per a que fins i tot en Camilo JosÚ Cela li dediquŔs, a la Vanguardia, un article titulat "El cazador de codornices" on el definia com "... un personaje para ser cantado en noble verso de soneto..."

Bookmark and Share