Artículos - Biografias

NARCÍS PLANTÈS I PERA, DEL SEMINARI A LA MILICIA

NARCÍS PLANTÈS I PERA, DEL SEMINARI A LA MILICIA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm. 130, octubre de 2010. p.50

Nascut a Falgons, en el Mas Plantès, el 26 de març de 1786, és un representant dels pagesos benestants de la comarca que varen lluitar a la Guerra del Francès. Estudià la carrera eclesiàstica a Girona, on el sorprengué la invasió francesa. Amb 22 anys s'apunta com a voluntari i formà part dels batallons de voluntaris format pels germans Carles i Joan Baptista de Ameller.

El 22 de desembre de 1808 es nomenat cabo primer en el Primer Tercio de Gerona, romanguen a Girona fins a la seva capitulació esdevinguda l'11 de desembre de 1809. Fet presoner pels francesos, aconseguí escapar dos dies desprès i es presentà la regiment comandat per en Francesc Rovira i Sala.

El 1810 fou nomenat sergent segon i des de febrer de 1811 fins l'agost de 1812 formà part de la Segona Secció de Infanteria de Línia de la Legió Catalana.

Sota les ordres de Rovira, el 13 d'abril de 1811 va prendre part en els fets de Castellfollit i el 22 d'abril de 1811, a les ordres del comandant Joan Fàbrega d'Olot, va entrar a reforçar el castell de Figueres, on fou ascendit a sotstinent. El 15 de maig de 1811, sota el comandament del general Baró d'Eroles sortí del castell de Figueres i el 16 d'agost pren part en l'acció de Sant Baldiri, on fou ferit al costat dret per una bala de fusell. El 25 de desembre de 1811, tot just curat de la ferida, pren part en una batussa a Banyoles, on va rebre un altra bala, aquest cop al braç esquerra. En aquesta mateixa acció, el dia abans havia estat ferit de mor Pere Campolier i Pratsevall, de Miànigues.

El 1812 es ascendit a tinent, entrant a formar part del regiment d'infanteria de Sant Ferran, i el 2 de març, sota les ordres del tinent coronel Joan Fabrega pren part a l'acció del Pont de Begudà, on van aniquilar pràcticament tot un comboi francès compost per prop d'un centenar de soldats. La resta de de l'any pren part en el diferents fets ocorreguts al castell de Figueres, sota les ordres del General Luis Lacy i Gautier, i l'any següent, el 1813. amb el coronel Manuel Llauder participarà als fets de Ripoll (23 de febrer), Prats de Molló (21 de mars) i Ribes de Freser (7 de maig). Desprès, passaa a les ordres del General Copons que estava al front de l'exercit de Catalunya, fins l'any 1815 en que formarà part de l'avantguarda de l'exercit comandant pel Duc de Bailen, i amb el regiment Fernando VII entra a França, pel Rosselló, on hi romandrà uns dies. De retorn a Catalunya, passarà breus estades a Falgons entre els anys 1815 i 1819.

Ascendit a capità el 25 de febrer de 1827, el 14 de gener de 1831 li fou concedida la condecoració de la Reial i Militar Ordre de San Hermenegildo, i en data 28 de juliol de 1838, Carles d'Espanya li comunica que Isabel II, i en nom seu Maria Cristina, reina governadora, li ha concedit la Creu de Sant Ferran de 1ª classe, per raó dels mèrits adquirits en la acció que tingué lloc el 29 de juliol de 1837 al Capsacosta, que acaba amb un sonor fracàs per part de les tropes carlines, enfront de les comandades pel baró de Meer.

Per accions de guerra, fou ascendit primer a comandant, i desprès a tinent coronel i major de batalló. Va romandre 33 anys a l'exercit, fins l'any 1842 en que es va retirar a l'edat de 56 anys.

Bookmark and Share