Articles - Biografies

NOVES DADES AL VOLTANT DE L'AUTOR DEL LLIBRE DEL PRIOR

NOVES DADES AL VOLTANT DE L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.140, agost 2011 p.44

En el número 117 d'aquesta mateixa revista, corresponent al mes de setembre de 2009 vaig publicar sota el nom de "Fra Miquel Agustí, l'escriptura al servei de la pagesia" la poca biografia que es sabia sobre aquest monjo banyolí, que el 1617 publicà el "Libre dels secrets d'agricultura, casa rústica y pastoril", una enciclopèdia de la saviesa popular rural del segle XVII, escrita en un llenguatge pràctic, dirigit al públic en general, que no sabien llegir en llengües estrangeres, i que s'ha convertit en una obra d'un gran valor filològic ja que és una referència per al coneixement de la llengua d'aquell segle, tant pel refranyer que hi surt, com per la diversitat de formes verbals emprades, fruit del encreuament entre la "llengua banyolina i la perpinyanenca" i la seva impressió definitiva a Barcelona, que possiblement va modificar alguns dels textos del manuscrit original, com ho denota alguns apunts escrits al marge, com per exemple que al costat de "llicor" del text, surti escrit al marge "liquor", el mateix que passa amb "emborràchia" i "emborrachareu" amb la anotació al marge "embriagar-se".

Doncs be, a banda de la importància del llibre, des de que vaig escriure aquell article, fins el dia d'avui, han sortit a la llum noves dades, entre elles un document procedent de l'arxiu del Gran Priorat de Catalunya referent a les proves de sang i llinatge que va haver de superar per accedir a l'ordre hospitalària, un pas obligatori, dut a terme davant del gran prior de Catalunya i de l'Assemblea Provincial, i a la que l'aspirant i en presència de diversos testimonis tenia que deixar clar que com a mínim, els quatre avis eren nobles; que era de naixement legítim i que no tenia sang jueva, sarraïna o mora, tot i que, en el cas de frares sacerdots o capellans, hi havia una certa flexibilitat.

Gràcies a aquest i a altres documents, entre d'ells alguns procedents de l'Arxiu Diocesà de Girona, sabem que era fill de Miquel Puig Agustí, paraire de Banyoles, dels can Puig de Centenys, i de Antiga, filla dels Comelles d'Avinyonet de Puigventós; i que si be no consta que la família dels progenitors fos noble (i amb això em referia en que hi havia una certa flexibilitat) el que si que està clar, es que tant el pare com la mare tenien que pertànyer a famílies notables.

Així doncs sabem que el 5 de febrer de 1596, fra Miquel Agustí, prevere de Banyoles es presentà davant fra Adrià Maymó, Gran Prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i els diversos membres de l'assemblea, per tal de que fos "admès en dita religió y obtingués lo hàbit y creu de frare capellà" i poder així optar a la plaça de prior de Cotlliure que havia quedat vacant (en el cas del Temple, amb el nom de priorats eren conegudes les parròquies de patronat hospitaler i amb el nom de priors, els capellans que les regentaren).

Superada la proba, el 10 de febrer de 1596 era nomenat prior de Cotlliure, una possessió, i probable comanda, de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem que es remuntava al segle XIII. Si de Cotlliure va passar directament a Perpinyà, ara per ara no se sap, però el que si és segur, és que l'any 1602 ja es trobava a la capital rossellonenca, ja que en aquesta data, Sebastià de Vilalba, comanador de Colliure i Bonpas de l’orde de Sant Joan, nomenava procurador seu a "Miquel Agustí prior del Temple de Perpinyà". Un càrrec que quatre anys desprès encara ostentava - ja que en una visita de milloraments consta que havia tingut cura de diverses obres arquitectòniques verificades a aquelles cases d'Orla, Bonpàs i Cotlliure - però que no se sap fins quan, tot i que el que si que és segur es que el 1623 n'era prior de Sant Joan de Perpinyà.

Bookmark and Share