Artículos - Biografias

PEDRO ORDIS BONAL, ADVOCAT, PROPIETARI I POLÍTIC

PEDRO ORDIS BONAL, ADVOCAT, PROPIETARI I POLÍTIC

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.232, abril 2019, p.52.

Fill d'Agustí Ordis, diputat provincial de Girona, i de Maria Bonal, va néixer l'any 1847. Es va casar a la Catedral de Girona el 25 de novembre de 1875, amb Maria Pagès Massot, filla d’una família de propietaris d’Arenys d’Empordà. Entre els fills que va tenir el matrimoni, cal esmentar Miquel Ordis Pagès, nascut a Crespià l’any 1878, que es va llicenciar en dret per la Universitat de Saragossa; va ser president de la Junta Agrícola de Banyoles, membre de la Cambra Agrícola de la província i president de la Diputació de Girona (1940-1941); es va casar el 26 d’octubre de 1911, a l’església de Maria Auxiliadora dels Salesians del Pont Major, amb Carmen Llach Satre, i foren els pares de Pere Ordis Llach, alcalde de Girona entre 1957 i 1966.

Com el seu fill, en Pedro Ordís, va estudiar la carrera de lleis i va ser diputat provincial de Girona, així com un pròsper propietari, segons consta en l’Anuari Riera de 1896, dins la categoria de “urbana y rustica”, un fet que el va dur a practicar la viticultura americana, en les seves propietats, i a posar a la pràctica mesures per a la reconstrucció de la vinyes destruïdes per la filoxera.

Però realment per el que és recordat és per ser un dels màxims defensors de la reconstrucció del pont d'Esponellà, motiu pel que aquesta població li té dedicat un carrer.

Desprès de molts anys sense pont (fou acabat, l'any 1442, aquesta obra d’enginyeria va romandre intacte fins el 1794 en què per dificultar el pas dels francesos es va destruir l'arcada principal) i desprès de que tots els esforços per el seu arranjament fracassessin, a partir de 1881, Pedro Ordis, aprofitant la seva condició de Diputat Provincial endegà una campanya per tal de desencallar el projecte, aconseguint que el ple de la Diputació exigís que l'estat es fes càrrec del 50% de l'obra. Però tot i que no se'n va en sortir, va seguir insistint i desprès de diversos intents fallits va aconseguir que la Diputació se'n fes cas de les obres que finalment es varen iniciar el 4 d'octubre de 1903, poc abans de la seva mort i que van dur a que la llum de l'arc central fos salvada per un tram d'estructura metàl•lica de 39.92 metres de llargària.

Finalment, mig any desprès de la seva mort al diari La Lucha del 22 de juny de 1904 podem llegir: "El dia 9 del actual tuvo lugar en el puente de Esponellà el acto de recepción definitiva del tramo metálico del puente […] empotradas en el puente aparecen dos lapidas, una pequeña que es la primitiva que en el existía y que guardaba el entusiasta inspirador de esta obra, el malogrado don Pedro Ordis...".

Va morir a la seva casa pairal de Crespià i va ser una de les persones més destacades del partit tradicionalista dins la capital gironina de finals del segle XIX, tal i com podem llegir en l’esquela mortuòria que va publicar el Heraldo de Gerona, 3 de desembre de 1903. “el finado era un perfecto caballero de convicciones verdaderamente católicas y una de las personas mas salientes del partido tradicionalista”.

Bookmark and Share