Articles - Biografies

PENDENTS DEL CEL

PENDENTS DEL CEL

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.78, març 2012, p.49

Quan arriba la fred, mirem el cel pendents de si neva. Quan arriba la calor, mirem el cel per veure si farà sol i podrem anar a mar. Si hem d'anar a un casament, doncs el mateix i així sempre ... En fi, que sigui com sigui, faci fred o calor, en un moment o altra del dia estem pendents del temps. Però a banda d'aquest, podríem dir-ne, interès casolà, sempre n'hi hagut qui s'ho ha mirat amb ulls més professionals, com avui en dia ho fan l'Enric Estraguès i el seu fill Gabriel, que amb el seu observatori Meteobanyoles, ens informen de tot el que te a veure amb el temps a Banyoles. També ho fan o be ho han fet, l'Alfons Menciò a Crespià; en Ramon Garcia, a Vilademuls; en Ramon Santacana, a Sant Miquel de Campmajor, o en Jaume Colomer, a Fontcoberta.

Però de banyolins pioners en el món de la meteorologia - aquesta ciència nascuda en la foscor dels temps, quan l'home va començar a associar les estacions de l'any amb els fenòmens meteorològics - n'hi han hagut més d'un. Per exemple, quan l'any 1914 el doctor Josep Maria Mascaró va publicar la seva Topografia mèdica de Banyoles, ja feia referència al doctor Josep Gou Molinas, que entre els mesos d'octubre de 1869 i setembre de 1873, havia practicat una serie d'observacions, inèdites fins el moment de publicar el llibre, i que gracies a aquella iniciativa, avui quasi 150 anys més tard podem saber quin era l'estat general de l'atmosfera, les temperatures i la baromètria d'aquell període.

Un altra banyolí que es va iniciar en aquest món, fou un altre metge, el doctor Joaquim Hisern i Mulleras, que mentre estudiava la carrera al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, va fer diverses taules de les temperatures observades a Barcelona durant l'any 1822 i posteriors, las quals anava publicant diàriament al Diari de Barcelona. Hisern també en fou el responsable de la restauració duta a terme l'any 1827 de l'Observatori Meteorològic de la ciutat comtal.

Peró no tots foren metges, en tenim un tercer, també banyolí, que en aquest cas n'era jesuïta, el pare Francesc Xavier Butiñà i Granès, que durant la seva estada a Cuba fou nomenat Director de l'Observatori Meteorològic del Col·legi de Betlem de la ciutat de La Habana, una institució creada l'any 1857 i de la que Butinyà, mentre exercia de professor de matemàtiques, física i ciències naturals, hi va treballar, estant-hi al front entre els anys 1860 i 1862, tot i que l'any següent encara en va fer les funcions, doncs el seu successor, el pare Félix Ciampi, havia estat cridat a Itàlia. En Butiñà li cap l'honor d'haver enriquit aquest observatori amb diferents instruments magnètics, que servien per que les previsions que es publicaven als diaris cubans siguessin el més acurat possible.

I a nivell comarcal podem esmentar a Josep Anglada Piferrer, de Ca l'Anglada de Vilert, que publicà les seves observacions en diverses publicacions de l'època, sempre relacionades amb el món agrari, al que estava molt vinculat, essent-ne soci del IACSI (Institut Agricola Català de Sant Isidre) i vocal de la Cambra Agrícola de l'Empordà, des de l'any 1912 fins el 1917, data de la seva mort. Entre les seves publicacions meteorològiques, tenim que una revista de Madrid del 16 de novembre de 1893 hi ha uns "Datos para el estudio de la sequía en el año 1893" on es reflecteix la pluja i temperatures que s'havien assolit en el petit poble de Vilert entre els anys 1867 i 1893 i on el mateix Anglada explica la seva experiència en la presa de la temperatura i de les que treu la següent conclusió: "colocado el termometro en una ventana, con exposición al Norte, antes de la salida del Sol y de doce a dos de la tarde. Repetidas experiéncias me han demopstrado que, trasladado al campo en terreno llano á un metro de altura, libre de la influencia de edificios y plantas marca de tres á cuatro grados más de frío en invierno y de ocho a diez más de calor en verano".

I no voldria acabar sense fer esment a una institució de forces records a Banyoles i comarca, els Germans Gabrielistes els quals varen signar, primer amb el nom de la comunitat i desprès amb el d'Escola Balmes, el "Comunicat del Servei Meteorològic de Banyoles", que des del mes de juny de 1933 fins el novembre de 1934 varen publicar a la revista quinzenal El Banyoli i on feien un resum dia a dia de les temperatures, humitat, barometria, pluja i estat general de l'atmosfera.

Bookmark and Share