Articles - Biografies

PERE CARBONELL DE SERINYÀ, DE REMENÇA A NOBLE

PERE CARBONELL DE SERINYÀ, DE REMENÇA A NOBLE

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.120, desembre 2009, p.56

Els Carbonell de Serinyà, com a membres de la pagesia, es remunten ben bé al segle XIII, quan l'abat Pere de Besalú, el 18 de febrer de 1289, subscriu una venda d'una peça de terra feta per Berenguer de Mexela, també de Serinyà, a un tal Pere Carbonell. La peça estava al lloc dit de "Murles" i la posseïa per l'Hospital de Pedrinyà.

No és d'estranyar doncs, que com pagesos que eren, arribats a mitjan del segle XV es vegin immersos en la Guerra dels remences, un moviment revolucionari protagonitzat per la pagesia per tal de reivindicar l'abolició dels anomenats Mals usos. Els Mals usos eren un conjunt de costums feudals, generalment gravàmens i servituds als quals estaven sotmesos els pagesos per part dels seus senyors, i que anaven des del dret a maltractar, empresonar i desposseir als pagesos dels seus béns, fins a penalitzacions sobre els pagesos que morien sense testar o el quedar-se una part de l'herència d'aquest si no tenia descendència, passant per l'obligació o destret de coses com ara moldre el blat, coure el pa o treballar les terres del seu senyor amb un jou d'animals uns certs dies a l'any.

I aquí és on apareix un altre Pere Carbonell, concretament surt esmentat en un document de data 1 de novembre de 1448, sobre una convocatòria dels homes de remença de Serinyà per a demanar en justícia l'abolició de la servitud i els "Mals usos".

Arribats a aquest punt, les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, són aprofitades per la corona per recolzar el moviment remença per tal de limitar els poders dels nobles, per la qual cosa, justament aquest any de 1448, el rei Alfons dicta una Reial Provisió en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels Mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenció.

A la mort del rei Alfons I, les disputes entre el seu successor, el seu germà Joan II i el príncep Carles de Viana, fill del nou rei, per la corona de Navarra i a qui defensaran les Corts Catalanes, acabarà amb la mort, a Barcelona, del príncep, i seran la guspira que provocarà l'inici de la Guerra Civil catalana, entre la Diputació i Joan II. El rei s'exiliarà a Aragó, restant a Catalunya, el primogènit, el futur Ferran el Catòlic, i la reina regent, la qual sempre s'havia mantingut favorable a la causa remença, de tal manera que durant la seva regència va mantenir la suspensió dels "Mals usos".

La reina, nomenada lloctinent de Catalunya, el 1461, s'enemistà amb els estaments catalans i es veié obligada a refugiar-se, el 15 de març de 1462, juntament amb el seu fill, a la ciutat de Girona, a la que les tropes de la Generalitat varen assetjar, fins que fou alliberada per les tropes del rei Joan II.

En aquest setge, varen prendre part en defensa de la reina i del seu fill Ferran, a la Forsa de Girona, un "grupo campesino" entre els que es trobava en Pere Carbonell de Serinyà.

Aquest fet, comportà que anys més tard el rei Ferran el Católic li concedís el diploma de privilegi militar, essent ennoblit per carta de 23 de febrer de 1481 i elevat a la dignitat de "Generoso" el 23 d'abril del mateix any, el 12 de desembre de 1486 (el mateix any en que per fi foren abolits els mals usos, en la Sentència Arbitral de Guadalupe) i el 25 de juliol de 1503.

Anys més tard, un descendent seu, Josep de Carbonell i de Solier, natural de Roses, Senyor del Castell de la Garriga de Roses, fill de Joan de Carbonell de Serinyà, va pretendre ser habilitat com a "Señor de Vasallos" però li fou denegat. Tanmateix, l'any 1701 assistí a les Corts celebrades a Barcelona per al Braç Militar.

Bookmark and Share