Articles - Biografies

PERE DE AMELLER I DURAN, EMPRESARI TEXTIL

PERE DE AMELLER I DURAN, EMPRESARI TEXTIL

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.152, agost 2102, p.46

Nascut el 4 de març de 1735, fou el vuitè fill del matrimoni format per Francesc de Ameller Martinell, fill del Castell de Rupià, i de Josefa Teresa Francesca Duran Puig, de Peralada, casats a Centenys el 24 d'octubre de 1724, però instal·lats anys més tard a Banyoles, al anomenat Mas Peraseca, que havia comprat.

El fet de que la majoria dels seus germans havien mort prematurament o be eren dones, el varen convertir de molt jove en l'hereu del mas familiar i del seu negoci tèxtil, motiu pel qual, en la gran majoria de documents relatius a aquest negoci, trobem el seu nom associat al del seu pare: "Francisco y Pedro Ametller, padre e hijo, negociantes de la villa de Banyoles" un negoci que tal i com queda reflectit en un informe de l'any 1776 "... exercen y han exercido siempre por si mísmos el Comercio de por mayor haziendo Correr bajo su proteccion las mismas fabricas de telas, de tinte y prensa que la Intelligencia y Conducta del citado Francisco Inventó e Introdujo en esta Villa serca de Sinquenta años ..." un informe que acaba dient que "... magazemos De Cañamos, hilos y telas y su venta por mayor todo va a nombre de los dos Ametller ..."

Casat amb Francesca Ferrer de Verges, el 18 d'agost de 1759, van tenir 11 fills: Maria Anna (1760); Marià (1762); Carles (1764), Antònia (1767), Antoni (1769); Anna Maria (1772); Francesca (1775); Manuela (1777), Maria Teresa (1780); Joan Baptista (1782) i Catalina (1784).

L'any 1779, el Rei Carles III els va concedir, tant a ell com al seu pare, en recompensa per haver creat aquesta prospera indústria de "lienzos góticos", blancs i tenyits a imitació dels holandesos - i que segons diu era pionera dins l'estat - el privilegi de "Ciutadans Honrats de Barcelona" així com l'escut de fons vermell i banda d'escacs que el creua (on el vermell simbolitza la sang vessada per diferents generacions i la banda d'escacs la gran quantitat de vegades que havien posat la seva vida en joc). A partir d'aquesta data i tal i com queda reflectit en el llibre de baptisme de la parròquia de Santa Maria dels Turers, "el vicari general, segons mandatari firmado lo dia 18 de novembre de 1801, mana posar els títols de Noblesa de Dn. y De al Pare y Fill Ameller de la present partida".

Va arribar a atresorar un ampli patrimoni que l'any 1783 el portava a "... ser dueño de diferentes Mansos heredados y tierras en diferentes lugares y terminos, como son del Manso nombrado Peraseca, con sus tierras, honores y posesiones sito en el termino de la citada villa de Bañolas. De el otro Manso nombrado Feliu con sus tierras sitas parte en el Lugar y termino de Fallines, y parte en los territorios y lugares de Terradellas y Vilafreser, y el otro Manso nombrado Canet situado en el lugar de este nombre en la Parroquia de Verges, con sus tierras parte de la Villa de Verges y de los lugares de San Iscle y Santa Coloma de Ampordan ...". A banda de totes aquestes possessions, van muntar a Arenys de Mar, una companyia naviliera, formada per 4 o 5 velers, que feien el transport a La Havana i a La Florida.

L'esclat dels conflictes amb els francesos de finals del XVIII i començaments del XIX - tal i com explicava un descendent directe d'aquesta nissaga, en Lluís de Ameller i Pujol, en una entrevista feta l'any 1998 - va comportar que aquest pròsper negoci familiar patís els estralls de la guerra, perdent part de les propietats i la totalitat dels seus vaixells. No en va, dos dels seus fills prengueren part molt activa en aquest conflicte, en Carles, primer com a capità de miquelets de la setena companyia del terç de Besalú el 1795 i més tard prenent part molt activa durant l'ocupació Napoleònica a la ciutat de Girona; i en Joan Baptista, com a militar de carrera, en el decurs de la Guerra del Francès, prengué part en diverses batalles, essent empresonat un parell de cops per les tropes franceses, la segona de les quals el va retenir més de tres anys en les presons del país veí, fins que fou alliberat el 1814.

Bookmark and Share