Articles - Biografies

PERE HOSPITAL COLL, CATEDRÀTIC I MISSIONER

PERE HOSPITAL COLL, CATEDRÀTIC I MISSIONER

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.157, gener 2013, p.52

El fill d'en Llorenç Hospital i l'Elisabet Coll, en Pere Llorenç Francesc, o en Peret, que és com tothom el coneixia, va néixer a Banyoles el 2 de juny de 1876. Era el petit de cinc germans, dos dels quals també varen abraçar la carrera religiosa: la Teresa i la Francisca, que foren monges de la Filles de la Caritat.

Orfe de mare a l'edat de 7 o 8 anys, era molt bon estudiant i obtenia bones qualificacions. El mateix any que feia la primera comunió, el 1886, comença a estudiar llatí al Seminari de Banyoles, ubicat al monestir de Sant Esteve i que estava dirigit pels pares missioners. No havia complert els 3 anys de permanència, que va anar al Santuari de la Mare de Déu del Collell, on va estudiar-hi filosofia.

Desprès de passar cinc anys en aquest Santuari, i desprès d'un mesos de permanència a la casa que els religiosos de sant Vicenç de Paul tenien al carrer de Provença de Barcelona, el 4 de juny de 1893, mentre la seva germana Teresa feia la prova d'ingrés a l'Hospici de Girona, és traslladat a Madrid, a la casa central de la Congregació, on va fer els vots el 17 d'agost de 1895.

Destinat a l'Illa de Mallorca, hi va arribar l'agost de 1901 per fer-se càrrec l'escola Apostòlica de Palma. Va rebre el presbiterat l'any 1902, i l'any següent, desprès de 19 mesos al front de l'escola apostòlica, és destinat a missions per la illa de Mallorca. Però no serà per molt temps, doncs l'agost de 1905, un nou canvi de destí el durà fins a Barcelona, on es dedica al culte de l'església i a fer missions per diferents pobles de Catalunya, entre ells el Prat de Llobregat.

L'any 1908, essent professor i director de l'estudiantat de la província de Barcelona, és nomenat catedràtic i poc desprès, amb motiu de la Setmana Tràgica (25/7-2/8/1908) es traslladat a la casa de l'Espluga de Francolí, juntament amb els estudiants, d'on fou nomenat director, impartint les càtedres de Matemàtiques, Ètica i Sociologia. Dos anys desprès, el 5 de novembre de 1910 es nomenat Superior de l'Escola Apostòlica de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell, on es farà càrrec de les càtedres de Geometria i Moral.

Arribats a finals de 1913, la seva malaltia comença a fer estralls en la seva salut. Pateix forts dolors intestinals i tot el que menja ho vomita. Però ell segueix al front de la l'escola, impartint les seves classes. Mentre, l'Assemblea Provincial el nomena diputat per la província de Barcelona, i a la que tindria que representar en l'Assemblea General que s'havia de dur a terme el 27 de juliol a Paris, però l'esclat de la Primera Guerra Mundial la va suspendre.

Traslladat de nou a Barcelona, la seva salut segueix empitjorant, i per això, se l'envia a Figueres per veure si els "aires de l'Empordà" el poden curar. Però tot és en va. Sis mesos desprès, el 7 de març de 1915, torna a Barcelona. El dia 10, una radiografia fa que li diagnostiquin "una llaga a l'estómac i manca d'energia en els moviments peristàltics, motiu pel que no pot fer la digestió". Reunits els metges, arriben a la conclusió que la única solució, tot i que perillosa, es una operació per tal de "deslliurar-l'ho de l'obstrucció pilòrica". Per aquest motiu el dia 14 se'l trasllada a l'hospital del Sagrat Cor, on serà operat el dia 18, però malauradament, no se li va poder fer res doncs la infermetat ja estava molt estesa, ja que com deia la seva biografia "el cranc se li havia estes".

El 27 de març és retornat a la casa de Barcelona, on va morir a l'1 de la nit del 2 d'abril de 1915, a l'edat de 39 anys.

Bookmark and Share