Articles - Biografies

PERE LLOPIS SORELL, PAPERER

PERE LLOPIS SORELL, PAPERER

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.112, abril 2009

Si en un altre número d'aquesta revista parlàvem d'un Pere Llopis inventor, aquest mes parlarem d'un altra Pere Llopis, en aquest cas paperer, que tot i que va viure en la mateixa època que el sabater-inventor, no s'ha trobat cap tipus de document que els relacioni familiarment.

Va néixer a Banyoles el 7 de setembre de 1727 en el si d'una família de tradició paperera, on ja ho eren el seu pare, Rafael Llopis, i el seu avi, Pere Llopis, així com altres familiars, com en Josep Llopis, que l'any 1719 havia arrendat un molí paperer a Joan Baptista Perpinyà, de Barcelona (els Perpinyà tenien la casa de can Lavall). Aquest molí, l'any 1740 encara seguia estant en possessió de la família i en concret de la Francesca Mateu, mare d'en Pere.

Pocs anys després del seu naixement, la seva mare va quedar vídua, però pel que sembla amb una bona situació econòmica, tal i com ho demostra el fet de que, quan l'Ajuntament, en data 2 d'agost de 1738, ordena que els que estaven en millors condicions econòmiques, ajudessin a les cases que tenien allotjades gent de la tropa, s'esmenta el seu nom i se l'ordena ajudar amb una lliura de candeles a la setmana a l'oficial que hi havia hostejat a casa de Pere Joan Carles.

El 31 de maig de 1751 es casa amb Margarida Francesca Ameller Duran (29/08/1733-?), filla de Francesc de Ameller i Martinell, iniciador de la saga dels Ameller de Banyoles i creador d'una important indústria tèxtil (la relació entre els Llopis i els Ameller ja venia de lluny, i ja amb motiu del bateig de la Caterina, una germana de la Margarida, l'agost de 1729, fou nomenat padrí el metge Francesc Llopis).

Fruit del seu matrimoni van néixer Pere Antoni (1753), Caterina, Isabel i Francesca (1763). En quedar-se vidu es tornara a casar, primer amb Teresa Saguer, de Maçanet de Cabrenys, el 28 de juny de 1765 i anys mes tard amb Maria Rivas Cortada, de Torroella de Montgrí, que el sobreviurà.

Persona amb un cert estatus dins la societat de l'època, els anys 1770 i 1771 fou un dels dos testimonis que eren necessaris per certificar tots els edictes que es llegien i es penjaven a la Plaça Major; el 1772 es nomenat diputat d'abastos, o del comú, i el 1790 és un dels comissaris electors per tal d'escollir el síndic personer i els diputats d'abastos. Quatre anys mes tard, el 1794, la seva signatura acompanya l'acta de constitució dels comissaris electors i el 1797 torna a ser escollit comissari elector.

Va morir el 4 d'abril de 1803.

Bookmark and Share