Articles - Biografies

PERE LLOPIS SORELL, SABATER, INVENTOR I HOSPITALER

PERE LLOPIS SORELL, SABATER, INVENTOR I HOSPITALER

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.110, febrer 2009

Tot i que sembla sortit de la famosa pàgina dels invents del TBO, amb què el professor Franz de Copenhague ens delectava a la dècada dels anys 50 i 60 del passat segle, la veritat es que a la segona meitat del segle XVIII, a Banyoles hi vivia un personatge, de professió sabater, que tenia el títol d'inventor. De la seva vida familiar ben poca cosa se'n sap, tret de que es va casar tres cops: primer amb Teresa Razat, i de qui va tenir una filla, la Francesca, que el 1788 es casà amb Joan Canellas, paperer; desprès, el 1785, amb la filla d'un teixidor de lli, l'Antònia Ferrer, que va morir el 1796 i fou enterrada a l'església del Monestir de Sant Esteve, a la tomba de la Confraria dels Sabaters; i per últim amb Rosa Vinyas, també filla d'un teixidor i que va morir el 28 de desembre de 1807.

La primera vegada en que se l'anomena amb el títol d'inventor, és en un un informe de data 15 d'agost del 1777 titulat "Relacion que haze el Ayuntamiento de la Villa de Bañolas, Corregimiento de Gerona, de las Fabricas que existen en dicha Villa y en su termino...", on es parla d' "...una fàbrica de Curtidos de Becerrillo negro y Varios colores propia del inventor Pedro Llopis y Sorrell, sapatero, vezino de esta Villa..." . Però sembla ser que aquest "títol" no li aportava grans beneficis, doncs, o bé no era un gran empresari o bé els seus invents no li permetien desenvolupar la seva tasca laboral de sabater amb certa professionalitat, perquè dos anys després, en un edicte municipal del 20 de juliol de 1779, parlant d'aquesta empresa diu que "...las ciertas conveniencias del fabricante Inventor Impide el fomento de esta fabrica...".

Com a empresari ja no se'n tenen més notícies, però se sap que l'any 1789 era l'hospitaler de l'Hospital de Pobres de Sant Roc de Banyoles, ja que en el llibre de Rendes i Comptes d'aquesta institució d'aquell any surt que ha rebut 12 lliures en concepte de "l'anyada de 1789". Dos anys més tard, concretament el 14 de desembre el 1791, rep les "relíquies dels sants Urbà i altres". Però sembla que la seva tasca d'hospitaler no el fa deixar de banda la seva faceta d'inventor, ja que fins i tot el propi rei d'Espanya, en Carles IV, s'hi va interessar, tal i com queda reflectit en un document de data 15 d'octubre de 1793, en que el comandant d'artilleria de Barcelona des de San Lorenzo de l'Escorial comunica la següent Reial Ordre: "el Ayuntamiento de la Villa de Bañolas del Corregimiento de Gerona, ha dirigido al Sr. Duque de la Alcudia, el adjunto memorial para el Rey, de Pedro Llopis Sorell en que expresa: que deseoso de contribuir a la gloria de las armas en la presente Guerra ha formado una nueva máquina de Artilleria muy sencilla para sostener dos cañones de qualquier calibre, que facilmente dirijan sus tiros a diversos puntos; S.M. se há enterado de los buenos deseos de dicho Llopis, y manda que se presente a V.S. con la máquina de que trata para que se examine su utilidad, é informe V.S. de su resultado, esperando del celo de los individuos del mismo Ayuntamiento que le asistirán con los auxilios que necesita el proponente para perfeccionar su citada máquina. De Real Orden lo aviso a V.S. para su inteligéncia y cumplimiento en la parte que le toca".

Si va presentar o no la seva "màquina" al rei no se sap i en cap document municipal se'n parla, ni de l'ordre del rei ni de res referent a aquest afer.... i sobre en Pere Llopis sembla que segueix amb la seva tasca d'hospitaler, ja que el 2 de setembre de 1797 se li concedeixen les "relíquies de Santa Redempta i altres". Va morir abans de 1807, ja que en l'acta de defunció de la seva tercera esposa s'especifica que era "Vidua de Pere Llopis, hospitaler de la Vila de Banyoles"

Bookmark and Share