Articles - Biografies

PERE TEIXIDOR ROS, DE BANYOLES A LLEIDA PASSANT PER AMÈRICA

PERE TEIXIDOR ROS, DE BANYOLES A LLEIDA PASSANT PER AMÈRICA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.133, gener 2011, p.46

Benet Teixidor Codinach, d'ofici teixidor, fill de Miquel i Maria, i Teresa Ros Sala, filla de Joan Maria i Antònia, família de rics blanquers, tingueren dos fills barons: Pere, nascut el 28 d'octubre de 1833 i Josep, el 13 de setembre de 1841.

De ben jove, en Pere es decantà per la branca eclesiàstica essent deixeble del Reverend Joan Fornells i Obrador, prevere de prestigi a la vila i beneficiat de la parroquià de Santa Maria dels Turers, que va ser mestre de llatinitat i formador de molts sacerdots.

Tot i provenir, per part de mare, d'una família acomodada, a casa d'en Pere n'eren forces les privacions i aquest fou el motiu que un cop va entrar a estudiar al seminari de Girona i degut a la manca de mitjans de la seva família, al començar a cursar filosofia la corporació municipal banyolina li va concedir una beca que li va permetre viure en qualitat d'intern en aquell seminari.

Cursà cinquè i sisè de teologia en el Seminari de Barcelona. El 1856 es va traslladar a Roma on va acaba els estudis i l'ordenaren prevere. L'any següent marxà cap a America on hi va romandre per espai de 6 anys exercint la carrera parroquial. Fou catedràtic del seminari de Guayaquil (Ecuador) i va exercir a diverses poblacions de Puerto Rico, com Arecibo el 1859 i Manaty entre 1859 i 1860) i a l'arquebisbat de Santo Domingo (actual República Dominicana), a les poblacions de Samanà, Sàbana de la Mar, Higuey i Santa Bárbara, entre 1860 i1863. Per últim, abans de tornar a Espanya, va estar un curt període de temps a Santiago de Cuba, on coincidí amb el pare Martirià Butinya, tal i com aquest deixà escrit en una carta enviada des de l'Habana el 30 de març de 1863 al seu germà Joan "... en aquest mes vingué a vèurer vàrias vegadas Mn.Pere Teixidor. Estava a Santiago de Cuba a veure si trobaba alguna bona col·locació ... "

Pel que sembla, però, no va trobar aquesta bona col·locació que esmentava el Pare Butiñà, doncs va retornar a Espanya el 1863, instal·lant-se a Barcelona, on, l'any següent quedà adscrit a la parròquia del Carme. En aquest temps aprofità per a completar la carrera eclesiàstica, rebent el 1865 la borla de Doctor en Teologia a València. Un cop doctorat, va opositar per obtenir la canongia doctoral de la Catedral de Lleida la qual li fou concedida desprès d'uns brillants exercicis.

Secretari del capítol entre 1867 i 1868, el 1885 tornà a coincidir amb el Pare Butiñá, tal i com aquest deixà escrit en un parell de cartes enviades des de Lleida a les seves nebodes, la primera el 27 de febrer: "... el canonigo Teixidor me invitó a su mesa y acepté su convite. Comimos alioli, que como catalán, me gusta. Hablamos, com es de suponer, de la patria, sin olvidar los rosers de les Estunas, de Porqueras, de Canaletas, .... " i la segona el 8 de març " ... esta mañana después del sermón, he visto la Sr. canónigo Teixidor y le he dicho que de tu parte saludase a su sobrina ... el dia que yo estuve a comer con dicho señor ella tambien me preguntó por ti. Habla ya con acento leridano ..."

Segons consta en el Boletin Oficial Eclesiàstico del Obispado de Lerida de 1895 tenia el número 5 de la "Hermandad de Sufragadores" i era "Examinador Prosinodal".

Va morir sent-ne l'arxiver de la catedral de Lleida el 18 de desembre de 1896.

Bookmark and Share