Articles - Biografies

QUI FOU BERENGUER D'ESPASENS

QUI FOU BERENGUER D

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.119, novembre 2009, p.48

La veritat es que no es un, sinó dos, els personatges del llinatge dels Espasens que porten aquest nom i que a més varen coincidir en el temps, la qual cosa fa, que a vegades, es confonguin un amb l'altre.

El primer d'ells, escollí la carrera eclesiàstica, essent elegit abat de Sant Llorenç del Mont el 1405, càrrec que va exercir fins els 1421, tot i que uns anys abans, el 1417, havia estat escollit abat de Santa Maria d'Amer, però en coincidir amb el Cisma d'Occident no en va prendre possessió, ja que mentre a ell l'havia escollit un papa, l'altra papa escollí a Pere Corona, abat de Santa Maria de Finestres (1413-1417). Fou deposat per cismàtic pel papa el qual donà l'abadia en comenda a Bernat de Pau, bisbe de Girona. Desprès de Sant Llorenç fou nomenat per l'abaciat de Sant Pere de Besalú (1421-1436); com a abat de Besalú va establir la meitat dels molins fariners i batans a la Universitat de Besalú i va comprar a Dalmau Caballero el dret a construir molins des del pont romànic fins on el riu Jumell s'uneix al Fluvià. Fou President de la Congregació Claustral Tarraconense de 1433 a 1436 i l'any següent el 1437, fou propossat per a abat de Sant Pere de Roda, càrrec que exerci, fins la la seva mort, ocorreguda el 1446. Com a abat va assistir a Corts els anys 1429 (Tortosa), 1431 (Barcelona), 1436 (Barcelona), 1440 (Lleida), 1442 (Tortosa) i 1446 (Barcelona).

Les armes de la família son "de gules, tres espadas de plata, punta abajo, com pomo y cruz de oro" tal i com es pot veure en un seu segell de 1444 i en la sepultura de Francesca d'Espasens (1456) en el Monastir de Sant Feliu de Cabanes.

L'altra Berenguer d'Espasens, donzell de Perpinyà i Senyor de la Casa d'Espasens possiblement fou cosí de l'anterior. Era fill d'Hug II d'Espasens (Senyor de la Casa d'Espasens i Veguer del Roselló) i de Margarida d'Oms i de Mosset; i net de Ramon II d'Espasens, i de Mèlia. Estava casat amb Anna Descatllar y de Marsá. Fou elevat a la dignitat de "Caballero de la Espuela Dorada" pel Rei Don Alfons V d'Aragó i com a tal va assistir a les Corts de Barcelona de l'any 1431 on va coincidir amb el seu parent.

El llinatge dels Espasens es perd en el temps i tot i que hi ha forces referències a membres d'aquesta família no es pot dir el mateix de la que va ser el castell de la família, les restes del qual encara es poden veure avui en dia a tocar de l'església de Santa Caterina d'Espasens. El primer cavaller d'aquesta casa que es coneix es Guitxardus Spada el qual ens remunta a l'any 1015. L'any 1212 trobem a Ramon d'Espasens i altres cavallers de la comarca, com Guillem de Torres de Vilavenut o Tortosa de Mercadal, senyor del castell de Pujarnol, acompanyant Pere de Cartellà, senyor de Falgons, en la batalla de les Navas de Tolosa. Altres membres d'aquesta nissaga foren Guillem d'Espasens, documentat el 1289; Berenguer d'Espasens (1333); Huguet d'Espasens (1390 i 1424) fill de Madona Amèlia; Guillem Ramon d'Espasens, fill de Ramon d'Espasens, investit l'any 1416 "Caballero de la Espuela Dorada" pel rei Alfons V d'Aragó. La mateixa dignitat que varen assolir els seus fills, Andreu i Joan d'Espasens, un fet que els va permetre, assistir a Corts: el primer l'any 1431 a Barcelona, on deuria de coincidir amb els dos Berenguer, i el segon el 1440 a Lleida.

Actualment a Melianta, a tocar de la plaça, al bell mig de la població, hi ha un carrer dedicat al Berenguer d'Espasens eclesiàstic.

Bookmark and Share