Artículos - Biografias
RAMON GENOVER CARRERAS, MISSIONER A LES AMÈRIQUES
Els Colors del Pla de l?Estany
núm.199, juliol 2016, p.50
Nascut a Serinyà el 8 de desembre de 1853, era fill de Vicenç Genover Ferrer de las Torras i Marimon, jutge de Serinyà, i de M. Dolors Carreras Burjo.
A l'edat de 8 anys va començar els seus estudis eclesiàstics al seminari de Girona, entrant a formar part de l'ordre dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (més coneguts com a Claretians), el mes de maig de 1872, i marxant el 20 de juny cap a la ciutat francesa de Thuir, on el 24 ingressava en el noviciat.
El 16 de juliol de 1873 feia la seva professió religiosa, però va seguir al noviciat, fent de professor de gramàtica llatina, esperant el moment de ser ordenat, ja que no ho podia ser per que encara no tenia l'edat. Finalment el 23 de desembre el bisbe de Perpinyà li va conferir la tonsura i quatre ordres menors. L'any següent, el 19 de desembre era nomenat subdiaca, el 18 de desembre de 1875 diaca, i mig any més tard, el 10 juny rebia el presbiterat. Poc després fou nomenat prefecte de les cases espirituals de Thuir, però el 9 de juliol se'l va destinar a la Residencia d'Osca, on es va inaugurar com a missioner.
L'abril de 1877 fou destinat a Segovia, primer com a prefecte dels postulants i professor de llatí i a l'acabar el curs, com a director de missions. El desembre del mateix any passava al col·legi d'Alagon, mancat de personal per culpa d'un brot de paludisme, on exercí d'auxiliar del prefecte. A finals de 1878 fou nomenat predicador de la casa de la vila de Gràcia (Barcelona), de la que el mes de juny de 1879 esdevingué superior. A finals de l'any següent se'l destina temporalment a Vic, com a professor de retòrica, tornant a la casa de Gràcia un cop acabat el curs de 1881. A mitjans de 1885 es nomenat superior de la recent fundada casa de Zafra, i més tard torna a Segovia com a superior.
El gener de 1886 és enviat a Madrid fins el mes de setembre de 1889 en que és destinat superior de la casa de Las Palmas de Gran Canaries, però camí del seu destí, se li va comunicar que el seu nomenament era Gràcia, on hi va romandre sis anys més, dedicats a predicar i impartir exercicis i missions, fins que el pare Josep Xifré, general de la Congregació, el nomenà superior de la primera expedició claretiana a Brasil, marxant cap al continent americà l’octubre del 1895, i establint-se a Sao Paolo.
Després de la fundació de la primera casa a Brasil, va exercir des de 1901 i durant quatre anys el càrrec de visitador d'Amèrica del Sur i en aquests anys, en que com ell mateix va deixar escrit «pasé siete veces a caballo la cordillera de los Andes» es varen fundar 4 cases a Xile, 4 a Argentina i 2 a Brasil.
Cap a mitjan 1905 va tornar a Espanya i un any més tard fou nomenat Consultor General de la Província de Castella, a la vegada que per mandat de la Congregació, va viatjar per Anglaterra, Portugal, Alemanya, Itàlia i l'africana Fernando Poo, en alguns casos per visitar les cases existents i en altres preparant el terreny per futures fundacions.
El setembre de 1912 fou nomenat viceprovincial del Brasil, càrrec que exercí per espai de sis anys, fundant tres noves cases. Després va ser nomenat superior major, més tard consultor i finalment superior de la casa de Sao Paulo. El 1922 va abandonar definitivament el continent americà, sent nomenat superior del pis on vivia la comunitat de Barcelona, després director de l'hospederia de Gràcia fins que finalment fou destinat a la casa mare de Vic, on exercí de prefecte de les cases espirituals i bibliotecari i on va morir el 20 de febrer de 1927.
Fou un lingüista extraordinari, i es dedicà no sols a les llengües vives (anglès, alemany, italià, francès, portuguès i fins i tot una llengua autòctona de Guinea), sinó que fins i tot estudià hebreu i grec. És autor de diversos escrits, entre ells el llibre Arca de salvación; o? sea Curso de meditaciones espirituales para todo el an?o. Sacadas en su mayor parte de las obras del V.P. La Puente (1887), i fundador de la revista brasilera Ave María.
