Articles - Biografies

RAMON MATA I COLL, I L'ESTANY DE BANYOLES

RAMON MATA I COLL, I L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.168, desembre 2013, p.56

Nascut a Olot, l'any 1867, va començar a estudiar la carrera de farmàcia a la ciutat de Barcelona, al mateix temps que treballava de practicant en una farmàcia de la ciutat comtal, un lloc on s'acostumaven a dur a terme tertúlies literàries i on va conèixer a Mn. Cinto Verdaguer, que li dedicà uns volums de poesia que guardà sempre com un tresor en la seva ben asssortida biblioteca.

Però abans d'acabar la carrera es va veure immers en certs incidents, de caire republicà, en els que participà activament, un fet que va fer que a partir d'aquell moment tingués clar el seu futur: dedicar-se a la política. Va abandonar els seus estudis, però va tenir la sort d'aconseguir que li convalidessin certes assignatures de manera que va poder exercir de mestre, donant classes d'adults a l'Ateneu Republicà d'Olot.

Casat amb la banyolina Carme Gabañach, varen residir durant un temps a la capital de la Garrotxa fins que es traslladaren a Banyoles, per fer-se càrrec del negoci familiar de confecció (sastreria), que la família de la Carme tenien a la Plaça Major. D''aquesta unió va néixer en Pere Mata Gabañach, sastre, pintor i music de guitarra i mandolina, que fou membre de l'Orfeó Banyolí a començaments dels anys vint. En Ramon fou un gran aficionat a la pintura, alumne d'en Manel Pigem, amb qui compartia a més l'afició per la pesca i els escacs. D'idiologia federal, fou membre directiu de l'Ateneu Republicà banyolí, essent escollit alcalde de Banyoles el gener de 1914, en substitució del monàrquic Martirià Butiñà Oller. Durant el seu mandat, aconseguí que la escriptura de 1685, atorgada pel monestir a favor de la Vila i en la que s'acreditava la propietat municipal de l'Estany i estanyols, fos inscrita en el Registre de la Propietat de Girona. Una aspiració que diverses corporacions havien intentat veure realitzades però que no havien aconseguit.

El juliol de 1916, l'Ajuntament decidí renovar —segons podem llegir en La Gazeta Banyolina del 6 d'agost— els gegants «després d'una pila d'anys d'exhibir pels nostres carrers aquells dos ridícols ninots, disfressats amb cobrellits [...]», tot i l'oposició de Mata, que aleshores n'era regidor, ja que el 14 d'abril d'aquell any havia dimitit com alcalde al·legant motius de salut, «[...] que no estima la conveniencia de dicha adquisición», segons consta en l'acta municipal del dia 10.

L'any 1930, essent sots-caporal del sometent banyolí, sota les ordres del caporal Ramon Gussiñer, un carlí aferrissat, formà part de la formació encarregada de rebre el rei Alfons XIII en el decurs de la seva visita a la vila banyolina. Cal a dir, que en Mata seguia sent republicà, però que una de les característiques d'aquesta formació era que el sometent no entenia de colors polítics, per la qual cosa, la filiació política dels seus membres era molt diversa.

El 12 d'abril de 1931, formà part de la candidatura d'esquerres a les eleccions generals i en les que tot i que varen guanyar les forces monàrquiques, encara que per un estret marge de vots, —2769 vots, enfront dels 2729 republicans—, el fet de que a la majoria de capitals guanyessin els republicans va conduir a que el 14 d'abril de 1931, des del balcó de l'Ajuntament es proclamés la República Catalana, en un acte presidit per Lluís de Ametller, Ramon Mata i Jacint Masgrau.

Escollit regidor, amb el càrrec de síndic suplent i de batlle d'aigües, ho va ser fins el desembre de 1932 en que arrel d'unes dures acusacions fetes per Mata, en una conferència a l'Ateneu Republicà, contra l'alcalde Jacint Masgrau Butinyà al qui acusà públicament d'estar manat pels monàrquics, va costar la dimissió d'aquest i dels seus dos tinents d'alcalde, Joan Duran i Amadeu Vilardell. Davant la crisi provocada, en el Ple Municipal de 29 de desembre es varen dur a terme noves votacions, que varen donar de nou l'alcaldia a Jacint Masgrau, obrint-se una nova legislatura de la que Mata ja no en forma part. Va morir el 18 de desembre de 1935, havent sigut un dels impulsors, l'any 1933 de la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Banyoles. El 27 de març de 2000 el consistori banyolí aprovà posar el seu nom a un dels carrers del Pla de l'Ametller.

Bookmark and Share