Articles - Biografies

RECORDANT A CARLES MILLA

RECORDANT A CARLES MILLA

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.53, abril 2015, p.28.

Fill d'en Joan Milla i la Maria Rosa Masanas, en Carles va néixer a Banyoles un 15 de maig de 1977. Des de petit va respirar l'ambient del rem, no en va el seu pare havia estat remer del Club al llarg dels anys seixanta, un esport que com una gran majoria va deixar en arribar a l'edat del servei militar però que va tornar a re-emprendre, ara ja com a veterà, a partir dels JJOO de l'any 1992, essent uns dels fundadors del l'Associació Amics del Rem, fundada el 5 de febrer de 1994, a la vegada que també delegat de la secció de rem del Club Natació Banyoles entre 1993 i 2005.

En Carles va estudiar a l'escola El Remei de Banyoles entrant desprès al l'institut Pere Alsius. Uns estudis que compaginava amb la seva afició pel rem, esport que va començar a practicar al Club la temporada 1988-89 com infantil B (el que avui en dia seria aleví), sota les ordres del seu estimat Josep Maria Quintanas Nunces i en Xavier Cros Xupi amb qui va guanyar aquell mateix any la medalla d'or en esquif tant al Campionat de Catalunya celebrat a Amposta, com al d'Espanya, dut a terme a Banyoles.

Aquell mateix any un altre remer entrava a formar part de la plantilla del Club, en Jordi Aurich, amb qui el va lligar sempre una gran amistat, a la que s'aniria sumant al llarg dels anys la d'altres remers donant lloc a la que acabaria sent la seva colla: en Jordi Arpa, en Josep Busquets, l’Oriol Gaspà i en Jaume Vicens, en la temporada 89-90; en Xavi Ralita, la següent, i el 91-92 en Lluís Punset, en Jordi Bosch i en Joan Fontanet, aquest darrer, fill del que fora company de bot del seu pare, en Salvador Fontanet, ja en l'etapa de veterà, també fundador dels Amics del Rem i més tard president del Club.

La temporada 92-93, com a cadet va defensar els colors de la federació catalana, en un vuit que va quedar campió a la Copa del Rei. En aquesta temporada, formant parella amb en Josep Busquets, en un dos con, va proclamar-se campió d'Espanya, una posició que van repetir a Sevilla, ja com a juvenils, la temporada 94-95. Van ser també ells dos els que van obtenir el bronze al camp de regates francès de Macon, com a representants de la selecció espanyola.

Arribada l'etapa universitària, marxà a Barcelona a estudiar INEF, formant part de l'equip de rem de la UB. Juntament amb un altre remer del Club, Oriol Gaspà, i formant part de la tripulació d'un vuit, la temporada 97-98 defensà els colors d'aquesta universitat en el Campionat de Catalunya Universitari, on van quedar tercers, per darrera de l'equip de la UdG on competien els seus companys Josep Busquets, Jordi Aurich, Josep Vicens i Martí Vilarnau. I aquella mateixa temporada els va dur al podi, aquest cop enfront l'Andreu Canals i en Jordi Bosch que remaven sota els colors de la UPC.

Acabats els seus estudis es va dedicar parcialment a allò pel que havia estudiat, va realitzar tasques de suport al primer equip del Club Deportiu Banyoles de futbol i a la secció d’Atletisme del CNB, i ho va alternar iniciant-se en el negoci familiar, imposant una forma de portar l’empresa que li va generar grans èxits professionals, en l'empresa familiar que el seu pare havia fundat l'any 1986 i que estava especialitzada a oferir solucions a mida per al sector de la indústria alimentària, i de la que va esdevenir Director General.

Aquesta dedicació a l'empresa fou el que el va fer deixar de banda la competició, però no per això es desvinculà del Club ni del rem, com ho demostra el fet de que l'any 2009, per exemple, col·labora en el disseny i producció del trofeu que es va lliurar a totes les autoritats i federacions que varen participar en la Copa del Món de Rem.

Era un home d'idees clares, i això em fa pensar que quan qui escriu aquest article es va presentar per president del Club, en Carles no va dubtar en «enfrontar-se» al seu pare que aleshores formava part de la junta directiva, per tal de recolzar-me i aconseguir un Club amb unes noves idees. Possiblement aquesta visió de defensar i lluitar per allò que ell creia és el que el va ajudar a tirar endavant l'empresa i situar-la dins del segle XXI.

Malauradament un accident d'aviació ocorregut el dimarts 24 de març ens va privar per sempre més de la seva companyia, però no així del seu record.

Bookmark and Share