Articles - Biografies

REVEREND FRANCESC RABASSA ULLASTRE, RECTOR DE BORGONYÀ

REVEREND FRANCESC RABASSA ULLASTRE, RECTOR DE BORGONYÀ

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.170, febrer 2014, p.48

Mossèn Francesc Rabassa,va néixer a Banyoles dins la segona meitat del segle XVII, i era fill de Francesc Rabassa, moliner de Banyoles, i de Maria Ullastre, de Sant Miquel de Campmajor, amb qui s'havia casat en segones núpcies el 30 de març de 1657.

Pertanyia a la família dels Rabassa, una família amb tradició de terres i de la indústria, posseïdors de molins drapers, fariners i paperers, que ja es remuntava al 1460. Eren una família de moliners, negociants i paraires. A partir d'aquí en aquesta família sovintegen els paraires, com l'Antic Rabassa, dins el primer quart de segle XVII, i els moliners, com en Joan Esteve Rabassa que consta com a propietari d'un molí draper i un altra fariner a les acaballes del segle XVI.

Al tombant de segle XVII, Francesc Rabassa Ullastre, el 1699 ja era clergue i tres anys més tard, el 1702, era beneficiat de l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries a la vegada que n'ostentava la rebiscoleria de Sant Esteve de Banyoles (el nom de rebiscoler, es donava al monjo que dormia més aprop de l'església per guardar-la; tenia cura del rober, encenia les llànties, tancava les portes de l'església, guardava les claus i tocava les campanes indicant els diferents oficis).

Va ser prevere de la Seu gironina l'any 1709, i el 1710 ja consta com a clergue de Miànigues i Borgonyà, on el 1726 va permutar amb Pere Comte un personat fundat per aquest. D'aquesta manera el 1727 va deixar la rectoria de Borgonyà, però no la de Miànigues.

El 1736 va fundar el benefici de Sant Roc a la capella de l'hospital de Banyoles, dotat amb un personat per Pere Compte i Ferrer de 1.400 lliures, el mateix Compte amb qui havia permutat un altre personat a Borgonyà.

L'11 de novembre de 1745, veient que la seva fi estava aprop, tal i com ell mateix va deixar escrit: «[...] detingut de esta malaltia corporal en mon llit, de la qual temo morir [...]», decideix fer testament. En aquest nomena marmessors seus a Baldiri Rabassa i a Pere Rabassa, moliner de farina i nebot seu. Demana ser enterrat davant l'altar de la capella de Sant Tirs de l'Església del Monestir de Sant Esteve, a la tomba que feu construir el seu nebot Pere Rabassa. Nomena hereters seus, entre d'altres, al Bisbe de Girona, al Vicari General i a la seva neboda, Maria Rabassa, donzella, filla de Calixt Rabassa, a qui deixa «tres lliures, 12 sous barcelonesos i 3 llençols».

Aquest Baldiri Rabassa, beneficiat del Monestir de Sant Esteve i mort l'any 1795, va augmentar, per mitjans de testament, el benefici de Sant Roc de l'Hospital de Banyoles.

Per la seva banda, en Pere Rabassa, serà un avantpassat d'en Josep Rabassa, que l'any 1843 surt esmentat com amolinador i a l'any següent com propietari d'un moli fariner. El mateix Josep que ostentarà la titularitat de la fàbrica que estava situada on avui en dia hi ha el Sindicat Agrícola.

Bookmark and Share