Articles - Biografies

SALVI MARÍN SIMON, L'HOME DEL MUSEU DARDER

SALVI MARÍN SIMON, L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.160, abril 2013, p.56

Nascut a Verges l'any 1877, en arribar a l'edat de 19 anys va ser enviat a servir a l'exercit a terres d'Ultramar, concretament a Puerto Rico. On va ser destinat al "Muelle de San Juan", una zona de càrrega de vaixells situada al voltant de la badia del mateix nom i que fou el focus principal del bombardeig ianqui, que els cuirassats americans varen fer sobre aquesta ciutat, el 12 de maig de 1898, dins del denominat "desastre del 98 o Guerra de Cuba" i que va acabar, el 13 d'agost d'aquell mateix any amb la renuncia d'Espanya sobre els territoris porto-riquenys, amén dels de Cuba, en guerra des de l'any 1895, Filipines, que ho estava des del 1896, i Guam, que va ser ocupada pacíficament.

En mig del caos, amb un exercit colonial, deteriorat física i moralment, degut en part a la deficient alimentació, juntament amb les infermetats sofertes i les bales rebudes, els primers repatriats de Puerto Rico varen començar a arribar a terres peninsulars el mes d'octubre d'aquell mateix any.

De retorn a Catalunya, va entrar a treballar a la barberia que hi havia a la plaça dels Estudis de Banyoles, fent cantonada amb el carrer de la Canal: la barberia d'en Gratacós. Amb una imatge de mariscal germànic, en Salvi, confeccionava perruques i postissos amb gran mestria, a la vegada que en els seus temps de lleure maquillava els actors banyolins, especialment els del Cercle del Catòlics.

Casat amb la Maria Gratacós, la filla del propietari de la barberia on treballava, va tenir tres filles. La Cecília, nascuda el 1903 i que es va convertir en la primera metgessa banyolina, i la primera dona ens inscriure's, l'any 1929, al col·legi de metges de Girona; la Mercè i la Dolors "Lola". Vivien a la plaça dels Estudis, fent cantonada amb el carrer dels Valls, on l'any 1919 hi constava un taller de confecció amb 3 treballadors i en el que les seves filles exerciran de modistes.

Nomenat encarregat del Museu Darder, el 16 de juny de 1931, al poc es va tenir que enfrontar amb els aiguats que el desembre d'aquell any negaren la ciutat i que varen fer que l'aigua sortís del museu amb tanta força, que a l'arribar a les escales formaven un vertader salt d'aigua. De formació autodidacte, va començar a informar-se sobre temes relacionats amb la història natural i el 1933 entrà a formar part de la Junta del Museu Municipal Darder, amb el càrrec de tresorer. Quan l'edat li va començar a minvar les forces, la seva filla Lola el va substituir com a responsable del manteniment de la col·lecció i les instal·lacions, i quan la seva germana, Mercè, va enviudar també va entrar-hi a treballar, fins l'any 1990 en que ambdues es varen retirar. Mesos més tard, l'Ajuntament de la ciutat les hi va rendir un homenatge a la vegada que es va descobrir una placa dedicada a les dues germanes i al seu pare, en una de les sales del museu.

Pescador de canya, va formar part de diversos jurats. Fou pendonista de la Germandat dels Dolors, l'any 1934, i formava part de la "Junta Nacional de Supervivientes de las Campañas de Cuba, Filipinas y Puerto Rico", en la que tenia un càrrec en la seva Junta Directiva.

Va morir a Banyoles, l'any 1956, a l'edat de 79 anys.

Bookmark and Share