Articles - Biografies

SEBASTIÀ PRAT GUAL, UN METGE BANYOLÍ A COLÒMBIA

SEBASTIÀ PRAT GUAL, UN METGE BANYOLÍ A COLÒMBIA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.184, abril 2015, p.52

En Sebastià Prat Gual o Sebastià Prat-Gual Gomis, com algunes fonts escrites esmenten tant a ell com als seus germans, va néixer a Banyoles, l'any 1740, i era fill de Jeroni Prat Gomis i Caterina (filla del difunt pagès Josep Gual i Elisabet), amb qui s'havia casat l'any 1727.

Era descendent d'una família d'apotecaris, el seu pare ho era, I el seu avi Francesc (casat amb Dominica Gomis) també, tal i com es podia llegir en el Llibre de comptes de la Botiga de Francesch Prat Appotecari de Bañolas, on estaven referenciats a banda dels comptes del negoci, altres dades familiars, i que fou del que es va valdre el capellà major de la parròquia de Santa Maria l'any 1784 per certificar la data de naixement d'un germà d'en Sebastià, en Joan, doncs quan va néixer, es varen oblidar d'anotar-ho en el llibre parroquial.

Però a banda de l'esmentat Joan, nascut l'any el 18 d'abril de 1735, en Sebastià tenia altres germans, tots ells nascuts a Banyoles: en Francesc, nascut el 4 de juliol 1728, i que va casar primer amb Maria Fontanella Ventós, d'Olot (1754), a qui li va seguir la Maria Granès Rotllan (1757), l'Antònia Mur Font (1772) i la Teresa Lluira Botet (1789); la Dominica, nascuda el 15 de maig de 1730; en Jeroni, que ho va fer el 26 de març de 1731, i que es va casar Teresa Lloberes de Figueres, i del que se sap que durant un temps va residir a Crespià, on era apotecari, i que l'any 1773 constava com un dels professionals que hi havia a l'Hospital de Sant Roc de Banyoles; i per últim la Maria, nascuda l'1 de juliol de 1754.

Però tot i aquesta tradició familiar d'apotecaris, que el seus germans Francesc i Jeroni, varen seguir, —i que va perdurar uns quants anys, si més no fins el 1825 en que encara s'esmenta un tal Jeroni Prat i Mur, adroer o apotecari, que tenia una botiga a la plaça Major de Banyoles, on venia medicines—, va preferir estudiar la carrera de medicina.

Desprès de passar uns anys exercint la medicina a la ciutat boliviana de Potosí, l''any 1778 va arribar a Colòmbia instal·lant-se a Popayan. Més tard va exercir a Mariquita, Ibagué i Cartago, fins que el 1784 es va establir a Honda.

L'any 1789 fou comissionat per el govern colombià per anar a fer un reconeixement a San Gil i a El Socorro, per tal de diagnosticar si certs malalts havien agafat la lepra o mal de Sant Llàtzer (com també era coneguda), en una tasca que consistia en d'assegurar-se que havien agafat la malaltia abans no siguessin etiquetats com a infectats per la resta de la seva vida, per una infermetat a la que encara era considerava «com un càstig diví» i que comportava ser desterrat de per vida en llocs apartats. En total va reconèixer 66 infectats i 5 dubtosos, cosa que va dur al govern a plantejar-se la necessitat d'obrir un hospital per aquests tipus malalts.

L'any 1790 va presentà els seus títols davant el Cabildo de Medellín, on s'establi i on va morir l'any 1792. Tenia llavors uns 52 anys i el 1791 ja havia fet testament.

Es va casar amb Josefa Fernández Caballero, nascuda a Bogotà (ciutat en la que en Salvador era dels pocs metges que en aquells anys tenia llicència per exercir-hi), amb qui va tenir dos fills, un noi i una noia, anomenada Francesca que va casar amb José Vicente Àlvarez Molina amb qui va tenir 11 fills.

Bookmark and Share