Articles - Biografies

UN PERSONATGE SINGULAR: SEGUNDO MOMPIÓ GÓMEZ

UN PERSONATGE SINGULAR: SEGUNDO MOMPIÓ GÓMEZ

El Colors del Pla de l'Estany
núm.179, novembre 2014, p.51.

Nascut a Banyoles, a la plaçeta de la Font, el 15 d'abril de 1905. Era fill Martí Mompió Roig, de Riudarenes, comerciant, comptable, director de diari i «corredor marítimo jurado» a Melilla el 1914, i de Pilar Gómez Lluch, de Madrid. Va estudiar al Seminari de San Indalecio de Almeria, fins que el 1920, es va allistar a la Legió, on degut a la seva curta edat —tenia nomes 15 anys—, va ser destinat al la banda de Tambors i Cornetes, essent destinat l'any següent a Melilla, sota el comandament del comandant Valcázar, on exercí de «cornetilla». El 31 d'agost d'aquell mateix any va prendre part en una acció de guerra al soc Arba de Beni-Zicar, on recuperà de mans dels «moros» un camió que portava la correspondència. Altres accions de guerra els varen dur a lluitar a Alfrau, Sidi-Misain, Tifornín, ... fins que va caure ferit al pit i fou evacuat a l'hospital de Cuatro Caminos de Madrid.

Ascendit a Caporal de Banda, es va reincorporar al servei actiu l'any 1925 prenent part en el desembarcament d'Alhucemas, acció en el que la seva companyia va rebre una Laureada Colectiva i ell ascendit a Sergent de Banda.

Segons es desprèn d'un article publicat pel rotatiu ABC el 8 de desembre de 1926, va estar reclòs al manicomi de Ciempozuelos, del que va escapar. Detingut, tornà al manicomi on el setembre de 1926 se'l va donar d'alta «por juzgársele completamente curado de una anormalidad cerebral que padecía». Poc després va protagonitzar un incident, segons explica el mateix diari, quan el dia 5 de desembre d'aquell mateix any es va presentar a la Inspección de Vigilancia de la estación de Atocha, dient que acabava d'apunyalar un seu company de la Legió, darrere del quarter de Maria Cristina de la capital espanyola. Però el cas va quedar arxivat en no trobar per enlloc el presumpte ferit.

Va treballar en una fàbrica d'armes a Trubia (Astúries) i com a polissó va emigrar a Amèrica, fent estades a Montevideo (Uruguai) i Filadèlfia (EEUU).

Poc abans de la Guerra Civil, ja a Banyoles, és protagonista d'una altra acció que el fa sortir als diaris. L'Heraldo de Madrid del 5 de març de 1936 comenta que va anar caminant de Banyoles a Barcelona «para saludar al Gobierno de la Generalidad y limpiar el calzado a su presidente, señor Companys» i per tal de que quedés constància del seu propòsit «lleva un libro con las firmas de los controles de los pueblos del recorrido».

L'agost d'aquell mateix es reincorpora a l'exèrcit, però un cop acabada la conflagració va ser empresonat a Granada, acusat d'auxili a la rebel·lió militar, falsificació de documents i ús indegut d'uniforme. Estava casat amb Felisa Puig i Ferrer, i segons l'Antoni M.Rigau vivia al carrer de la Canal, exercint l'ofici de cirabotes, és a dir, enllustrador de sabates.

D'aquest personatge a qui la mainada d'aquella època el recorden tocant el timbal, queden en el record les distincions aconseguides en la seva etapa africana: la Medalla de Sofriments per la Pàtria, la del Mèrit Militar amb distintiu vermell, la de la Campanya al Marroc I la Col·lectiva de la Legió.

Bookmark and Share