Articles - Biografies

UN RECORD PER EN "PEPE" COSTA

UN RECORD PER EN "PEPE" COSTA

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.54, agost 2015, p.20

El passat dia 1 de juliol, a l'edat de vuitanta anys, ens deixava un home molt arrelat al nostre Club, en Josep Costa Barba. En Pepe Costa, o en Pepe «Molfort's», com molta gent el coneixia, i al que al llarg dels anys havia pogut entrevistar en més d'una ocasió, tant per parlar de natació com de rem, dos esports als que va estar-hi lligat durant molts anys, com per parlar del Club en general.
El record més antic que Pepe tenia del Club, anava lligat a la Travessia i es remuntava a l'any 1946, quan l'empresa Molfort's, de la qual el seu pare n'era el gerent, va decidir patrocinar-la, instaurant el Trofeu Molfort's. Començava així un llarga relació que va durar fins a finals de la dècada dels vuitanta, quan la empresa va tancar les seves portes, i que ha quedat reflectida en els programes i cartells de les diferents edicions de les travessies.
De tots aquests cartells, dissenyats cada any per un artista diferent i que és una mostra viva de l'evolució del pensament artístic, en Pepe en recordava especialment un on es pot veure una dona amb banyador sostenint una copa a la mà, per els problemes que li va dur al seu pare. Era un cartell de 1947 corresponent a la IV Travesia del Lago de Bañolas, que tot i comptar amb el permís de la censura (tal i com era preceptiu en aquells temps) no per això volia dir que el «clero» hi estigués d'acord, motiu que va dur al rector de Santa Maria a dedicar bona part del sermó del diumenge a la visió immoral del cartell. Amant de la natació, va disputar una quarantena de travessies, encara que segons deia, un cop feta una, «es com una droga i estàs esperant a fer la següent». I aquesta vinculació amb el Club, tant esportiva com empresarial el va dur a involucrar-se també en la gestió del mateix, de tal manera que l'any 1963 essent president del mateix Llorenç Castañer, va ser nomenat vocal de material i de la Travessia. Dos anys més tard, es va fer càrrec també d’una de les dues vicepresidències del Club, un càrrec que al llarg dels anys compartiria primerament amb en Josep Tresseras i més tard amb en Jeroni Moner.
De la seva vinculació amb la travessia, recordava que van voler implantar una sortida com la de les carreres de cavalls, però al no ser possible, es va conformar amb col·locar unes estaques a banda i banda, que estaven unides per una ràfia i quan aquesta baixava era el senyal de sortida. Un altra innovació va ser la substitució dels casquets de bany numerats, que portaven tots els participants en la travessia, per les xapes metàl·liques, que desprès recollien amb un llarg filferro.
Però no tant sols es va implicar en la secció de natació, sinó que també va fer-ho amb la de rem, un esport on tot i no passar d’ésser-ne un aficionat, a nivell de club en podem dir que en fou un gran impulsor. Fou en Jordi Gimferrer qui li va demanar que es fes càrrec de la secció l’any 1967 i amb el seu esperit emprenedor, en poc temps ja comptava amb un planter de 80 remers. D’aquell temps recordava l’arribada d’en Jean Tarcher, i haver aconseguit, entre d’altres mèrits, que l’any 1972, el primer any que la categoria de juvenils competien en un Campionat d’Espanya, dos bots del Club es fessin amb la victòria: l’esquif d’en Xicu Ralita i el vuit format per Octavi Gratacós, Froilan Sánchez, Jaume Masó, Jordi Robert, Joaquim Teixidor, Amadeu Escriu, Josep Juandó, Joan Vila i Benet Angelats.
Però la incursió de Pedro Abreu en el dia a dia del Club i en concret en la secció de rem, el va dur a dimitir del càrrec de directiu per «diferències en la manera de veure el món de l’esport», tot i que reconeix que a «en Pedro, Banyoles no el va acceptar. El va deixar passar i mai es va saber valorar tot el que va fer».
L’any 2001 en el decurs de l’Assemblea General de Socis se'l va nomenar Soci d’honor del Club Natació Banyoles.

Bookmark and Share