Articles - Clubs i entitats

HISTÒRIA DE LES 17 EDICIONS DELS "COL·LOQUIS DE TARDOR"

HISTÒRIA DE LES 17 EDICIONS DELS "COL·LOQUIS DE TARDOR"

El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Bany
núm 2 hivern 2011, pp.4-5

Article publicat conjuntament amb en Julià Maroto i Genover.

Corria l'any 1993 quan els filòlegs Pep Balsalobre i Joan Gratacós van tenir la idea d'organitzar un col·loqui sobre "La llengua catalana al segle XVIII", tema que ells mateixos estaven estudiant. En Joan era membre de la Junta del CECB i els ho va proposar, i en Pep que, a més de soci del CECB, era professor de la Universitat de Girona (UdG), ho va parlar amb els seus companys de departament. D'aquesta manera la idea va anar agafant forma fins que l'11 i el 12 de desembre d'aquell any, organitzat per ambdues institucions, es va dur a terme, amb molt d'èxit, el primer col·loqui de la sèrie. Posteriorment les ponències varen ser publicades per l'editorial Quaderns Crema l'any 1995.

Després d'aquesta experiència positiva, la Junta del Centre d'Estudis es va proposar de seguir celebrant col·loquis de petit format, i sempre amb la coorganització de la Universitat de Girona. Així es va triar una temàtica prou coneguda i a la vegada desconeguda de tots, com és l'estany de Banyoles, un ecosistema únic d'una extraordinària complexitat i riquesa. Per aquest nou col·loqui, fet el 1994, "L'estany de Banyoles. Una mostra d'interdisciplina científica", es va comptar amb l'ajuda de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG.

El 1995, ja sota el nom de "Col·loquis de Tardor" i amb la voluntat d'una periodització anual, es va escollir un altre tema sobre el qual en els darrers anys s'havia produït un interès creixent: el nostre passat industrial. Així es va organitzar, juntament amb l'Escola Politècnica Superior de la UdG, el col·loqui "Banyoles, una mostra excepcional de farga catalana". D'altra banda, amb ell es va dur a la pràctica la idea de publicar les ponències dins la col·lecció dels Quaderns del CECB. I tot i que li corresponia encetar aquesta iniciativa al volum dedicat a la farga (núm. 18), serà el del següent col·loqui, el que durà per nom "Geologia de la conca lacustre de Banyoles - Besalú", el primer en publicar-se, amb el núm. 17. Va ser aquest últim un col·loqui que, en col·laboració amb l'Àrea de Geodinàmica de la UdG, aplegà en un sol acte la presentació dels diferents treballs que ens els darrers anys s'havien dut a terme sobre la geologia de la conca lacustre i els seus voltants.

Després d'un any de descans, el 1998 es reprenen els col·loquis i, en aquest cas concret, se centren en un element arquitectònic característic del poblament i el paisatge de la Catalunya Vella: el mas. Per dur a terme aquest nou col·loqui, "El mas medieval a Catalunya", es va comptar amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art de la UdG i, seguint amb la tradició iniciada, va veure la llum en forma de llibre, el número 19 de la col·lecció del Centre. Posteriorment, amb els números 21 i 23 es publicaran els dos següents, el de l'any 1999 que va tractar un tema tan complex com és "El clima local", en col·laboració amb el Departament de Física de la UdG, i el de l'any 2000 que en tractà un altre de molt arrelat a la nostra comarca, tan rica en jaciments de fòssils i en particular de mamífers, i que va dur per títol "Els vertebrats fòssils del Pla de l'Estany" i que va comptar amb l'ajut dels departaments de Geografia, Història i Història de l'Art, i del de Ciències Ambientals de la UdG.

Per al primer col·loqui del segle XXI, en col·laboració amb l'Institut d'Ecologia Aquàtica, es trià un tema que representa uns dels reptes de la centúria, "La gestió dels espais naturals", tant a nivell ecològic, com geològic o paisatgístic. Amb col·laboració amb el Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, l'any següent, tot i que la nostra comarca no és especialment coneguda per aquest estil arquitectònic, malgrat l'ampli ventall de mostres que té, s'escollí "L'art gòtic dels segles XIII i XIV a Banyoles i el Pla de l'Estany", per tal de donar-lo a conèixer, i es publicà en el Quadern núm. 27. Per a la desena edició dels col·loquis, i coincidint amb l'aniversari de la Carta de Banyoles de 1303, es va escollir aquesta com a fil conductor per navegar per la ciutat medieval i organitzar, juntament amb l'àrea d'Història Medieval de la UdG, "La vila medieval: poders i societat".

El 2004, d'acord amb l'àmbit comarcal del tema escollit, que s'emmarcava dins la problemàtica dels equipaments que acollien o havien d'acollir el patrimoni del Pla de l'Estany (en aquells moment es presentava la proposta del nou Museu Darder), es va organitzar un col·loqui gratuït, per primera i única vegada sense inscripcions, amb el títol "Els equipaments museístics del Pla de l'Estany". Per aquest col·loqui es va comptar amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art de la UdG.

L'any següent, i com a preludi del setantè aniversari de l'inici de la Guerra Civil, el col·loqui es va centrar en "El franquisme i els seus efectes als Països Catalans". Per dur-lo a terme, es va comptar amb la col·laboració del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB. Va ser publicat per la Universitat de València l'any 2007.

El 2006, "La recuperació del burro català. Aspectes culturals i biològics", s'escollí com a protagonista un representant d'una de les poques races domèstiques autòctones de Catalunya i que, a causa, de la desaparició de molts treballs tradicionals del camp ha estat prop de l'extinció. Es va comptar amb la col·laboració de l'Associació del Foment de la Raça Asinina Catalana i del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art de la UdG. Seran aquestes ponències les darreres en veure la llum, tot just a finals del 2010, amb el número 28 dels Quaderns, ja que la publicació de les corresponents al col·loqui "Resistència al franquisme i educació no formal", dut a terme el 2007, i que havia comptat amb l'ajut del Departament de Pedagogia de la UdG i de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, havia aparegut el mateix any amb el número 26 de la mateixa col·lecció.

Quant als tres darrers col·loquis, hi ha la previsió que es publiquin amb els números 29, 30 i 31. Els dos primers, aquest any, i el següent, l'any vinent. El dut a terme el 2008, "Llops i humans a Catalunya. Del passat al present", en col·laboració amb els departaments de Geografia, Història i Història de l'Art, i el de Ciències Ambientals de la UdG, va voler desmitificar des de diferents perspectives aquest gran carnívor desaparegut de Catalunya tot just fa un segle. El següent, el del 2009, juntament amb el Departament de Filologia i Comunicació de la UdG, s'introduí en l'imaginari català i, amb el títol de "Llegendes i paisatges del Països Catalans", va recórrer diversos racons del nostre país. I per últim, el passat mes de novembre es va cloure el dissetè Col·loqui de Tardor que, amb la col·laboració de l'Institut de Recerca Històrica i Departament d'Història i Història de l'Art de la UdG, sota el nom de "La Guerra del Francès (1808-1814) al Pla de l'Estany", va aprofundir en aquest període tan cabdal de la història recent.

Bookmark and Share