Artículos - Clubes y entidades

HISTÒRIA DE LES 25 EDICIONS DELS COL·LOQUIS DE TARDOR

HISTÒRIA DE LES 25 EDICIONS DELS COL·LOQUIS DE TARDOR

El Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles
núm.17, hivern 2018, pp.6-7.

L'any 1993, els filòlegs Pep Balsalobre i Joan Gratacós van tenir la idea d’organitzar un col·loqui sobre «La llengua catalana al segle XVIII», tema que ells mateixos estaven estudiant. En Joan era membre de la Junta del Centre d’Estudis i els ho va proposar, i en Pep, que, a més de soci del Centre d’Estudis, era professor de la Universitat de Girona (UdG), en va parlar amb els seus companys de departament. Va ser així com l'11 i el 12 de desembre d'aquell any es va dur a terme el primer col·loqui, organitzat per ambdues institucions, les ponències del qual van ser publicades per l’editorial «Quaderns Crema», l'any 1995.
Després d'aquesta experiència, la Junta del Centre d'Estudis es va proposar seguir celebrant col·loquis de petit format, i sempre amb la coorganització de la Universitat de Girona.
Per a l'any següent es va triar una temàtica prou coneguda, i a la vegada desconeguda, com és l'estany de Banyoles, un ecosistema únic d'una extraordinària complexitat i riquesa. Aquest col·loqui, que va ser coordinat per Jordi Colomer i Xavier Vila i que duia per títol «L'estany de Banyoles. Una mostra d'interdisciplina científica», va comptar amb l’ajuda de l'Institut d'Ecologia Aquàtica.
El 1995, ja amb el nom de Col·loqui de Tardor i amb la voluntat d’una periodització anual, es va escollir un altre tema d’un interès creixent els darrers anys: el nostre passat industrial. Juntament amb l'Escola Politècnica Superior de la UdG, i coordinat per Lluís Privat i Antoni Bramon, es va organitzar el col·loqui «Fargues de ferro i fargues d'aram». Va ser a partir d'aquest que es va plantejar la idea de recollir en una publicació totes les ponències i editar-la dins la col·lecció «Quaderns» del Centre d’Estudis. El primer número, que correspon al número 17 de la col·lecció, fou el celebrat el 1996 i recull les ponències del col·loqui «Geologia de la conca lacustre de Banyoles–Besalú», coordinat per Julià Maroto i David Brusi, mentre que el número 18 correspon al de l'any anterior.
Després d'un any de descans, el col·loqui de 1998 se centrà en un element arquitectònic característic del poblament i el paisatge de la Catalunya Vella: el mas. Per a aquest col·loqui, «El mas medieval a Catalunya», que fou coordinat per Lluís To i Berta Noguer, es va comptar amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, i seguint amb la tradició iniciada va veure la llum en forma de llibre, el número 19 de la col·lecció. Posteriorment, amb els números 21 i 23 es publicaren els dos següents: el de l'any 1999, que va tractar un tema tan complex com és «El clima local», en col·laboració amb el Departament de Física, i coordinat per Jordi Colomer, Josep Calbó i Teresa Serra, i el de l'any 2000, que va dur per títol «Els vertebrats fòssils del Pla de l'Estany» i va comptar amb l'ajut del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, i el de Ciències Ambientals, i va estar coordinat per Julià Maroto i Sònia Ramió.
Per al primer col·loqui del segle XXI es va triar un tema que representava uns dels reptes de la centúria: «La gestió dels espais naturals», tant des d’un punt de vista ecològic, com geològic o paisatgístic. Hi col·laborà l'Institut d'Ecologia Aquàtica i fou coordinat per Xavier Vila. Amb Toni Torres i Joan Molina com a coordinadors, i amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, l'any següent s'escollí «L'art gòtic dels segles XIII i XIV a Banyoles i el Pla de l'Estany», tot i que la nostra comarca no és especialment coneguda per aquest estil arquitectònic, malgrat l’ampli ventall de mostres que té. Es publicà en el Quadern número 27.
Per a la desena edició dels col·loquis, i coincidint amb l'aniversari de la Carta de Banyoles de 1303, es va escollir aquesta com a fil conductor per navegar per la ciutat medieval, i organitzar, juntament amb l’àrea d'Història Medieval i la coordinació de Lluís To, David Sala i Jordi Banal, un col·loqui titulat «La vila medieval: poders i societat».
El 2004, d’acord amb l'àmbit comarcal del tema escollit, que s'emmarcava dins la problemàtica dels equipaments que acollien o havien d’acollir el patrimoni del Pla de l'Estany (en aquell moment es presentava la proposta del nou Museu Darder), es va organitzar un col·loqui, per primera i única vegada sense inscripcions, amb el títol «Els equipaments museístics del Pla de l'Estany». Es va comptar amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art de la UdG. L'any següent, coincidint amb el setantè aniversari de l'inici de la Guerra Civil, el col·loqui es va centrar en «El franquisme i els seus efectes als Països Catalans». Per dur-lo a terme, es va comptar amb la col·laboració del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB i la col·laboració d’Àngel Duarte, Josep Clara, Jordi Font, Berta Noguer, Mireia Llorens i Íngrid Calpe.
En aquest punt cal comentar que no es van recollir les ponències dels col·loquis dels anys 2001, 2003, 2004 i 2005 en la col·lecció «Quaderns» del Centre d’Estudis, tot i que les del darrer les va publicar la Universitat de València, l'any 2007.
El 2006 s'escollí com a protagonista un representant d'una de les poques races domèstiques autòctones de Catalunya, el qual, a causa de la desaparició de molts treballs tradicionals del camp, ha estat a prop d’extingir-se: el burro català. En el col·loqui «La recuperació del burro català. Aspectes culturals i biològics» es va comptar amb la col·laboració de l'Associació del Foment de la Raça Asinina Catalana i el Departament de Geografia, Història i Història de l'Art. Els seus coordinadors foren Esteve Bosch, Pere Comas i Julià Maroto.
De nou, un ball de números a l'hora de publicar degut a problemes econòmics relacionats amb diverses subvencions va fer que les ponències d'aquest darrer col·loqui es publiquessin a finals del 2010, amb el Quadern número 28, mentre que les corresponents a l'any 2007, «Resistència al franquisme i educació no formal», que havia comptat amb l'ajut del Departament de Pedagogia i de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana i la coordinació de Salomó Marquès i Berta Noguer, va aparèixer el mateix any 2007 amb el número 26 de la col·lecció.
A partir d'aquí, la publicació del Quadern va agafar el seu ritme. El col·loqui del 2008, que fou coordinat per Josep Maria Massip i Julià Maroto, i que duia per títol «Llops i humans a Catalunya. Del passat al present», es va organitzar en col·laboració amb el Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, i el de Ciències Ambientals. Amb aquest col·loqui es va voler desmitificar, des de diferents perspectives, aquest gran carnívor desaparegut de Catalunya tot just fa un segle. L'edició de les ponències va veure la llum l'any 2011, amb el número 29, el mateix any que s'editava el número 30 i que corresponia al col·loqui de l'any 2009, «Llegendes i paisatges dels Països Catalans», coorganitzat juntament amb el Departament de Filologia i Comunicació, i coordinat per Àngel Vergés, Jordi Colomer i Isabel Pujol.
El Quadern 31, que es va editar l'any 2012, recollia les ponències del col·loqui celebrat el 2010 amb el nom «La Guerra del Francès (1808–1814) al Pla de l’Estany», el qual comptà amb la col·laboració de l'Institut de Recerca Històrica i el Departament d'Història i Història de l'Art, i fou coordinat per Genís Barnosell i Jordi Galofré. L'any 2013 van veure la llum dos nous quaderns: el corresponent al col·loqui de 2011, «Els peixos de la conca nord-est de Catalunya. Gestió i conservació», coordinat per Carles Feo, Ramon Moreno-Amich i Miquel Campos i organitzat juntament amb el Departament d'Ecologia i el Consorci de l'Estany; i el del 2012, «Monestirs i territori. 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles», coordinat per Jordi Galofré i Lluís To, que va comptar amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art.
Finalment, després de la publicació l'any anterior de dos quaderns, s'aconseguí agafar una bona dinàmica i des de l'any 2013 que els quaderns veuen la llum tot just s’ha presentat el col·loqui de l'any següent. El de l'any 2013 es va dedicar a «Aigua i ciutat: els recs de Banyoles, història i futur», i fou coordinat per Joan Nogué i Carles Puncernau, i coorganitzat juntament amb el Departament de Geografia.
El del 2014, dedicat a «La música culta a les comarques gironines. Dels trobadors a l'electroacústica», va comptar amb la col·laboració del Departament d'Història i Història de l'Art i de Joventuts Musicals de Banyoles, i fou coordinat per Miquel Cuenca i Maria Carmen Pardo. L'any següent es va dedicar a Pere Alsius, en motiu del centenari de la seva mort, amb el títol «Pere Alsius i Torrent (1839-1915). Un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica». Va estar coordinat per Joaquim M. Puigvert i Carles Puncernau, i coorganitzat juntament amb el Departament d'Història i Història de l'Art i la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l'Àmbit Rural.
L'any 2016, en motiu del centenari de la inauguració del Museu Darder, es va organitzar juntament amb el Departament de Ciències Ambientals i el Museu Darder el col·loqui «Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles», coordinat per Crisanto Gómez, Josep Maria Massip i Lluís Figueras.
Coincidint amb el mil·lenari del primer document conegut sobre l'església de Santa Maria dels Turers, l'any 2017 es va dur a terme el col·loqui «Arquitectura gòtica a les terres de Girona. 1000 anys de l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles», que va estar coordinat per Gerardo Boto, Pere Freixas i Jordi Galofré i va comptar amb la coorganització del Departament d'Història i Història de l'Art.
Finalment, l'any 2018, any del setanta-cinquè aniversari del Centre d'Estudis, es va dur a terme el que seria el XXV Col·loqui de Tardor, coincidint amb l’XI Congrés de la Coordinadora de Centre d'Estudis de Parla Catalana, que va dur per títol «La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics».

Bookmark and Share