Articles - Clubs i entitats

LES JUNTES DEL CENTRE

LES JUNTES DEL CENTRE

El butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles
núm 4 hivern 2012, pp.5-8

Article publicat conjuntament amb en Jeroni Moner

omencem un nou apartat que sota l'epígraf de "La nostra història" volem que sigui una finestra oberta al passat, per això i coincidint amb el canvi produït al capdavant de la nostra entitat, considerem que és un bon moment per parlar de tres èpoques que han configurat la història del Centre i que farem coincidir amb les dels seus presidents: Jaume Butinyà i Granès, Salvador Juncà Busquets i Jeroni Moner Codina. Però si be ells han estat, i perdoneu-me el símil, la punta del iceberg, són moltes les persones que al llarg d'aquests anys han anat conformant les seves juntes, les quals, amb el seu president al capdavant, han fet que aquesta institució hagi arribat al dia d'avui.

La presidència d'en Jaume Butinyà (1943-1983)
D'aquell primer grup fundacional del mes de novembre de 1943, format per Jaume Butinyà, Ramon Alsius, Lluis G. Constans, Josep Mª Corominas, Francesc Figueras, Santiago Franch, Josep Maria Pau i Miquel Vilanova, en va sortir la primera Junta com a tal, que l'any 1948, estava formada per Jaume Butinyà (president), Josep Maria Corominas (secretari), Ramon Alsius (tresorer) i Jordi Masgrau (bibliotecari). I com a vocals, Lluís Masgrau, Miquel Vilanova i els caps de Secció Francesc Figueras (Edad Moderna), Frederic Corominas (Literatura) i Miquel Gussinyè (Folklore). Altres seccions com les de Prehistòria, Edad Antiga i Mitjana, Història i Arxiu fotogràfic eren dirigides per membres que ja formaven part de la Junta, com eren J.Mª. Corominas, J. Butinyà, Mn. L. G. Constans i R. Alsius respectivament. Com a Director del Museu Arqueològic, la creació del qual va ser una de les activitats més importants dels inicis del Centre es va nomenar Mn. L. Constans, que va ser substituït per Francesc Figueras l'any 1949 quan Constans va posar en marxa i dirigir l'Arxiu Històric.

A partir d'aquí i durant aquests quaranta anys en els que Jaume Butinyà va estar al front de l'entitat, es varen anar produint diferents canvis. L'any 1951 es va incorporar la figura del Vicepresident, que va estar en mans d'en Miquel Vilanova (1951-1966) i d'en Tomàs Cortada (1967- 1983); al front de la Secretaria van estar-ho: Josep Maria Corominas (1949-1951), Frederic Corominas (1951-1953), Jordi Masgrau (1953-1961), Santiago Franch (1961-1964), Jordi Masgrau (1965-1966), Frederic Corominas (1967-1969), Xavier Prat (1969-1973), Rafael Angelats (1973-1977) i Jeroni Moner (1977-1983). Per la seva banda la Tresoreria la varen ostentar Ramon Alsius (1949-1971), Pere Comas (1971) i Joan Duran (1972-1983), els quals varen veure reforçat el seu càrrec per la figura del Comptador: Pere Serramitjana (1967-1969), Xavier Vilanova (1969-1973) i Pere Comas (1973-1983). Per altra part l'any 1962 Josep Mª Corominas va substituir F. Figueras en la direcció del Museu Arqueològic; el 1967 es va crear, a banda de la junta fins llavors tradicional, el nou càrrec de Secretari d'Arxiu que va recaure en la figura de la Roser Juncà; i el 1969 es va nomenar Xavier Prat Director interí de l'Arxiu Històric, direcció que va assumir poc temps després Josep Brugulat.

El gener de 1969 les Seccions eren dirigides per Erundino Sanz (Geologia i Paleontologia), J. Mª. Corominas (Prehistòria), Ramon Sarquella (Edat Antiga), Jaume Butinyà (Edat Mitjana), Francesc Figueras (Renaixement, que desprès recuperarà el nom d'Edat Moderna) i Josep Brugulat (Història), a les quals s'hi afegirien, l'any 1974, la de Geografia, amb Joan Vilardell, i la de Numismàtica, amb Alexandre Soler. Els responsables d'aquestes seccions s'integraven a la Junta Directiva amb independència dels càrrecs electes. L'any 1978, una ambiciosa reestructuració va donar lloc a nous càrrecs i seccions: Pere Comas va passar a dirigir el Museu Arqueològic i Mn. Josep Riera l'Arxiu Històric; Carme Gratacós, Josep Riera i Pilar Branyas van ser nomenats caps de la Biblioteca, de Publicacions i de l'Arxiu Fotogràfic respectivament i, per les noves seccions d'Antropologia i d'Ensenyament i Difusió Cultural, ho van ser Tomàs Cortada i Miquel Feixas. Les seccions es van mantenir amb pocs canvis llevat que Narcís Soler va substituir a J.Mª. Corominas a la de Prehistòria i que l'any 1981 encara se'n va incorporar la nova d'Etnologia Cultural amb la Roser Juanola i Dolors Guix al capdavant.

I evidentment, a banda dels ja esmentats, que quan no formaven part de l'executiva eren caps de Secció i per tant de la Junta Directiva, també varen formar part de les juntes d'en Jaume Butinyà: Anton Mª Rigau, Anton Prat, Benet Puig, Joan Alsius, Joan Masó, Joan Tarradas, Josep Tarrús, Lluís Güell, M. Angels Reverter, Manuel Tremoleda, Miquel Verdaguer i Salvador Sarquella en un intent d'ampliar la base de participació. Eren els darrers anys de la presidència de Jaume Butinyà, que van coincidir amb els primers de la recuperada democràcia, una època molt moguda en el sí l'entitat per la incorporació d'alguns membres de la junta -com el mateix president o T. Cortada i P. Comas- com a regidors de l'Ajuntament, entre altres conflictes interns.

La presidència d'en Salvador Juncà (1983-1994)
Arribats al 2 d'octubre de 1983 es va produir el primer relleu al capdavant del Centre quan Salvador Juncà, que acabava de deixar l'alcaldia de Banyoles, substituí Jaume Butinyà. Serà aquest un període no tant llarg com el del seu predecessor, però amb un gran nombre de col·laboradors i moviment de vocals. En aquest període, la Vicepresidència l'ostentaren la Carme Gratacós (1983-1988), Jeroni Moner (1988-1992) i Julià Maroto (1992-1994); la Secretaria: Eladi Crehuet (1983-1985), Àngela Arpa (1985-1988), Josep Grabuleda (1988-1994); i la Tresoreria: Conxa Hereu (1983-1992) i Jordi Colomer (1992-1994). Va ser, aquesta una etapa de profunda renovació de l'entitat caracteritzada per la represa periòdica dels Quaderns i altres publicacions, per l'edició del Diplomatari i pel nombre d'activitats com els Col·loquis de Tardor, entre altres.

I pel que fa a les vocalies: Alexandre Garcia, Àngels Camòs, Anton Maria Rigau, Assumpta Roure, Carles Abellà, Coia Cabré, Dolors Bramon, Dolors Torrent, Elionor Puig, Erundino Sanz, Jaume Butinyà, Joan Gratacós, Jordi Porxas, Josep Navarro, Josep Tarrús, M.Àngels Reverter, Mariona Juncà, Miquel Aguirre, Narcís Soler, Pere Comas, Pilar Branyas, Rosa Alsius, Roser Juanola i Tomàs Cortada. Per altra part el 1985 Erundino Sanz va substituir Pere Comas en la direcció del Museu Arqueològic mentre pel que fa a a l'Arxiu Històric Mn. Josep Riera va deixar la direcció, primer en mans de Coia Cabré (1984-1989) i després en les d'Alex Garcia (1986-1990) i de Dolors Bramon a partir d'aquest any 1990.

La presidència d'en Jeroni Moner(1994-2012)
Onze anys més tard, el 3 de juliol de 1994, un nou canvi durà a la presidència de l'entitat en Jeroni Moner, el qual estarà al front de l'entitat fins el 29 de gener d'enguany quan una nova remodelació de la Junta Directiva, coincident amb la reforma dels estatuts, portarà a la presidència a Joan Anton Abellan. Al llarg d'aquests anys han estat Vicepresidents: Julià Maroto (1994-1999), Antoni Bramon (1999-2008) i Jordi Colomer (2008-2012); Tresorers: Jordi Colomer (1994-2008) i Mariona Juncà (2008-2012), mentre que la Secretaria l'ha ostentat la Rosa Alsius durant tot el període. Per la seva banda les diferents vocalies les han ocupat Àngel Vergès, Antoni Torres, Dolors Torrent, Fina Grabuleda, Guerau Palmada, Joan Anton Abellan, Jordi Galofré, Jordi Porxas, Lluís Martí, Lluís Privat, Narcís Soler, Pere Comas, Rafael Ponsatí, Ultano Gómez i Xavier Vila.

L'Arxiu Fotogràfic ha estat dirigit fins el 2001 per Lluís Martí i la Biblioteca per Dolors Torrent fins l'any 2000, si bé cal destacar, en aquesta època, el treball de la Secretaria Tècnica instaurada a l'inici d'aquest període amb la gestió duta a terme per Berta Noguer. Les Seccions tradicionals desapareixen mentre se'n creen de noves com les del Patrimoni encapçalada per Antoni Bramon, la d'Arqueologia Industrial per Lluís Privat i la d'Ecologia per Xavier Vila. Però durant aquests dos darrers cicles presidencials, els importants canvis socials i polítics al nostre país han comportat també profundes modificacions en el si de l'entitat especialment pel que fa al Museu Arqueològic i a l'Arxiu Històric raó per la qual deixarem aquí aquesta relació de les persones que durant tants anys han col·laborat en la tasca iniciada l'any 1943 pel Centre d'Estudis en la defensa i difusió del patrimoni cultural de la comarca per seguir, en propers butlletins, en altres fets que permeten conèixer la història de la nostra entitat.

Bookmark and Share