Articles - Clubs i entitats

LES JUNTES DIRECTIVES DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

LES JUNTES DIRECTIVES DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.33, maig 2008

Quan es parla dels diferents governs de la nació o dels consistoris d'una ciutat, la història sempre recorda el nom del president o de l'alcalde de torn, però en ben poques ocasions es fa esment als ministres, consellers o regidors que hi havia, i que en la majoria dels casos fan una feina tant o mes important que la persona que hi figura al capdavant. I en el cas del nostre Club, podríem dir el mateix, doncs fent una mica de gimnàstica mental de bon segur que podrem arribar a recordar, si no tots, quasi tots els presidents que hem tingut, però el que també es cert es que dels vocals, secretaris, tresorers,... qui han conformat les juntes ben poques vegades ens en recordem.

Es per això que en aquest article voldria rendir un homenatge a totes aquelles persones que ens han acompanyat al llarg de la història del nostre club, però que per diferents motius, podríem dir que "no han sortit a la foto".

Intentaré resumir-ho el mes clar possible, agrupant-los per presidències i esmentat el càrrec que tenien, si es que ha estat possible esbrinar-ho, doncs les fonts documentals a vegades son molt minses, i seguint l'ordre de president (p), vicepresident (vp), secretari (s), vicesecretari (vs), tresorer (t), comptador (c) i vocals o delegats (v)

1) Els inicis del Club: l'any 1924 i coincidint amb les festes d'agost, l'Ajuntament de Banyoles amb col·laboració amb el C.N.Barcelona organitzà unes proves de natació a l'estany. L'èxit assolit per aquesta festa i el fet de que alguns joves de la ciutat ja eren socis d'aquell club barceloní, va fer que es plantejessin la possiblitat de formar un club de natació a Banyoles. Fou així com a finals del 1925 naixia el Club Natació Banyoles. Un anys mes tard s'hi afegia la secció de futbol i aquí van començar el problemes entre ambdues seccions que van acabar primerament amb l'expulsió de la darrera i amb el tancament definitiu del Club l'any 1934. D'aquest primer període en foren presidents Joaquim Colomer, Lluís Hostench i Jaume Butiñà.

1925 (desembre) -1928: Joaquim Colomer (p), Ramon Alsius (t), Andreu Malagelada (s) i vocals Pere Pujol, Pere Tresserras, Lluís Hostench i Josep Butinyà. L'any 1927 presenta la seva dimissió el secretari, i es substituït per en Lluís Hostench. L'any 1928 es retiren en Pere Tresserras i en Pere Pujol, que son substituïts per l'Andreu Agustí i l'Antoni Figueras.

1929 (juliol) - 1930: Lluís Hostench (p), Miquel Vilanova (s), Antoni Figueras (t) i els vocals Josep Butiñà, Andreu Agustí i Maurici Garcia. A banda i havia la comissió de natació i futbol que estava presidida per en Pere Pujol i que tenia com a vocals en Josep Planells, Moises Mas, Joan Prat i Joaquim Colomer. A finals d'any es reestructura tota la junta que queda formada per Lluís Hostench (p), Maurici Garcia (vp), Pere Pujol (s), Joan Prat (t) i els vocals Ramon Alsius, Andreu Malagelada i Josep Comas i com a presidents de les comissions en Bonaventura Illa, per la de futbol, i l'Esteve Boschmonar, per la de natació.

1930 (juny) -1934. Jaume Butiñà (p), Joan Gratacós (s), Esteve Boschmonar (t) i els vocals Amadeu Malagelada, Miquel Masgrau, Pasqual Julve i Ernest Boix. L'any 1931 es retira en Pasqual Julve, i a partir d'aquí, malauradament hi ha molt poca documentació i l'únic que es pot assegurar es que a partir del 1932 i fins la dissolució del Club, seguien a la junta el president, el secretari i l'Ernest Boix.

2) La represa del Club: Tot i que des del 1941 ja hi havia un grup de gent que ensenyava i practicava la natació a l'estany, no serà fins l'any 1944 i com a conseqüència de dur-se a terme la I Travessia de l'Estany que un grup de gent s'animés a tornar a posar en marxa l'entitat. Serà un periode on es començaran a formar les bases del que serà el club i en el que es començaran a forjar les seccions esportives: a les de natació i waterpolo li seguiran el rem, l'esquí nàutic, la gimnàstica i el bàsquet. D'aquest període en van ser presidents Esteve Boschmonar, Anton Prat, Xavier Prat i Josep Maria Gimferrer.

1944-1953. D'aquest període en que van ocupar la presidència l'Esteve Boschmonar (l'agost del 1949 encara ho era), l'Anton Prat i possiblement en Xavier Prat, no hi ha cap tipus de documentació que doni referències sobre qui conformaven aquestes juntes.

1953 (octubre) -1956. Xavier Prat (p), Raimundo Planells (vp), David Moner (s), Josep Planas (vs), Francesc Masgrau (t) i els vocals Jordi Masgrau, Ramon Hostench, Joan Malagelada, Rafael Juncà i Joan Pujol, que n'era el delegat de baloncesto. L'any 1954 el vicepresident es substituït per en Josep Tresserras i el secretari (que segueix com a vocal de natació) per en Jaume Serramitja. L'any 1955 hi hauran forces canvis, en Francesc Masgrau agafarà la vocalia de fotografia, mentre que en Josep Tresserras es farà càrrec de la tresoreria, a banda de la vicepresidència que ja exercia; també dimitiran el secretari, que serà substituït per en Narcís Franch i el vicesecretari que ho serà per en Ramon Hostench sota el títol de comptador; també plegaran en Jordi Masgrau, en Joan Malagelada i en Rafael Juncà que seran reemplaçats per l'Antoni Garcia de Palau, al càrrec de la propaganda i en Dalmau Moner, del material. L'any 1956 es reestructura la executiva, quedant formada per Josep Tresserras (vp), Ramon Hostench (t) i Antoni Garcia (c).

1957 (novembre) -1960. Josep Maria Gimferrer (p), Anton Prat (vp), Jaume Serramitjà (s), Josep Tresserras (vs) i vocal de natació, Miquel Vilanova (t) Ramon Hostench (c), i com a vocals Josep Maria Agustí (obres i projectes), Ramon Alsius (representant del Patronat), David Moner (natació esportiva), Xavier Prat (rem i vela), Llorenç Castañer (premsa i propaganda), Francesc Masgrau (fotografia) i Esteve Boschmonar (travessia). L'any 1958 s'afegeixen en Miquel Masgrau per ajudar a aquets últim en la travessia, en Raimundo Planells pel tema de motonàutica i esquí; en Ramon Hostench, per gimnàstica i atletisme; en Salvador Masgrau per "baloncesto", en Jordi Gimferrer - que substitueix en Xavier Prat -, i en Joan Costa.
L'any 1959 l'Anton Prat deixa la vicepresidència, quedant com a vocal, i es desdobla entre en Josep Maria Agustí i en Ramon Alsius; en Ramon Hostench canvia de vocalia i es fa càrrec de la de natació, agafant la d'atletisme en Josep Palmada; també s'incorpora, per fer-se càrrec del material, l'Octavi Gratacós; i per últim es crea una comissió esportiva, formada per en Llorenç Castañer, que deixa la seva vocalia en mans d'en Joaquim Palmada, en Jordi Gimferrer, que fa el mateix amb l'Enric Tubert i l'Antoni Hostench. L'any 1960 en Joaquim Palmada deixa la vocalia per la vicesecretaria i torna en Josep Tresseras per fer-se càrrec de l'àrea de recaptació i festivals.

3) El nou edifici. Fruit de les llargues negociacions dutes a terme en la dècada anterior, el 18 de setembre de l'any 1960 es va dur a terme la inauguració del nou edifici del Club. Amb aquest edifici el Club es consolidarà tant a nivell social - amb l'organització d'un llarg ventall d'activitats culturals - com esportiu. Algunes de les seccions que ja hi havia agafen força i d'altres comencen de nou: handbol, atletisme, piragüisme, salvament i socorrisme. Serà un període on el nom del Club i de la ma dels seus esportistes es passejarà per arreu del mon. S'organitzaran grans proves internacionals d'esquí nàutic, esquí nàutic i rem i s'assoliran grans fites esportives que culminaran amb diversos olímpics. En van ser presidents Josep Maria Agustí, Llorenç Castañer i Jordi Gimferrer.

1961 (gener) -1962. Josep Maria Agustí (p), Josep Maria Gimferrer (vp.econòmic), Ramon Alsius (vp.cultural), Llorenç Castañer (vp.esportiu), Miquel Vilanova (t), Jaume Serramitjà (s), Joaquim Palmada (vs) i les vocalies de Ramon Hostench (natació), Enric Tubert (rem), Raimundo Planells (motonàutica i esquí), Josep Palmada (gimnàstica i atletisme), Jordi Gimferrer i Joaquim Palmada (premsa i propaganda), Octavi Gratacós (material esportiu), Josep Tresserras (recaptació festivals), Francesc Masgrau (fotografia) i Antoni Hostench (esports varis). El 1962 hi ha forces canvis: les tres vicepresidències queden en mans d'en Llorenç Castañer (relacions socials), Jordi Gimferrer (comissió esportiva i delegat de rem) i Josep Maria Gimferrer (comissió edifici social); en Joaquim Palmada deixa la vicesecretaria en mans d'en Ramon Brugada i es fa càrrec de la tresoreria i de l'atletisme, plegant en Miquel Vilanova (t) i en Jaume Serramitjà (s) que es reemplaçat per en Raimundo Planells, que seguirà igualment al front de la motonàutica i l'esquí; com a vocals de natació entren en Jeroni Moner, en Pere Pujol i en Josep Tresserras, que canvia de vocalia; també en tornen a formar part l'Antoni Prat, l'Esteve Boschmonar, en Miquel Masgrau i en Ramon Alsius; es crea la figura del vocal d'orientació metge, de la que se'n fa càrrec en Joaquim Vila i es nomenen delegats a Madrid (Albert Bramon) i Barcelona (Jeroni Moner, que ve a substituir al seu germà David en el càrrec).

1963 (gener) -1965. Llorenç Castañer (p). Fins l'any 1964 no es troba una junta totalment constituïda, tot i que possiblement ja portés en funcionament des del 1963, però fins que no es van aprovar el números de la darrera junta no es va donar per efectiva. Així l'any 1964 la formen, a banda d'en Castañer, Jordi Gimferrer (vp i comissió esportiva), Josep Tremoleda (secretari), Miquel Figueras (t) i com a vocals, Jeroni Moner i Jordi Xena (natació); Àngel Busquets i Miquel Vila (rem); Josep Palmada (gimnàstica) i Josep Costa (travessia).

1965 (octubre) -1970. Jordi Gimferrer (p), Josep Costa (vp), Josep Tresserras (vp), Josep Tremoleda (s), Miquel Figueras (t) i els vocals Rafael Oller (natació); Miquel Vila i Fidel Martí (rem); Xavier Vilanova (gimnàstica i atletisme); Josep Palmada (muntatges i festivals); Pere Alsius (cultura i sanitat); Benet Tarradas (escoles); Horts Dieter Pieper (esquí nàutic i motonàutica); Jeroni Moner (natació i delegat a Barcelona) i per primer cop apareix un nom femení, l'Agnès Masgrau, que tindrà el càrrec d'enllaç femení. L'any 1967 s'incorporarà un nou vocal de natació, en Jaume Vidal. L'any 1968 dimitirà en Josep Tresserras de la vicepresidència (i no serà substituït). L'any 1968 els que plegaran seran en Rafael Oller, Fidel Martí, Xavier Vilanova, Josep Palmada, Pere Alsius i Agnès Masgrau, incorporant-se només en Miquel Masgrau (rem i delegat a Barcelona, substituint amb en Jeroni Moner que quedarà com a vocal). L'any 1969 en Benet Tarradas es fa càrrec de la secretaria; en Josep Tremoleda passa a fer-se càrrec de les relacions federatives; dimiteix en Jaume Vidal, que es substituït per en Llorenç Busquets, i s'incorporen l'Enric Gratacós (àrea econòmica); Martirià Marcó (rem); Miquel Sarquella i Tomàs Planella (natació); Joan Xabé (vocal de la federació catalana de rem) i Miquel Martin (delegat a Barcelona). L'any 1970 en Miquel Martí es fa càrrec de la motonàutica i esquí nàutic.

1970 (desembre) - 1993. Al ser aquesta una presidència molt llarga i fruit dels canvis que es van produir en períodes relativament curts, la dividiré en diferents apartats.
1970 (desembre) - 1977: Llorenç Castañer (p); Josep Costa (vp); Jeroni Moner (vp); Benet Tarradas (s); Enric Gratacós i Francesc Ametller (delegats econòmics); vocals: Martirià Marcó i Joan Xabé (rem); Llorenç Busquets, Tomàs Planella, Emili Giralt i Miquel Sarquella (natació); Miquel Martin i Horts Dieter Pieper (esquí nàutic). A aquest últims s'hi afegiran el 1971 en Josep Agustí i en Joaquim Garcia de Palau. El 1972 en Francesc Ameller deixarà la seva vocalia, i entre 1973 i 1974 ho faran en Joan Xabé i en Joaquim Garcia de Palau. L'any 1975 s'incorpora en Joaquim Font (vs) i l'any següent en Domingo Ramos per l'esquí nàutic.
1977 (març) - 1980: Llorenç Castañer (p); David Moner (vp); Horts Dieter Pieper (vp); Joaquim Font (s); vocalies: Tomàs Planella (natació), Llorenç Busquets, Jordi Bosch, Lluís Martí Soler i Pere Molina. L'any 1978 deixa el càrrec en Tomàs Planella i entre aquest any i el següent entren a formar part de la junta: Joaquim Estanyol, Domingo Ramos, Jordi Busquets i Narcís Vicens.
1980 (febrer) - 1982: Llorenç Castañer (p); Llorenç Busquets (vp); Horts Dieter Pieper (vp); Joaquim Font (s); Esteve Boschmonar (t); vocalies: Odette Amigó (representant de l'Ajuntament), Jordi Banal, Joan Geli, Lluís Martí, Miquel Masgrau, Pere Molina , Jordi Planella, Tomàs Planella, Narcís Costa i Narcís Vicens.
1982 (gener) - 1993. Llorenç Castañer (p); Horts Dieter Pieper (vp); Joan Coll (s); Esteve Boschmonar (t) - fins el mes de maig en que es va càrrec de la tresoreria el propi secretari - ; vocalies: Narcís Vicens (rem), Josep Lidon (esquí nàutic), Joan Toca (natació), Joan Geli, Odette Amigó i Miquel Masgrau. El 1983 deixen el càrrec l'Odette Amigó, en Joan Gelí i el vocal de natació que es substituït per en Miquel Busquets; a mes a mes s'incorpora en Francesc Casellas, que es fa càrrec de la vocalia d'obres. L'any 1984 n'entren a formar part en Jordi Banal (waterpolo), Miquel Juncà (premsa) i Albert Duran (windsurf). Aquest mateix any, i per acord de junta del 29 de gener es nomena Miquel Masgrau vocal honorífic a perpetuïtat. L'any 1985 serà en Pere de Palol qui s'incorporarà per fer-se càrrec de la vocalia de l'estany, mentre que l'Albert Duran deixarà la vocalia de windsurf. El 1987 es reestructura l'executiva, passant en Pere Palol ser-ne el secretari i en Joan Coll el tresorer; i en les vocalies en Xavier Bonet es fa càrrec d'esquí nàutic. El 1988 en Narcís Vicens i en Francesc Caselles deixen les seves vocalies i son substituïts per en Miquel Juncà i en Miquel Duran;així mateix s'incorpora en Pere Canal per l'àrea econòmica. El 1989 amb la creació de la secció de piragüisme l'Eduardo Routier entrarà a formar part de la junta com a vocal d'aquest esport. L'any 1991 es que deixaran el seu càrrec seran en Xavier Bonet i l'Eduardo Routier, que seran reemplaçats per en Domingo Ramos i en Ramon Costa, en les seves respectives vocalies. Desprès de la celebració dels Jocs Olímpics en Horts Dieter Pieper deixa la vicepresidència, i es substituït per en Jordi Banal; en Domingo Ramos també plega i el seu lloc l'ocupa l'Albert Chaves, i en Lluís Micaló entra a l'àrea d'obres.

4) Els Jocs Olímpics. La llarga trajectòria esportiva duta a terme els anys anteriors, culminarà l'any 1992 amb el màxim esdeveniment esportiu que es pot dur a terme: l'organització d'una prova olímpica. En aquest període i amb un nou edifici, a banda de la natació, el waterpolo i el rem, altres esports que anys endarrere van començar a despuntar, però que no van arribar a cuatllar agafaran força i s'acabaran de consolidar, com ara l'atletisme, el salvament i socorrisme i el piragüisme; i se'n crearà un nou: el caiac-polo. En aquest darrer període en son presidents: Jordi Banal, Salvador Fontanet i Joan Anton Abellan.

1993 (març) - 2001. Jordi Banal (p); Miquel Juncà (vp); Pere de Palol (s); Joan Coll (t); vocalies: Miquel Busquets (natació), Ramon Costa (piragüisme) però es substituït per en José Luís Gonzàlez; Martí Pons (rem), però es substituït primer per en Xavier Cros i desprès per en Joan Milla; Miquel Duran i Lluís Micaló (obres); Pere Canal (economia) i Lluís Hostench (informació). L'any 1994 la vicepresidència es ocupada per en Salvador Fontanet, en Miquel Duran deixa la vocalia i a mes a mes s'incorporen en Josep Raulí (relacions públiques) i en Josep Lloveras, que es mantindrà com a vocal fins l'any 1996 en que es farà càrrec de la vocalia de natació i waterpolo; aquest mateix any es crearà la secció d'atletisme de la que en serà escollit delegat en Anicet Roura. L'any 1997 deixen el seu càrrec en Lluís Hostench i en Josep Raulí. El 1998 serà l'Albert Malagelada el que substituirà en Josep Lloveras, mentre que es crearà una nova vocalia, la de cultura, de la que se'n farà càrrec en Joan Antoni Sallares. L'any 2000 es produiran tres substitucions, entrant a formar part de la junta Joan Anton Abellan (cultura i relacions socials), Diego Sanchez (piragüisme) i Jordi Robert (atletisme).

2001 (març) - 2005. Salvador Fontanet (p); Joan Coll (vp.social); Josep Lloveras (vp.esportiu); Josep Juandó (s); Jordi Corbalan (t); vocalies: Pere Canal (personal); Lluís Micaló (manteniment); Joan Anton Abellan (imatge i arxiu); Benet Tarradas (gent gran); Carme Vila (activitats socials); Nicolàs Rúbio (gent jove); Jordi Robert (atletisme); Diego Sanchez (piragüisme); Josep Maria Triadú (natació, waterpolo i SOS) i Joan Milla (rem). L'any 2002 l'Anna Valderas es farà càrrec de la vocalia de piragüisme, i el 2003 en Joan Anton Abellan presentarà la dimissió de la seva vocalia. El 2004 es produeixen canvis en les vocalies esportives, i entren en Miquel Vilanova (piragüisme), Jordi Carretero (Atletisme) i Pere Jordà (natació, waterpolo i SOS).

2005 (febrer) - . Joan Anton Abellan (p); Carles Puncernau (vp); Pere Tarradas (s); Víctor Gomez (t); Miquel Busquets (administrador); vocalies: Pere Jordà (natació), Jordi Carretero (atletisme), Joaquin Sanchez (rem), Miquel Vilanova (piragüisme), Anna Viñolas (atenció al soci), Lluís Hostench (arxiu i premsa), Lourdes Barba (cultura), Enric Silva (obres i manteniment), Imma Malagelada (activitats físiques i salut). L'any 2006 en Josep Compte i en Ramon Donoso es fan càrrec de les vocalies de natació i rem respectivament. i l'any 2007 ho faran en Daniel Bertí i en Jordi Robert en les de piragüisme i rem.

Possiblement algun nom se m'ha quedat al tinter, però com he dit al començament la recerca ha estat força feixuga i per això demano disculpes per aquelles omissions que s'hagin produït, però que agrairia que ho féssiu saber per acabar d'emplenar aquests buits i entre tots aconseguir fer la història del nostre Club el mes complerta possible.

Bookmark and Share